VOLANT LLIURE

Hi ha històries que semblen inventades, que sorprèn es produeixin realment, afortunadament, a vegades hi ha algú com Johannes Fritz que les fa possibles, meravellosament I realment possibles.

Una tarda d'hivern del 1999, Johannes Fritz (57 anys), biòleg austríac, es va asseure a veure una pel·lícula a la butaca de casa seva. Va triar Fly Away Home (Volant lliure, a Espanya), que narrava el viatge d'un inventor i la seva filla en una petita avioneta per guiar des del Canadà als Estats Units unes oques orfes que havien nascut al pati del darrere de la seva granja. Quan la pel·lícula va acabar, Fritz, aleshores estudiant de doctorat en Biologia, es va quedar durant diversos minuts mirant la pantalla negra del televisor. El film, amb el seu relat fictici, però versemblant, tenia la solució per al projecte de conservació en què estava treballant: la reintroducció de l'ibis eremita, una espècie molt comuna al Pròxim Orient, el nord d'Àfrica i el sud i centre d'Europa , extinta durant segles en aquesta part del mapa per la caça.

La seva investigació havia demostrat que les aus criades en zoològics mantenien el seu instint migratori, però no sabien quina direcció havien de prendre a la recerca d'una zona d'hibernació amb l'arribada de l'hivern. Quan creixien i eren alliberades, morien en l'intent de cercar llocs més càlids on assentar-se. Amb la inspiració d'aquesta pel·lícula, el biòleg va estudiar durant anys un pla de viabilitat per acompanyar a bord d'un avió ultralleuger pollets nascuts en captivitat des d'Àustria a Itàlia –país idoni pel clima– perquè poguessin sobreviure a la seva oblidada ruta migratòria.

El 2002, Fritz i el seu equip de treball van realitzar un primer viatge pilot. Va funcionar. Amb fons de la Unió Europea van crear el projecte Waldrappteam (l'ibis eremita també és conegut com waldrapp), una travessia entre aus i humans que busca alliberar aquests exemplars a la natura perquè puguin tornar a tenir una nodrida colònia a Europa.

Aquesta setmana, 36 ibis eremites han arribat a Medina Sidonia (Cadis) després d'un periple de 50 dies i 2.500 quilòmetres que va començar a Àustria, va seguir per Alemanya i França fins a arribar a Andalusia, el nou destí final per deixar-los anar. Fins al 2022, la ruta acabava a la regió italiana de Toscana. Però el canvi climàtic ha obligat a traçar una trajectòria nova. Les aus, explica Lisa Weber, líder de l'expedició que té al darrere un equip de 15 persones, tenen cada cop més problemes per sobrevolar la freda barrera alpina a la tardor per una migració que cada temporada es fa una mica més tard.

Espanya apareix ara com a “la zona d'hivernada més adequada” per a la missió. Una de les aus que va migrar el 2022 es va perdre i va emprendre un solitari viatge fins a Màlaga. El seu GPS va permetre localitzar-la. En aquell viatge, només cinc exemplars van aconseguir creuar els Alps a causa de les temperatures molt baixes. Fritz va decidir llavors canviar de ruta. Els ibis han viatjat en tot moment amb les mares adoptives, vestides sempre de groc perquè les aus les reconeguin en tot moment durant el viatge. Projecte LIFE Ibis Eremita

L'octubre de l?any passat va arribar un primer grup. Aquest dimecres es va completar un segon viatge. Els ibis eremites no emigraven a la península des de l'Edat Mitjana, quan es van extingir a tot Europa. Eren cobejats com a menjars, per la qual cosa eren perseguits i caçats, incloses les cries. Aquests 36 exemplars van néixer a l'abril al zoològic Rosegg, a Àustria. Van ser trets dels seus nius i portats a un aviari on van quedar a cura de dues mares adoptives, dues joves científiques, Helena Wehner i Bárbara Steininger, encarregades del procés d'impregnació: 15 hores de contacte diari i exclusiu per generar una empremta parental ”, explica Weber, també biòloga. Un fort “vincle social i de confiança” és el requisit bàsic perquè les aus segueixin de manera fiable les dues mares adoptives a l'avió ultralleuger al llarg de tot el viatge.

Els alimentem, els netegem, els mimem; els cuidem bé des dels seus primers dies de vida i actuem com a mares ocell per establir un vincle de confiança absoluta. És una experiència meravellosa

A les set setmanes d'edat, les mares, vestides sempre de groc per ser reconegudes a la distància per les aus, van realitzar els primers entrenaments de vol. Gràcies a aquest vincle intens, els pollets es van acostumar ràpid a l'avió, al soroll del motor i al gran paracaigudes de la nau. A l'agost, quan els ibis es preparen per migrar i abandonar les zones de reproducció, l'expedició es va engegar. Fritz va pilotar l'ultralleuger a una velocitat de 40 quilòmetres per hora. Una de les mares adoptives anava sempre al seu costat. Les aus, en fila, volaven de forma sincronitzada a tocar de l'avió.

La travessia migratòria ha durat 50 dies després de recórrer 2.500 quilòmetres fins a Cadis. Els trams no han superat els 200 quilòmetres. Quan la nau va aterrar, els ocells van ser introduïts en una gran gàbia que l'equip munta i desmunta a cada parada fins a l'enlairament següent.

“Les mares adoptives obren les gàbies i treuen els ocells per continuar el viatge. Una puja a l'ultralleuger amb el pilot i l'altra segueix l'avió a terra en una furgoneta”, descriu Weber. “És un viatge esgotador però molt emocionant”, afegeix després de la nova missió conclosa. Ara, després d'arribar a Cadis, els ibis eremites estaran en un altre aviari durant tres setmanes. Seran separats de les cures intensives de les mares adoptives perquè puguin acostumar-se al nou entorn.

Aleshores es produeix l'alliberament. Les aus busquen immediatament el contacte amb les seves homòlogues salvatges i s'integren a les seves colònies. A Andalusia, un projecte de reintroducció engegat el 2003 (el Projecte Eremita del Zoobotànic de Jerez) ha permès la proliferació d'una població de gairebé cent exemplars. Al tercer any, quan les aus arribin a la maduresa sexual, tornaran a la primavera a les zones de reproducció per tenir les cries. Ja són diverses les que han tornat a Àustria des d'Itàlia sense ajuda humana. Les primeres generacions alliberades, explica Weber, s'han reproduït a la natura i han ensenyat a les seves cries la ruta migratòria que van aprendre dels humans. - eldiario.es