Al llarg de dos dies es van carregar de llibres els camions de les escombraries per portar-los a un abocador. - Luis García Montero al pais.es.

Ho va saber la ràdio. Havien expurgat les biblioteques perquè ja no tenia sentit conservar tants llibres. Gairebé ningú els feia servir en un món més semblant a les oficines virils d'un banc que a un ateneu sentimental. Era més rendible utilitzar els vells espais per a altres fins. Al llarg de dos dies es van carregar de llibres els camions de les escombraries per portar-los a un abocador situat a la carretera del Progrés, a cent quilòmetres de la ciutat. Les ombres polsegones de les prestatgeries estarien habitades pels negocis de sempre i els nous circuits de la comunicació. Com un vessament d'hidrocarburs al corrent d'un riu, es van començar a estendre les consignes de la utilitat, les presses i els càlculs. Però si jo crec en la utilitat, es va atrevir a protestar un llibre, mentre era agafat pels operaris per llançar-lo al camió de les escombraries. A veure, jo sempre he pertangut al futur, va voler dir-ne un altre, i porto entre les meves pàgines una idea de progrés, va insistir, mentre el seu lament es perdia camí del femer.
Quan es va assabentar del que havia passat, el lector va pensar que era bona idea acostar-se cap als territoris de les escombraries. Potser hi podria salvar algun exemplar valuós. El custodi dels llibres, ara un guarda de femer, el va orientar cap a un extrem del barranc. El camí era molt desagradable, un espectacle de runes, deixalles orgàniques, prestatgeries trencades i piltrafes pudents. Acostumat a la malenconia de les ruïnes, al pas lent dels segles i les civilitzacions, el lector es va veure envoltat per un paisatge sense poesia, amb rates que dibuixaven una xarxa d'improperis. Les escombraries tenen molt d'autoretrat per a l'instint animal. Estem cridats a descompondre'ns, va sentir el lector, mentre descobria un cadàver sobre la cotxam. A la butxaca del cadàver, parpellejava la llum d'un telèfon mòbil. El seguien vigilant des de l'altre món.

La realitat sol superar la ficció, vegeu aquesta història de la Biblioteca dels llibres salvats d'Ankara. (video)
Al bell mig de la vall d'Imrahor, al sud d'Ankara, s'aixeca una vella fàbrica de maons. En un descampat on hi enfilen un centenar de camions d'escombraries. Un lloc on no acaben d'arribar els sorolls de la ciutat en ebullició. La deteriorada construcció és un armatoste de dos pisos amb parets que alguna vegada van ser granats o ataronjades. Els signes de més de dues dècades dabandonament. Però fa un any i mig que aquest edifici té una nova vida. Com el tresor que des de fa vuit mesos guarda, en prestatgeries, al llarg del passadís: llibres salvats d'acabar a l'abocador.
Aquesta és la història de com els recol·lectors d'escombraries del districte de Cankaya, a la capital turca, han transformat aquest edifici ruïnós en una singular biblioteca. Construïda, pam a pam, amb obres trobades entre les deixalles. Aquests llibres que sobren a les cases i es rebutgen sense més ni més. Còpies oblidades per uns que es tornen valuosos per a altres. En poc temps, la iniciativa curiosa dels netejadors turcs ha acaparat l'atenció del país sencer. I ha fet la volta al món, fins al punt que fins i tot CCTV-13, el primer canal de notícies de la Xina, ha transmès des de les seves instal·lacions. Vestit amb el característic uniforme, en verd clar i fosc, Dursun Ipek compta en un vídeo la gènesi del projecte. El recol·lector -fornit i que ronda els 50 anys- diu que un dia ell i els seus companys van trobar unes bosses al costat de les galledes d'escombraries. Al seu interior van descobrir desenes de llibres en bon estat. A aquesta troballa li van seguir altres de similars. Després de parlar amb els seus caps, i davant de la creixent presència de llibres entre els residus, van optar per crear la biblioteca.