CONÉ 30.5.18

Als senyor Codina els van enviar una minyona de l'agència.
- Com et dius?
- Coné
- Coné? Quin nom més estrany!
- Coné Martinez Ucedo.
- I de quina santa o Mare de Déu és?
. Jo què sé.
- A veure, quin dia celebres el sant, tu?
- Tampoc ho sé.
- Hi ha alguna hac intercalada?
- No sé què és, això que diuen.
- Porta accent a la e?
- Per què em pregunten aquestes coses?
La minyona era d'un poble d'Extremadura.
- És gaire corrent, aquest nom, al teu poble?
- No.
- Tu ets l'única que te'n dius?
- Em penso que sí.

Els senyors Codina van discutir entre ells com es  devia escriure aquell nom i en un paper va posar: Coné, Cohné, Conhé, i ho van ensenyar a la noia, però la noia no en sabia res.
Els senyors Codina van presumir davant les amistats de minyona amb nom exòtic.
- Tenim una noia que no endevinafrieu mai com es diu.
- No?
- Es diu Coné.
- I com s'escriu això?
- Vet aquí el problema.
- Però és nom de sant, de santa, de Mare de Déu?. Que potser és un nom estranger?
- Vet aquí el misteri.

Amb el temps el misteri s'aclari. Sembla que va ser quan la noia es casà i van demanar els papers. Es deia Eulalia Martinez Ucedo. Resulta que quan el seu pare la portà a batejar va dir:
- Quiero que le pongan de nombre Aulalia.
I el capellà contestà:
- Aulalia, no; con e.
I el seu pare:
- Bueno, como usted mande. Coné
I llavors, els del poble.
- Quin nom li heu posat, a la nena?
- Coné.
- Coné?
- Sí. Ho ha dit el capellà.

FI

Aquest compte de Paco Candel a 30 mol pessetes per un home publicat a l'any 1968, es practicament clavat a aquest còmic de Condorito. Qui ha copiat a qui no ho sé, o potser és una casualitat, passa com amb la història de 'el ochu' que el pare l'explicava com a una història viscuda per ell amb un del seu poble quan feien la mili a Ourense i altres també expliquen la mateixa història situada en un altre lloc i personatges.

LA BRILLANT IDEA DE DASTIS 30.5.18

El procés independentista a Catalunya va posar en relleu que gran nombre de periodistes estrangers havien assumit les tesis dels independentistes catalans i així ho reflectien en els seus articles i cròniques. Una cosa que el Govern espanyol voldria posar remei. L'orientació pro independentista tenia a veure amb un programa de viatges, aquests darrers anys, pagats amb diners públics pel Govern de Carles Puigdemont, en els quals se'ls aportava informació esbiaixada sobre la situació política a Catalunya.

A això es va afegir la política informativa catalana en els mesos anteriors i posteriors al referèndum il·legal de l'1-O, que des de Madrid es va titllar de "manipulació" i que tant la Secretaria d'Estat de Comunicació com el Ministeri d'Afers Exteriors només van poder contrarestar amb entrevistes d'Alfonso Dastis en mitjans internacionals, i amb cartes al director per part d'alguns ambaixadors espanyols quan algun mitjà estranger publicava articles en línia amb l'argumentari de Puigdemont.

EL govern de Mariano Rajuà i Alfonso Dastis de plastis, a travès del Ministeri d'Exteriors intenta ara acostar-se al grup de corresponsals estrangers amb una iniciativa que ha causat certa perplexitat entre alguns diplomàtics: la creació dels 'Premis de Periodisme Palacio de Viana', que estaran dotats amb 36.000 euros en la seva primera edició.

Els diners es repartirà en tres categories, a raó de 12.000 euros per a cada guardó: el primer, per premiar el millor article sobre política exterior en premsa escrita; el segon, per al millor programa en ràdio i televisió també sobre política exterior; i el tercer, el més polèmic, serà per a l'article d'un corresponsal estranger que millor contribueixi a la bona reputació d'Espanya.

Els premis són una iniciativa de la Direcció General de Comunicació i Informació Diplomàtica, que encapçala l'actual directora de l'Oficina d'Informació Diplomàtica (OID), Ana Rodríguez, i es finançaran amb el pressupost ordinari d'aquesta direcció general, de manera que des d'Exteriors se subratlla que "no suposarà major despesa".

"És un premi de periodisme i política internacional per reconèixer les peces d'opinió i de caràcter informatiu aparegudes en els mitjans de comunicació que contribueixin a la difusió del paper d'Espanya. Ens ha semblat important posar-lo en marxa", ha argumentat.
Veieu amiguets i amiguetes com barrina Dastis de Plastis, com se les empesca per intentar recuperar un prestigi que irremeiablement ja ha perdut Egpaña!, comprar periodistes, aquesta és la seva brillant i gran idea.

Dastis es mereixeria el guardó O.T.B. (ole tus buevos) pero es que el director de RTVE, José Antonio Sánchez (vegeu el video) el guanya amb escreix.

COM EL DILEMA DEL PRESONER 30.5.18

EL PNB pensava que seria, novament, el salvavides de Rajoy després d’aprovar-li els pressupostos, però potser ni tan sols podrà ajudar-lo a buidar el paquebot d’aigua. Els nacionalistes bascos s’han convertit en un aliat tàctic del PP perquè amb això han obtingut un botí no gens menyspreable i perquè prefereixen els populars al timó d’ Espanya atès que Ciutadans és contrari al concert foral. El pragmatisme del PNB és gairebé tan interessat com interessant: als beneficis que reportper al País Basc s'uneix la seva imatge de partit instal·lat en la centralitat, el que és percebut positivament a Brussel·les. De vegades el seu discurs a Euskadi resulta rotund, però és només una manera de frenar que la seva organització es radicalitzi.

Rajoy se les prometia molt felices sabent que eren la taula de salvació de la moció de censura de Pedro Sánchez, com ho havien estat dels comptes de l'Estat per al 2018. El PP ha volgut que el ple del Congrés fora abans que l'aprovació de els pressupostos al Senat, amb àmplia majoria popular, per evitar qualsevol temptació en l'últim moment dels bascos. És a dir, si cau el Govern, no hi haurà llum verda als comptes i l'Executiu d'Euskadi no veurà un euro.

Neutralitzats els bascos, semblava que Pedro Sánchez quedava a la deriva, doncs Cs no vol el líder socialista a la Moncloa, ni que sigui uns mesos, no fos cas que es consolidés quan les enquestes els són favorables. Podia ser fins i tot que divendres es donés el cas que Sánchez sortís afeblit si no aconsegueix sumar un nombre rellevant de vots. El que ningú esperava és que Podem es plantegés una segona moció per convocar eleccions, amb un candidat instrumental. A aquesta podria afegir-Cs i el PSOE no tindria més remei que votar-la, si no vol ser responsable que Rajoy continuï. El dilema del presoner en estat pur. El que està clar és que les mocions no sortiran gratis. Esperem a conèixer el control de danys. - 

El dilema del presoner

Màrius Carol

C'S, L'ÈPICA DEL DESORDRE 29.5.18

No sóc d'encertar massa en les prediccions, però sembla que el següent esglaó en la degradació democràtica a Espanya serà l'arribada al poder de Ciutadans, el partit d'Albert Rivera. Rivera és un neofalangista, no té cap fonament ideològic que no sigui la unitat nacional, España, España, España, i fins aquí el seu ideari polític, que li permet canviar d'opinió sovint, com els principis de Groucho Marx. El problema de Rivera serà satisfer les demandes que ha creat. El PP és un partit nacionalista conservador d'ordre, però Ciutadans és un partit d'èpica del desordre, com ho eren els falangistes i els ideòlegs de taberna d'abans de la guerra. Ciutadans està fent una difusió social de l'odi i la crispació com a únic argument. Parteix d'un pecat original fundacional del que no vol ni s'en pot escapar, i domina bé aquesta crispació permanent en que es mou, sap com moure's davant els mitjans i escenifica molt bé el seu teatre, però en no tenir cap ideología a Banda d'España, España, España, se li farà molt difícil governar, no ja per a tots, sinó fer-ho pels seus, nomès que de seus en té molt pocs, encara que això no ho saben veure, però que ja s'ho trobaràn.

ODI S'ESCRIU AMB HAC 29.5.18

Encara que sembli cosa de fa quatre dies, el concepte d'odi, ve de vell, en aquest escrit del 2015, Esperanza Aguirre ja feia servir la paraula odi, un odi segons ella, dels catalans vers els espanyols, quan és a l'inrevès, ells són els qui ens odien visceralment i a més personatges com Espe atien aquest odi, nosaltres com a molt ens limitem a menystenir-los i a menysprear-los. Odi s'escriu amb hac, i ha crescut últimament, no precisament per culpa del procés, sinó de la ignorància i intransigència de l'altre. 

ODI - 15/3/15

"Davant la imminent final de Copa del rei a disputar entre el Barcelona i l'Athletic de Bilbao, Esperanza Aguirre ha opinat que els xiulets contra l'himne i contra el cap de l'Estat traspuen "odi a la resta d'Espanya". "No és una qüestió menor, ja està bé", ha declarat la líderesa del Pp. D'un manera similar s'ha expresat Rosa Diez, art i part única d'UPyD. 

No és odi, ni al rei ni als espanyols, un odi que si he vist al Pais Basc  i que també he vist a la inversa d'espanyols vers els catalans. Esperanza Aguirre i Gil de Biedma es vanta qe és mig catalana per part de mare, i diu també com altres il·lustres ignorants espanyols que ens estima, que estima Catalunya, i potser per això atia l'odi dels espanyols vers el catalans, per interesos electorals sovint o per què ja és habitual des de Madrid culpar als catalans del que sigui, de manera sisemática, com els jueus, som l'ase des cops, pasi el que passi, Pero com nomès et pot odiar qui t'estima, no és aquest el nostre cas, Aquí hi ha menysteniment, menyspreu dil·letant o indiferènia vers Espanya, però no odi, potser perquè les nostres respectives ignoràncies no són les mateixes, que en això ens guanyen de molt. Pero ells si que ens odien i encara que a això no li donem massa importancia, passa que ens obliguen a odiarlos i això si que en té."