EL PNB pensava que seria, novament, el salvavides de Rajoy després d’aprovar-li els pressupostos, però potser ni tan sols podrà ajudar-lo a buidar el paquebot d’aigua. Els nacionalistes bascos s’han convertit en un aliat tàctic del PP perquè amb això han obtingut un botí no gens menyspreable i perquè prefereixen els populars al timó d’ Espanya atès que Ciutadans és contrari al concert foral. El pragmatisme del PNB és gairebé tan interessat com interessant: als beneficis que reportper al País Basc s'uneix la seva imatge de partit instal·lat en la centralitat, el que és percebut positivament a Brussel·les. De vegades el seu discurs a Euskadi resulta rotund, però és només una manera de frenar que la seva organització es radicalitzi.
Rajoy se les prometia molt felices sabent que eren la taula de salvació de la moció de censura de Pedro Sánchez, com ho havien estat dels comptes de l'Estat per al 2018. El PP ha volgut que el ple del Congrés fora abans que l'aprovació de els pressupostos al Senat, amb àmplia majoria popular, per evitar qualsevol temptació en l'últim moment dels bascos. És a dir, si cau el Govern, no hi haurà llum verda als comptes i l'Executiu d'Euskadi no veurà un euro.
Neutralitzats els bascos, semblava que Pedro Sánchez quedava a la deriva, doncs Cs no vol el líder socialista a la Moncloa, ni que sigui uns mesos, no fos cas que es consolidés quan les enquestes els són favorables. Podia ser fins i tot que divendres es donés el cas que Sánchez sortís afeblit si no aconsegueix sumar un nombre rellevant de vots. El que ningú esperava és que Podem es plantegés una segona moció per convocar eleccions, amb un candidat instrumental. A aquesta podria afegir-Cs i el PSOE no tindria més remei que votar-la, si no vol ser responsable que Rajoy continuï. El dilema del presoner en estat pur. El que està clar és que les mocions no sortiran gratis. Esperem a conèixer el control de danys. - 

Màrius Carol