He arribat a la conclusió que o polítics i opinadors polítics viuen en un món a part, o sóc jo que hi visc. Ho dic perquè avui escoltant Ramón Espadaler (ex Unió democràtica), que ara va amb el PSc, parlava de la fractura que hi ha a la societat, concepte del qui primer en va parlar va ser el miserable exMinistre d'Interior, un tal Fernandez Díaz, i tothom li negaba els fets, però, ara sovint surt el tema en tertulians i polítics. I si els hi fas cas (fet poc aconsellable) es veu que hi ha una enorme fractura social en la nostra societat entre amics, familiars, coneguts i fins i tot saludats. I jo, francament, no la se veure, almenys en el meu entorn, on aquesta fractura ni hi és ni se l'espera. La gent, amics, familiars i coneguts del meu entorn, anem fent 'com sempre' i parlem o no de política amb uns o altres, com hem fet sempre, potser l'actitud ve donada per un mateix que incapaç com és de donar importància a res, tampoc en dona massa a tot el que està passant, i diria que no en sóc l'ùnic, no veig que al meu barri la gent estigui mobil·litzada i preocupada pels membres del Govern empresonats o exiliats, i no és pel 'ells s'ho han buscat', no! simplement en general no interessa massa, ni que s'en vagin empreses (2.200 diuen), I?, tot segueix igual, i l'economia segueix igual i els turistes venen igual.
La gent la veig més preocupada per fer bullir l'olla que no pas per la política, com diu en Miquel, al final aquest és el problema que preocupa a la gent: Cobrarem la pensió? Es quedará el noi sense faeina aquest fi de any? ?.
A una persona que guanya 850€ al mes o té una pensio minsa, que no li parlin d'independencies. No está per la labor, potser perquè el que te són dependències. Ara, com vivim en societats paralel·les, no se quina de les dues és distòpica, si la meva o l'altra.
