"Contra l'Atur, la Inflació i per la Rebaixa de Lloguers". Aquesta va ser la proclama sota la qual la CNT va convocar la seva jornada de lluita del Primer de Maig del 1931 a Barcelona, l'acte central de la qual va reunir unes 150.000 persones, segons les cròniques de l'època. La Segona República s'havia proclamat dues setmanes abans i el Govern provisional, presidit per Niceto Alcalá-Zamora, s'afanyava per resoldre el problema territorial que havia generat la proclamació de la República Catalana per part de Francesc Macià. Fins al punt que la implantació d‟un model educatiu en català es va anteposar a qualsevol mesura social.
La situació era especialment tensa per la immigració nombrosa que havia arribat a la capital catalana a la calor d'una indústria que havia crescut a un gran ritme. En bona mesura a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, quan Barcelona va oferir subministraments a Europa, a la qual cosa es va sumar la ingent construcció que havia portat l'Exposició Universal del 1929. En dues dècades, Catalunya havia rebut més de 700.000 emigrants, majoritàriament de Múrcia, Andalusia i València, cosa que suposava més d'una població.
L'habitatge, en aquest context, era un problema fonamental que les promocions públiques i cooperatives afavorides per la llei de Cases Barates del 1911, reformulada el 1920 per intentar donar resposta a l'allau, no havien aconseguit resoldre més que parcialment. I el barraquisme arribava a cotes desconegudes. Segons les mateixes dades del consistori barceloní, el 1927 el nombre de barraques sobrepassa les 6.000, donant allotjament a més de 30.000 persones. La desocupació agreujava la situació i feia de la situació un còctel explosiu, encès per la metxa del conflicte social que va aixecar la proclamació de la República.
Així va ser com, davant la inacció del nou Govern en un assumpte peremptori, ja que els desnonaments se seguien produint, la CNT va convocar l'impagament mitjançant el Comitè de Defensa Econòmica aquell mateix estiu. Va ser una vaga de lloguers en tota regla –i totalment il·legal– que va tenir un gran seguiment. Encara que les xifres dels convocants no es poden donar com a vàlides, les dades apunten que el juliol del 1931 van ser 45.000 els llogaters que van deixar de pagar els seus lloguers, una xifra que va augmentar fins a uns 100.000 a l'agost, com recull Manel Aisa a l'obra La vaga de lloguers i el Comitè de Defensa Econòmica.
La mesura de pressió, que es va iniciar barris populars com Can Tunis i la Barceloneta, es va estendre a bona part de la ciutat, amb especial incidència al Clot, Sants i Poble Nou, així com a altres municipis metropolitans, principalment Santa Coloma de Gramenet i Badalona. La protesta es va mantenir entre el juliol i el desembre d'aquell any i va ser durament reprimida: es va cobrar entre sis i set morts, segons les fonts, i uns 200 detinguts. Els seus efectes van ser desiguals, encara que molts casolans van optar per baixar les rendes, la propietat pública va ser laxa amb els cobraments i alguns llogaters no van tornar a pagar en anys. El legislador, encara que tard, també va acabar intervenint al mercat limitant els preus dels lloguers quan les crides a l'impagament s'havien estès a altres capitals. Ho van fer els governs de José Giral i Largo Caballero ja iniciada la guerra i, a Catalunya, la mateixa Generalitat.
La vaga de lloguer no s'entén, com explica Aisa, sense el precedent directe de la Unió de Defensa d'Inquilins constituïda també a Barcelona el 1919, quan el lock-out de la patronal després del triomf de la CNT a la vaga de la Canadenca va deixar en una situació molt delicada milers de treballadors, incapaços de fer-ho. Va ser la primera mobilització organitzada d'arrendataris a la ciutat, com ho mostra el manifest pioner elaborat per aquest col·lectiu, que oferim íntegre. El seu exemple i les seves reivindicacions són les que va prendre una dècada després el Comitè de Defensa Econòmica.
El manifest: “Aquesta entitat neix sota la poderosa i definitiva influència del sentir general; és un producte del moment històric; és la conseqüència natural d'un cúmul de causes, de tots conegudes, les generatrius de les quals han estat l'avarícia, l'egoisme, l'abús, l'agi, la maldat en fi, en els aspectes més repugnants, cristal·litzada mil vegades en els actes de certs amos i procuradors de les anomenades cases habitables.
”Hi han de formar, doncs, tots els ciutadans amants de la justícia social, de l'equitat, de l'interès individual com a part de l'interès col·lectiu. Només s'exclouran per si mateixos els egoistes, els sense sentiments humanitaris, i que, per tant, siguin insensibles als dictats de la causa de la raó, en nom de la qual la Unió de Defensa dels Inquilins convida tots els ciutadans que intervinguin en la seva acció per aconseguir immediatament:
”1r Que cessin els abusos dels propietaris procaços i desaprensius.
”2n Evitar els desnonaments per augments dels lloguers.
”3r Impedir que continuï l'alça dels mateixos.
”4t Reduir els impostos d'inquil·linat.
”5è Aconseguir el màxim d'higiene als habitatges.
”6è Obligar a l'edificació dels solars situats al casc de l'urbs.
”7è Obligar els propietaris a la deguda tributació d'acord amb els lloguers que percebin.
Hem d'evitar els desnonaments per augments dels lloguers i impedir que en continuï l'alça. ”Aquests extrems, com hem dit, s'han de solucionar immediatament, ja que com a finalitat de l'altruista obra de la Unió s'ha d'arribar a la consecució de normes de la perfecció més gran en el Govern del nostre país, en què no resultin faltes de contingut les paraules equitat, justícia i dret, com avui passa. ”Per tot el que hem dit ja es comença una intensa i enèrgica tasca efectiva amb el míting que el diumenge 23 a dos quarts de deu en punt del matí se celebrarà al Gran Teatre del Bosc, els resultats del qual seran més ràpids i més profitosos com més gran sigui el nombre dels seus entusiastes adherits.
”A tots interessa doncs la resolució racional dels extrems exposats, ia tots ens dirigim per igual en demanda del seu valuós conjunt. ”Visca la Unió d'Inquilins!”- Ramón Álvarez - lavanguardia.com.
