OPERACIÓ JUDES, EXCLOSOS DE L'AMNISTIA 10.7.24

Unes 150 persones s’han concentrat aquest dimecres a la tarda a la plaça de Sant Roc per donar suport a les persones encausades en l’operació Judes, en la qual encara hi ha tres sabadellencs (Jordi Ros, David Budria i Clara Borrero). Xavi Duch també va ser detingut, però el març de 2022 el seu cas va quedar sobresegut. El motiu de la protesta ha sigut la darrera novetat del cas, pel qual l’Audiència Nacional proposa plantejar una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) pels “seriosos dubtes” que té sobre si aplica l’amnistia en aquest cas.

Durant la concentració, el portaveu d’Alerta Solidària, Martí Majoral, ha assegurat que “els dubtes que esgrimeixen són falsos” i considera que ho fan per allargar l’aplicació de la llei d’amnistia i que, en tot cas, “que sigui la justícia europea la que digui que s’ha d’aplicar”. El pas a Europa encara no s’ha produït, perquè ara l’Audiència Nacional ha demanat a les defenses i a les acusacions si l’ha de fer, però Alerta Solidària, que defensa bona part dels encausats, creu que això passarà entre la setmana que ve i l’inici de la que vindrà després. Quan arribi a la justícia europea, la resolució no es preveu que sigui ràpida, malgrat que les defenses intentaran resoldre el cas el més ràpid possible.

Majoral assegura que això “l’únic que fa és allargar el patiment” de les persones encausades per una causa que va esclatar el 23 de setembre de 2019, amb diverses detencions, algunes a Sabadell. També va intervenir en l’acte la portaveu del grup de suport Detingudes 23-S, Ester Amiel, que va afirmar que “després de gairebé cinc anys, la justícia espanyola torna a deixar paralitzades les vides de les nostres companyes”, i lamenta que “l’estat espanyol segueix aplicant la repressió” ...

...I mentrestant: La policia patriòtica del PP va espiar a 55 dels 69 diputats de Podem entre el 2015 i el 2016 per veure si podia trobar algun drap brut i afectar així la seva reputació, segons publica aquest dimecres el diari El País. El mitjà publica detalls d'un informe de la Unitat d'Afers Interns de la Policia Nacional que ha arribat aquest juliol a mans del jutge de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz. Aquest jutge va obrir al febrer una investigació judicial arran d'una denúncia de Podem sobre les presumptes maniobres contra el partit de la policia espanyola i el Ministeri de l'Interior en època de Mariano Rajoy. Entre els diputats espiats hi havia Pablo Iglesias, Irene Montero, Yolanda Díaz o Ione Belarra. Amb informació el diari de Sabadell.

DEMPEUS SOTA LA BRÒFEGA TEMPESTA 10.7.24

La campanya contra el turisme que s'està escampant com taca d'oli dins i fora de Barcelona, no es nova, aquest escrit es del 2017, i no es pot culpar a la Colau. La dita turismofòbia o turismefòbia com em sembla s'hauria de dir, no contempla que Espanya a mitjà termini pugui prescindir de la única font d'ingressos que té, el turisme i serveis, la resta de feines s'anirà diluint i externalitzant com llàgrimes perfumades de ginebra cap a altres països en desenvolupament, com Tunisia sense anar més lluny. Un país que no té ma d'obra qualificada i que la majoria que té i ho és, resulta que és a l'estranger, aspecte que en un país ancorat al segle XIX tampoc ens hauria de sorprendre, poc porvenir industrial té.

Llucía Ramis en parla al seu article d'avui a la vanguardia: No sóc turismòfoba: "Davant les mobilitzacions contra el model turístic, es parla sovint de turismofòbia. La fòbia és una aversió exagerada a qualcú o qualque cosa. Però la majoria de persones que qüestionen o critiquen la situació en què ens trobam senten preocupació, neguit, impotència i sobretot pena. Ni odi ni fàstic.

A la manifestació de dissabte a Barcelona, molts anaven amb compte en dir les consignes. No és el mateix cridar: “Fora ‘turisme’ dels nostres barris” (és impersonal, es refereix al negoci), que “Fora ‘turistes’ dels nostres barris” (no vull aquesta gent). No hi ha una única manera d’enfocar les protestes. Encara menys quan tenen la particularitat d’adreçar-se simultàniament al sector (no només turístic, també immobiliari i d’inversió); als governs (sigui quin sigui el seu color a les Balears, Cantàbria, Màlaga, Canàries, Barcelona o Girona), i als països que ens trien­ com a destinació.

Si els mitjans internacionals no es fan ressò de les mobilitzacions, ningú es donarà per al·ludit. Per això se cerquen fórmules que cridin l’atenció, com convocatòries a la platja (!) o posar precinte a les terrasses dels restaurants. Minimitzar o criminalitzar aquests actes –enviant la Guàrdia Civil al Caló des Moro per identificar-ne els mallorquins, per exemple– fa augmentar la sensació que té el resident que, en comptes de protegir-lo, les administracions l’expulsen. La paraula turismofòbia forma part d’un vocabulari acusador.

Es protesta contra la turistificació. És a dir, contra un model sense limitacions ni aturador que resulta devastador per al medi ambient, la nostra vida i l’entorn: destrueix el teixit comercial, social, i a la llarga –paradoxalment– també turístic. Només cal fixar-se en Magaluf: es va precaritzar tant que hagué de recórrer a l’ano­menat turisme de gatera, i ara no hi ha qui li llevi l’estigma del balconing. És un monocultiu que impedeix que hi cresqui res més". 

Res de nou sota el sol del vell país ineficient, però que ningú es preocupi, que tot això passa, com sempre, que el Junquerisme és amor i que de fet, ja ho deia Alksndr Blök: "dempeus sota la bròfega tempesta, país fatal, país aïmat". O com resava una pintada a la Ronda Zamenhoff, que els franquistes varen canviar per Ronda Alcazar de Toledo perquè pensàven que el tal Zamenhoff, el pare del esperanto era un perillós comunista:  ¡A tomar pal culo too!

I LAMINE VA AGAFAR EL SEU FUSELL 10.7.24

Tothom ha vist les virals fotografies d'un jove Lionel Messi amb un Lamine Yamal de nadó. Doncs ara, el mateix autor de les famoses fotografies ha revelat com va viure aquella sessió de fotos i la bogeria que s'ha desfermat la darrera setmana.

Joan Monfort, va revelar com va viure aquella sessió de fotos fa 17 anys: "Va ser difícil. Messi és un paio introvertit i tímid. Tenia a penes 18 o 20 anys". El fotògraf explica la sorpresa de Messi al trobar-se amnb el nadó que no sabia ni com agafar-lo. Monfort relata com un company seu del diari Sport li va escriure un missatge a les 12 de la nit preguntant-li si aquesta fotografia era seva. "Li pregunto qui és el noi? i em diu que és Lamine Yamal", relata Joan Monfort, que no s'ho podia creure.

La foto de Leo Messi amb Lamine Yamal, un nadó de sis mesos en aquell moment, es va fer el setembre del 2007 per a un calendari benèfic del FC Barcelona. La imatge ha tornat a ser viral el juliol del 2024 gràcies a les xarxes socials. La foto formava part d´un calendari solidari amb l´objectiu de recaptar fons per a una causa benèfica. El club buscava imatges que transmetessin valors com la solidaritat, la comunitat i la unió entre persones de diferents edats. El 2007, Messi ja era una estrella en ascens al FC Barcelona ia la selecció argentina. La seva imatge era associada a valors positius com el talent, l'esforç i la superació. Es buscava que la seva interacció amb un nadó reflectís el costat més humà i proper.

Alguns han vist a la foto un simbolisme que va més enllà. La imatge de Messi, un ídol futbolístic, cuidant un nadó, es podria interpretar com una metàfora de la transmissió de valors, l'esperança en el futur i la importància de les noves generacions. La imatge ha ressorgit 17 anys després de la presa, cosa que ha generat sorpresa i nostàlgia en molts. El fet que Messi i Lamine s'hagin retrobat recentment ha donat encara més rellevància a la foto. En definitiva, la foto de Messi amb Lamine Yamal és una imatge icònica que ha traspassat el temps per la seva tendresa, simbolisme i la història que hi ha darrere seu. La imatge reflecteix valors positius com ara la solidaritat, la unió entre generacions i l'esperança en el futur. I va l'adolescent ahir fica un gol de cagatilorito. Lamine no es un MENA, pero si un MESA (menor si acompanyat) i ni més ni menys que per Leo Messi. Lamine va agafar ahir a la nit el seu fusell i va fer el gol de la seva vida. Et felicito fill.

  

RESOLT EL MISTERI D'ANTIKYTHERA 9.7.24

El 1901, un grup d'investigadors va descobrir en un naufragi un ordinador estrany i rudimentari, que després es va definir com el mecanisme d'Antikythera, un artefacte datat al segle II aC. que es va convertir en l'ordinador més antic del món i fins i tot va aparèixer en un dels films de la saga "Indiana Jones". Ara, utilitzant investigacions d'ones gravitacionals d'avantguarda, els científics van aconseguir revelar que el misteriós artefacte va ser utilitzat per rastrejar l'any lunar grec.

Astrònoms de la Universitat de Glasgow, a Escòcia, han utilitzat tècniques de modelatge estadístic desenvolupades amb el propòsit d'analitzar ones gravitacionals per revelar la veritable funció del mecanisme d'Antikythera, un artefacte creat dos mil·lennis enrere que es considera l'ordinador més antic del món. Les troballes es resumeixen en un nou estudi, publicat a la revista Horological Journal ia arXiv. El mecanisme va ser descobert el 1901, durant les tasques d'exploració realitzades per un naufragi que va passar a prop de l'illa grega d'Antikythera. Tot i que l'artefacte, de la mida d'una capsa de sabates, es va dividir en fragments i va patir les conseqüències de l'erosió, es va poder apreciar que contenia una sèrie d'engranatges complexa i intrincada. Després de dècades de recerca i anàlisis posteriors, va ser possible establir que el mecanisme data del segon segle abans de Crist i que va funcionar com una mena d'ordinador mecànic manual. Els dials exteriors connectats als engranatges interns van permetre als usuaris predir eclipsis i calcular les posicions astronòmiques dels planetes en una data determinada, amb una precisió sense precedents per a qualsevol altre dispositiu conegut a l'època.

Segons un article publicat a Futurism, un estudi del 2021 va descobrir que els forats prèviament descoberts i espaiats regularment en un "anell de calendari" estaven marcats per descriure les ubicacions del Sol, la Lluna, i els cinc planetes coneguts a l'antiguitat. Ara, el nou estudi ha identificat que aquesta sèrie de forats es corresponia amb més probabilitat amb l'any lunar grec, en comptes de l'any solar egipci, com es pensava anteriorment. L'equip d'especialistes va emprar models estadístics derivats de la investigació d'ones gravitacionals, que són ondulacions a l'espai-temps causades per grans esdeveniments còsmics, per revelar amb més precisió el funcionament de l'antic ordinador. Van incloure dades de l'Observatori d'Ones Gravitacionals de l'Interferòmetre Làser (LIGO), un experiment de física a gran escala dissenyat per mesurar les ones gravitacionals a milions d'anys llum de la Terra.

D'acord amb una nota de premsa, els resultats van mostrar una forta evidència que l'anell de calendari al mecanisme d'Antikythera contenia 354 o 355 forats, en comptes de 365 com es va pensar prèviament. Aquesta xifra mostra una relació directa amb el calendari lunar grec i allunya la possibilitat que es fes servir amb la lògica de l'any solar egipci.

"Esperem que les nostres troballes sobre el mecanisme d'Antikythera ajudin a aprofundir la nostra comprensió sobre com aquest notable dispositiu va ser fet i utilitzat pels grecs", va indicar en el comunicat el professor Graham Woan, un dels autors de la investigació. - elperiódico.com

C'EST OUF, MA FRANCE 9.7.24

El diari Libération resumia la sensació d'alleujament de molts francesos amb un titular monzonià: “C'est ouf”. Uns dies abans, l'exfutbolista Éric Cantona havia previst el desenllaç de les eleccions amb un categòric “No passaran”. El resultat li ha donat la raó, encara que, a la pràctica, França estigui atrapada per la mateixa aritmètica de la incertesa que paralitza altres democràcies. Lluint uns texans simbòlics, Jean-Luc Mélenchon va celebrar la victòria del Nou Front Popular exigint la dimissió d'Emmanuel Macron. Al final del seu discurs, va citar una cançó, Ma France, de Jean Ferrat. Ferrat és un dels fundadors no autoproclamat de la chanson, important en la inspiració de, per exemple, les primeres cançons de Joan Manuel Serrat. Va ser comunista declarat però crític amb el totalitarisme soviètic i fill d'un membre de la resistència assassinat a Auschwitz. Ferrat va morir el 2010, quan l'extrema dreta començava a guanyar més suports dels que es podia imaginar. Quan li preguntaven a què ho atribuïa, responia que la gent se sentia cada cop més aïllada i espantada per un món que s'havia tornat violent i aterridor. Potser l'hauria sorprès que per superar dècades de contradiccions l'esquerra hagués de recuperar, amb esperit d'emergència, un concepte com el del Front Popular.

Mentrestant, Le Figaro retreu Emmanuel Macron que el seu intent de “clarificació” de la política francesa, després de la victòria de l'extrema dreta de Marine Le Pen a les eleccions europees, ha acabat portant el país “a la major de les confusions”, encara que la veritat és que l'acte d'audàcia pedrosanchista de Macron no li ha sortit tan bé com al president del Govern espanyol fa un any, però li ha permès salvar els mobles. No volia estar dos anys sentint Marine Le Pen intentant condicionar la seva política, mentre li recordava que era la primera força del país. Així que va decidir, sense consultar ningú, convocar els francesos a les urnes, posant-los davant dels ulls el mirall de l'extrema dreta. La mobilització a França ha estat descomunal, especialment de les forces progressistes. Fins i tot hem vist com les estrelles de la seva selecció advertien sobre el perill d'una victòria dels ultres, quan els futbolistes solen ser molt cautelosos amb les declaracions polítiques. Una altra vegada, el Front Popular ha estat clau per aturar, de moment, a l'extrema dreta.

DIALÈCTICA DE LA NATURA 9.7.24

Darwin no s'adonava de quina sàtira tan amarga escrivia sobre els homes, i en particular sobre els seus compatriotes, en demostrar que la lliure concurrència, la lluita per l'existència que els economistes exalcen com la més alta conquesta de la història, és l'estat normal imperant al regne animal. Només una organització conscient de la producció social, en què es produeixi i es distribueixi d'acord amb un pla, podrà elevar els homes, en el camp de les relacions socials sobre la resta del món animal en la mateixa mesura que la producció en general ho ha fet d'acord amb l'espècie humana... Federico Engels, Dialéctica de la naturaleza, (PDF)