EL PLA KALERGI 4.9.24

La teoria de la conspiració del Pla Kalergi es basa en la creença que hi ha un complot internacional orquestrat per les elits polítiques i econòmiques per importar milions de treballadors d'Àsia i Àfrica i barrejar-los amb les races europees. Segons els defensors d'aquesta teoria, aquests "poders ocults" pretenen crear un ésser humà més feble i fàcil de controlar, fomentar la mà d'obra barata i, finalment, acabar amb l'anomenada "raça europea". Aquesta teoria —sense cap mena de base científica— es difon en els discursos més extrems i conspiratius dels corrents d'extrema dreta que han ressorgit a la política de molts països. Richard von Coudenhove-Kalergi. Com indica el treball de recerca de Sophia Gaston i Joseph Uscinski per a la Universitat de Miami, la persona que dóna el nom a aquesta teoria de la conspiració és Richard von Coudenhove-Kalergi. Es tracta d'un polític europeu del segle XX d'ascendència austríaco-japonesa que va exercir un paper fonamental en la integració europea i va ser el primer guardonat amb el premi Carlemany el 1950, una condecoració que s'atorga a persones o institucions pel treball fet al servei de la unificació europea. Manifest en defensa del paneuropeisme. Coudenhove-Kalergi va proposar el 1923 la seva tesi sobre la necessitat de la unitat política europea al seu llibre Paneuropa. Segons la seva obra, 

Europa és hereva d'un passat ric i ha d'estar unida per sobreviure, tot i preservar les particularitats de tots els seus pobles. Com arriba el polític a donar nom a la teoria de la conspiració? Va ser el 2005 quan el neonazi Gerd Honsik, condemnat a Àustria per negar l'Holocaust i l'existència de les cambres de gas, va publicar el llibre Adéu Europa. El pla Kalergi, un racisme legal. Al seu llibre, Honsik reprodueix textualment diversos paràgrafs de les obres de Kalergi en què el polític reflexionava sobre el futur de la fe jueva a Europa. A través dels seus textos —trets de context, com ho va confirmar Politifact—, Honsik intentava demostrar un suposat complot judeomasònic contra la “raça europea”. Segons la seva teoria, el Pla Kalergi consisteix que una elit jueva pretén dominar Europa a través de la “importació d'immigrants” que crearien “una raça d'éssers inferiors”, un “ésser humà sense voluntat” i “fàcilment manipulable”. Augmenten les cerques. Des del 2015, les cerques a Google del terme Pla Kelergi han anat augmentant. Com indica també el treball de Roland Clark i Nikolaus Hagenm de la Universitat d'Innsbruck, les referències actuals al Pla Kalergi són habituals a llocs web i discursos d'extrema dreta. A més, polítics europeus han fet referència a aquesta teoria de la conspiració. El 2019, un eurodiputat del partit conservador grec Nova Democràcia va preguntar a la Comissió Europea si el Pla Kalergi estava al centre de la política migratòria europea. "La Comissió Europea no fa especulacions ni té coneixement de l'existència de cap pla a què es refereix Sa Senyoria", va ser la resposta. 

Sota el nom de el gran reemplaçament en podeu trobar més informació en aquest article de 2021. Cal tenir en compte que “Encara que ens semblin extravagants i esbojarrades, les teories de la conspiració poden tenir terribles conseqüències al món real”. La conspiranoia del gran reemplaçament opera com la quinta essència de la xenofòbia, una teoria que engloba i supera les petites xenofòbies domèstiques.

 DW, verifica la teoria de el gran reemplaçament. 10.44 minuts.

EL SOMNI D'UNA NIT D'HIVERN 3.9.24

Aquest escrit és del 2016, L'he recuperat perquè parla de somnis, i crec que aquest somni d'una nit d'hivern es mereix ser recuperat. és més complex que el d'estiu de l'atre dia. Aquest te tela marinera. No he estat mai a Bucarest, la capital de Romania, ni recordo haver vist algun reportatge a la televisió sobre la ciutat, que, de fet, fins avui no havia despertat el meu interès. El motiu del meu interès, és preocupant, o més aviat inquietant, aquesta nit al voltant de les tres de la matinada he somiat amb les tres fotos que veieu, la de capçalera i les posteriors. Li he comentat a la Rosario quan he anat a buscar el diari, que m'ha dit: 'mira en internet fotos de Bucarest a ver si sale lo que has soñado'...

I se m'escapa, en teoria no pots somiar sobre el que no has vist o no coneixes, per exemple, si no has disparat mai una metralladora, no pots somiar que ho fas, i en això hi estaria d'acord, però aquesta nit he somiat amb aquest pas elevat de Basarab, amb aquest pont i el tramvia, però amb el terra molt més xop i amb aquest altre pont, i el record és nítid. 

Aquesta seria la primera part del somni, a les tres, m'he aixecat i he aprofitat per anar a fer aigües menors, no solc llevar-me en tota la nit, però si em desperto vaig al servei. 

I ara ve la segona part del somni, que desmunta la teoria dels entesos que diuen que només somiem moments abans de despertar. A Bucarest, coneixia a uns informàtics que eren uns cracs, però que malvivien fent plantilles per blocs i app d'estar per casa. Un d'ells, tenia una idea que a mi m'interessava i me'ls enduia a Sabadell a una vella nau vora el riu, on muntàvem una empresa IMISNO (impossible is nothing), de moment no cobraven, els mantenia, vestia i alimentava fins que desenvolupessin el producte. Aquest era un sistema que permetia inserir vídeos i animació publicitaria als diaris de paper (em sembla ja existeix alguna cosa d'això) de manera que es podia fer en l'àmbit industrial, o sia en la tirada diària d'exemplars. El primer diari que ens comprava el producte era el Periódico i el tracte era que ens cedia a nosaltres el 20% dels ingressos publicitaris que fes per aquest sistema. Com la cosa funcionava molt bé, tots els diaris volien el sistema que òbviament havíem patentat arreu, només que ara el tracte era ja d'un 30% i clar, els diners entraven a cabassos i els sis informàtics romanesos ja podien cobrar un bon sou, de fet, l'empresa era seva atès jo els hi cedia.

Mentrestant, a la nau del costat d'on estàvem vivien set o vuit pidolaires als qui els hi fèiem a condicionar unes estadetes dignes, a canvi que anessin ben vestits i pentinats com un representant de Podemos i cuitessin de l'hort aprofitant els terrenys que hi havia al costat mateix de l'edifici. També i aprofitant que en ser a baix del riu ens havíem de desplaçar a Sabadell per dinar, creàvem un restaurant que servia per alimentar-nos a nosaltres i als pidolaires i a gent que anava passant per allí amb la bicicleta i s'aturava a esmorzar, atès era al costat del camí. El restaurant es deia 'l'enrenou' i era independent, o sia facturava els menjars que servia a l'empresa. Ah!, per anar a la nau, al terra de casa hi tenia un dron dissenyat pel romanès, en el que em traslladava. I aquí ja m'he despertat i no sé com ha acabat el negoci. Com veureu, és més que el somni d'una nit d'hivern, a veure si mentre dormo faig viatges astrals. 

FET PER HUMANS 3.9.24

Cal llegir i escoltar sempre amb atenció Yuval Noah Harari, l’historiador que es va fer famós amb els seus llibres de divulgació científica. La seva campanya contra el mal ús que s’estava fent de la intel·ligència artificial (IA) el va fer formar part d’un primer manifest que va plantejar la paralització del desenvolupament d’aquesta tecnologia el març del 2023. Aquell crit d’alerta de 1.125 personalitats, entre les quals també hi havia Elon Musk –abans de comprar la xarxa social–, no va tenir cap conseqüència i la IA ha continuat evolucionant fins a entrar a formar part de les nostres vides.

Com sempre, el debat entre partidaris i detractors radica en l’ús que es fa d’aquesta tecnologia. Els defensors de la IA troben mil arguments per defensar la seva aplicació pels avenços positius que pot aportar a la nostra quotidianitat, com ara l’automatització de processos, l’agilitació de decisions o la correcció dels errors humans. Avui la IA millora la productivitat de molts processos industrials arreu del món.

Al contrari, els acèrrims opositors a aquesta tecnologia adverteixen sobre el risc que la IA substitueixi l’ésser humà en qüestions relacionades amb la ideologia i la informació. Harari, en una entrevista concedida al nostre diari, nega el concepte que la IA sigui com la impremta o la ràdio, que es limiten a difondre les nostres idees, i adverteix que “és capaç de crear les seves pròpies i pren decisions sobre la difusió de les idees”.  L’ordre i la jerarquia de les notícies que llegiu a La Vanguardia, així com la seva extensió i contingut, han estat fruit de la decisió humana. Disposem d’algoritmes que ens informen sobre les notícies més llegides o, fins i tot, de com poder enfocar-les per fer-les més atractives, però la decisió final no és de cap màquina. Harari apunta directament a les xarxes socials, en què són els algoritmes els que decideixen quins missatges seran els que rebran més atenció per part dels usuaris. 

Així, denuncia que més del 20% del contingut d’X el difonen bots, “que es fan passar per humans per divulgar històries”. I això el porta a una conclusió que valdria la pena tenir en compte: “La IA modela la cultura humana”.

Si voleu llegir l'entrevista sencera ho podeu fer aquí, o bé aquí, si esteu subscrits a la vanguardia digital.

VOSTÈS TENEN UN PROBLEMA 3.9.24

Succeeix que un acaba no-creient en res. No saps de ciència certa si quan estàs escoltant la ràdio, o veient la Tele, és en directe o en fals directe. Malfies de qualsevol informació o opinió vingui de qui vingui i d'on vingui. És aquella sensació que t'estan enganyant, de què t'estan prenent el pèl i tu com Don Tancredo o el Mestre tites t'ho empasses tot entre indignat i resignat. Han aconseguit transformar-nos en uns descreguts passius, que ho entomem tot mentre impunement ens bombardegen amb tota mena de desinformacions de manera que se'ns fa gairebé impossible saber on hi ha la veritat, la veracitat de qualsevol notícia. Ja no hi ha presumptes, malgrat escapolir-se de la justícia, hi ha massa culpables que no respondran mai com deia l'exalcalde de Lloret avui, de les seves malifetes. La corrupció com la pesta negra vaga per Catalunya i Espanya, empobrint-no's èticament i moralment, i, sincerament a un ja se li enfot, i tot gairebé li és igual. Com diria Gil de Biedma: potser, simplement, estem cansats... 

... Onze anys fa aquest article, i suposo ja no us sonarà el nom de Crespo: "El TSJC condemna l'exdiputat de CiU Xavier Crespo a nou anys d'inhabilitació. Crespo se salva de la presó malgrat acceptar regals d'un presumpte mafiós rus a canvi d'afavorir els seus interessos urbanístics quan era alcalde de Lloret de Mar". La corrupció, el pus que deia Artur Mas, té una ombra molt allargada, ell, que farisaicament es va indignar quan Pasqual Maragall li va dir. Vostès tenen un problema, i es diu 3%. A partir d'aquest moment, Mas, Artur Más i Gabarró, va deixar d'aparentar ser un polític honest per passar oficialment a formar part del pus de la corrupció, com Crespo i tants altres. El maig passat va fer 19 anys d'aquest moment històric o histèric. 

Convé no oblidar quan se sent actualment parlar a segons qui de segons que. És el que té el passat, té una ombra molt allargada que persegueix als corruptes i els assenyala per sempre més.

LA IA ENTRA A LA CUINA, I HO FA PER QUEDAR-SE 2.9.24

Amazon té previst llançar a l’octubre una versió renovada del seu assistent virtual Alexa, que anomena internament Remarkable. El nou Alexa comptarà amb els models de llenguatge Claude de l’empresa emergent californiana Anthropic, en detriment dels models d’Amazon que, segons fonts anònimes de l’empresa, no estarien donant els resultats desitjats. Amazon té la intenció de cobrar entre 5 i 10 dòlars al mes pel nou Remarkable, mentre que la versió actual d’Alexa continuarà sent gratuïta. Alexa va sortir al mercat el 2014 com una eina per facilitar les compres en línia i integrar el comerç electrònic a les llars, però malgrat els esforços d’Amazon, tot el que hi fan la majoria d’usuaris és posar música o preguntar quin temps farà. I no és que la gent no comprem a Amazon. S’estima que entre tots ens hi gastem prop de 1.500 milions de dòlars al dia. El problema és que és molt més fàcil comprar en línia, en què pots veure el producte, comparar-lo amb d’altres i veure les seves valoracions, que no pas a Alexa. La veu és l’interfície més natural per interactuar amb sistemes d’informació humans, però no la més eficient per interactuar amb sistemes d’informació artifi­cials. Proveu de mantenir una conversa senzilla amb Alexa o Siri al mòbil i veureu com acabeu inevitablement a crits.

Però això podria canviar. Els últims models grans de llenguatge (LLM) d’OpenAI, Google, Meta i Anthropic –el Claude en qüestió– sorprenen per la gran capacitat d’interpretar la parla i per la naturalitat que mostren amb les seves respostes; amb pauses, canvis de to, interjeccions i altres recursos prosòdics que les fan indistingibles de les d’un humà. No vol dir que siguin intel·ligents, que comprenguin el que els diem i que raonin, però sí que el nivell és prou alt com perquè ens ho sembli. El 2017 el periodista de The New York Times Mark Weaver va fer un petit ex­periment amb Alexa i la seva filla Grace de 3 anys. El primer dia, la nena va anar descobrint que li podia demanar de tot: que li expliqués un conte, que li posés música i quin temps feia. L’endemà al matí va ser a qui primer va dir bon dia i d’alguna manera, malgrat no saber ni llegir ni matemàtiques, va descobrir que s’hi podien comprar coses: “Alexa, compra’m nabius”. Però el salt qualitatiu va ser quan la Grace va passar de preguntar coses a deixar que Alexa decidís per ella: de “quin temps farà avui?” a “què em poso avui?”. I de recomanar, l’algoritme d’A­mazon en sap molt. 

La killer app de Remarkable serà la conversa. Un xatbotque, ara sí, respon de manera coherent al que li diem, que percebem com a intel·ligent, que és omnipresent i que aprèn dels nostres gustos és més proper a la protagonista de Her que a la pàgina principal d’Amazon. I crec que és en aquesta esquerda emocional en què els enginyers, sociòlegs i psicòlegs d’Amazon abocaran els seus esforços perquè ens recomani tot el que ens hem de posar. - Josep Maria Ganyet, a la vanguardia.

GENT QUE NO GIRA RODÓ 2.9.24

L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha carregat aquest dissabte contra l'executiu de Salvador Illa, a qui acusa d'estar "carregat d'alts càrrecs que han expressat odi a la identitat nacional, la llengua que parlen i els desitjos de llibertat de gran part de la societat catalana". Segons el parer del dirigent de Junts, l'actual Govern "no pot ser un govern per a tots els catalans", per més que ho digui el president, ha opinat en un apunt a la xarxa social X. Mentrestant, la peculiar portaveu del PP al Parlament Europeu, Dolors Montserrat, denunciava preventivament que, en cas que el candidat del PSC, Salvador Illa, aconseguís els suports per ser president de la Generalitat (com així va ser), ho seria amb l'agenda més independentista de tots els presidents de la Generalitat durant la democràcia”, incloent-hi Carles Puigdemont i Quim Torra. I una tal Ayuso parlava abans-d'ahir mateix  de cop d'estat. La presidenta de la Comunitat de Madrid que no para en la seva obstinació d'envestir contra el president del Govern, Pedro Sánchez, i ha llançat greus acusacions contra ell. L'ha culpat de preparar un cop d'estat contra el rei Felip VI per instaurar una República i de voler "ficar a la presó" els partits de l'oposició, "com a Nicaragua". "S'ha convertit a Le Pen de l'esquerra europea", ha afirmat. Ni tan sols val la pena comentar que opinen ERC, la CUP o els comuns. És el perquè de tot plegat, tenim totes les dades i una conclusió: ara i aquí, hi ha massa gent que desbarra i que no gira rodó, però que es pot esperar atès el nivell mental i intel·lectual de la classe política que ens ha tocat patir. Són bojos aquests polítics espanyols i espanyoles.