EL GRIPAU DE CHAVES NOGALES 14.10.23

"Hegel diu en algun lloc que tots els grans fets i personatges de la història universal apareixen, com si diguéssim, dues vegades. Però es va oblidar d'afegir: una vegada com a tragèdia i l'altra com a farsa."

Sovint, per entendre el present és imprescindible conèixer el passat a fi de no repetir errors. Encara que de vegades hi ha la temptació d’ensopegar a la mateixa pedra, per saber si som capaços aquesta vegada de vèncer la roca. Però el més habitual és que ens fem el mateix mal, o fins i tot més perquè el temps no passa en va.

El periodista Manuel Chaves Nogales, en la seva 'Obra completa', posa de manifest la desconfiança que despertava el catalanisme secessionista no només entre la dreta catalana, sinó també a l’esquerra espanyola. Chaves relata una faula que insinua que li va explicar un polític de la Lliga sobre el que succeïa a Catalunya, que podria ser igualment vàlida en els nostres dies.

Chaves Nogales explica una paràbola catalana que es repeteix: Dos vilatans van de camí i un porta del ronsal una vaca. En una bassa troben un gripau, que provoca en el pagès de la vaca un gest de repugnància. L’altre, per portar-li la contra al compare, afirma que el gripau és un animal com qualsevol altre. “Tu series capaç de cruspir-te un gripau?”, argüeix el de la vaca. “Me’l menjaria si hi hagués necessitat”, respon. Discuteixen i al final aposten: “Et dono la vaca si ets capaç de menjar-te el gripau”. Impulsat per la cobdícia, amb els ulls tancats i contenint les nàusees, agafa la bes­tiola i comença a empassar-se-la. L’altre, terroritzat davant la possibilitat de quedar-se sense vaca, li proposa: “Em tornes la vaca si soc capaç de cruspir-me la meitat del gripau que et queda?”. El menjador de gripaus accepta la proposta perquè el fàstic que sent el supera i li allarga el tros que encara no ha devorat, que el compare es posa a la boca sense obrir els ulls. Després, segueixen el camí silenciosos i al cap de poca estona s’aturen i, mirant-se fixament, es pregunten estupefactes: “I per què ens devem haver menjat el gripau?”.

La faula es repeteix: l’esquerra espanyola està disposada a menjar-se el gripau de l’amnistia encara que li resulta indigesta i l’independentisme està a punt d’empassar-se l’altre tros del bufònid, que suposa renunciar a sortir-se de la Constitució. Tots dos, per cert, sense gens de gana. I això és bo? Potser sí, però per al gripau segur que no.

'LA DANZA DEL SOL' 13.10.23

El jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón ha acordat l'obertura de judici oral contra l'exministre Jorge Fernández Díaz i l'excúpula del Ministeri de l'Interior per l'operació Kitchen, el cas d'espionatge a l'extresorer del PP Luis Bárcenas. García Castellón ha imposat una fiança a l'exministre de 120.000 euros. En una interlocutòria de 24 pàgines, el magistrat rebutja declarar el PP com a responsable civil a títol lucratiu, tal com volia el PSOE. La Fiscalia acusa Fernández Díaz d'un delicte de malversació, encobriment, i delictes contra la intimitat, i li demana fins a 15 anys de presó i 33 d'inhabilitació.

Jorge Fernandez Díaz no és un qualsevol, només un malalt mental o un psicòpata emmalaltit d'estultícia (sempre presumptament) pot escriure un article com aquest. Aquest home ha de ser inhabilitat, no només per qualsevol càrrec polític si més no per qualsevol càrrec en general. E immediatament ingressat en un sanatori per malalts mentals, sempre presumptament. Però Fernández Díaz no és un qualsevol, només un malalt mental o un psicòpata emmalaltit d'estultícia (sempre presumptament) pot escriure un article com aquest. Aquest home ha de ser inhabilitat, no només per qualsevol càrrec polític si més no per qualsevol càrrec en general. E immediatament ingressat en un sanatori per malalts mentals, sempre presumptament. No he traduït l'article per respectar el sentit de totes i cada una de les bestieses inserides en el mateix. Només estant sota els deliris de Sant Teresa de Jesús o potser a causa d'haver-se cruspit un pastís de marihuana es pot escriure alguna cosa com el que ve a continuació. Malauradament i pel que es veu, el que va pasar a las Vegas no es va quedar a las Vegas.

"El 13 de octubre es una fecha señalada con trazo grueso en la Historia, por el acontecimiento sucedido en la aldea portuguesa de Fátima tal día como hoy del año 1917 - Jorge Fernández Díaz

El 13 de octubre es una fecha señalada con trazo grueso en la Historia, por el acontecimiento sucedido en la aldea portuguesa de Fátima tal día como hoy del año 1917. Es conocido como el «milagro de la danza del sol», que fue visto por las decenas de miles de espectadores –se dice que unas setenta mil– que acudieron desde todos los lugares del país atraídos por el anuncio efectuado por Lucía en nombre de los tres Pastorinhos que desde el 13 de mayo habían tenido visitas de la «Blanca Señora más brillante que el sol». Les había dicho que correspondiendo a la reiterada petición que los niños le hacían de efectuar un milagro «para que la gente creyera», había anunciado que «ese día lo haría y que les diría quién era Ella». Ese día, y antes los atónitos ojos de la multitud congregada para la ocasión, no pocos de ellos ateos y contumaces racionalistas y laicistas que acudieron para poder acreditar personalmente lo que consideraban era una superchería inventada por la Iglesia para canalizar contra el gobierno el descontento y angustia provocada por la guerra –la Primera guerra Mundial– en la que el gobierno había metido a Portugal, observaron el milagro anunciado. Tras una lluvia que había dificultado el acceso a la zona totalmente enfangada, el cielo se abrió, y el sol empezó a girar sobre sí mismo cual un disco que proyectaba haces de luz con los colores del arco iris en todas direcciones. De repente pareció acercarse a gran velocidad hacia la tierra oyéndose un gran clamor de angustia de la gente aterrorizada ante lo que parecía iba a ser un enorme impacto sobre la multitud.

Contra los hechos evidentes no hay apelación, y pese al modernismo presente ya en la Iglesia como había denunciado años antes el papa San Pío X, que lo definió como la «síntesis de todas las herejías», la verdad se abrió paso y en 1930 la Iglesia en Portugal reconoció la sobrenaturalidad de las apariciones. Al año siguiente, el 13 de mayo consagró su patria al Inmaculado Corazón de María, y la renovó en 1938 por haber mantenido a Portugal al margen de la Guerra Civil española. A diferencia de la Primera Guerra Mundial, Portugal al igual que España, pudo mantenerse fuera de la Segunda, obteniendo una gran transformación positiva en todos los órdenes. En el 25º aniversario de las apariciones, el 13 de mayo de 1942, el cardenal Cerejeira Patriarca de Lisboa afirmó: «Lo que ha estado ocurriendo aquí durante 25 años, el vocabulario portugués no tiene sino una palabra: milagro». Ucrania y Rusia; Israel y Gaza: la solución ahí está". Jorge Fernández Diaz a la Razón

EUROPA NO MIRA A GAZA 13.10.23

Déu et guardi d'opinar sobre Israel i Palestina, és el títol de l'escrit anterior, però com servidor és ateu, gràcies a Déu, pot i creu que ha de parlar sobre el tema una vegada més. Deien els gurus del procés català, innocents ells: Europa ens mira, i ja es va veure que ho feien de reüll. Potser sí que Europa mira al seu voltant, però és una mirada displicent, i és cert que no mou un dit en casos concrets, encara que li pertoqui com seria el genocidi de la franja de Gaza perpetrat per Israel.

Des que dissabte 7 d'octubre la milícia palestina Hamàs llencés sobre el sud d'Israel un atac coordinat i atroç, que va produir centenars d'assassinats i segrestos, i Tel Aviv respongués hores després amb la declaració de guerra, fonts diferents han registrat milers de víctimes: més de 700 morts i 3.000 ferits a Gaza, i més de 900 morts israelians i 2.800 ferits. Mentre llegeixen aquestes línies, i a jutjar per la brutalitat de les imatges que arriben des de Gaza, el número continuarà pujant sens dubte.

L'esclat de violència no és cap novetat. Des de la Primera Intifada, el 1988, han mort a Israel i Palestina almenys 13.400 persones (mancant afegir els morts d'aquests dies). El 87% són palestins i la majoria civils. Però ara Israel ha ordenat “un setge total sobre la Franja de Gaza”, la presó a l'aire lliure més gran del món, en què viuen més de dos milions de persones, la meitat menors d'edat. Aquest setge total, prohibit per les Nacions Unides i pel dret internacional, inclou el tall de subministraments bàsics per a la vida. “No hi haurà electricitat, ni aliments, ni gas, tot està tancat”, va dir el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant. L'aigua va ser tallada dilluns a la tarda 9 d'octubre, mentre queien incomptables bombes sobre habitatges, mesquites, hospitals i ambulàncies. Gallant va justificar la mesura dient: “Estem lluitant contra animals humans i actuem en conseqüència”. El filòsof alemany d'origen jueu Theodor Adorno va deixar dit al seu dia: “Auschwitz comença allà on algú miri un escorxador i pensi: només són animals”.

El govern ultradretà, contestat als carrers des de fa setmanes per la deriva autocràtica de Netanyahu, ha trobat a l'atac desesperat de Hamàs, un grup terrorista alimentat des de fa anys per Israel, l'excusa perfecta per ignorar l'article 33 del IV Conveni de Ginebra que protegeix els civils: “No es castigarà cap persona protegida per infraccions que no hagi comès. Estan prohibits els càstigs col·lectius, així com qualsevol mesura d'intimidació o de terrorisme. Estan prohibides les mesures de represàlia contra les persones protegides i els seus béns”.

Fa només una setmana, Netanyahu estava acorralat, amb un Govern controlat per extremistes radicals, mig país protestant a les places contra la seva reforma judicial, els reservistes negant-se a mobilitzar-se i l'esquerra denunciant la política d'annexions dels colons. I ara, gràcies a la bogeria de Hamàs i a l'incomprensible error del Mossad I Amman, incapaç de detectar anticipadament l'atac, Netanyahu té una societat unida pel terror i sembla disposat a emprendre la demolició absoluta dels palestins.

Europa no ho pot permetre, i per descomptat no pot ser còmplice d'un criminal de guerra que busca una victòria aclaparadora i definitiva, no contra un grup terrorista sinó contra un poble sencer. I no pas amb accions selectives, sinó amb una retòrica d'extermini. Netanyahu sap molt bé que a la UE res no es mou sense permís del seu soci prioritari, els Estats Units, i que el bloc mediàtic i polític occidental està absolutament dominat per reaccionaris bel·licistes. En només unes quantes hores, Europa sembla haver cancel·lat sense rubor la seva responsabilitat postcolonial amb Palestina.

Mentre Netanyahu començava a tuitar imatges dels bombardejos sobre Gaza i els tancs s'apostaven davant la franja, la presidenta de la Comissió Europea projectava la bandera de l'estat jueu a les seves institucions i els grans mandataris de la Unió elegien bàndol sense embuts. De nou el furor bèl·lic, de nou ningú demanant pau, calma o seny. Dilluns 9 va córrer la notícia que la UE suspenia “de manera immediata” tota ajuda per a Palestina, després d'un missatge publicat a la xarxa social X (abans Twitter) pel comissari d'Ampliació, l'hongarès Oliver Varhelyi. Hores després, i davant les protestes d'Espanya i d'altres països, la UE va matisar que la Comissió estudiarà la situació al Consell de Ministres d'Exteriors del 10 d'octubre. Per posar en perspectiva aquest ajut: Ucraïna ha rebut 77.000 milions d'euros. Palestina n'ha de rebre 691 aquest any.

Segons dades d'Amnistia Internacional, hi ha més de 5,6 milions de persones palestines refugiades que no poden exercir el dret a retornar i centenars de presoners palestins tot esperant judici a Israel. Almenys 150.000 més corren un risc real de perdre casa seva a causa de la brutal pràctica de demolicions d'habitatges o desallotjaments forçosos d'Israel. La realitat del conflicte és que fa dècades que Israel nega un Estat al poble palestí, imposa un sistema d'opressió i dominació a totes les zones sota el seu control, a fi de robar espai i drets a les persones palestines i beneficiar la població israeliana. Això s'anomena apartheid i està prohibit pel dret internacional.

No estem davant d'una guerra entre dos pobles en igualtat de condicions: hi ha un ocupant i un ocupat, un colonitzador i un colonitzat, un opressor i un oprimit. Israel no és la víctima sinó el victimari. Com a potència ocupant, és responsable del benestar del poble i del territori que ocupa. Les lleis, polítiques i pràctiques concebudes per mantenir un sistema cruel de control de la població palestina han deixat aquesta fragmentada geogràficament i políticament, empobrida i en un estat permanent de temor i inseguretat.

Des de contexto, demanen al Govern espanyol que prengui partit per la pau i pel reconeixement de l'Estat palestí, que no justifiqui l'ús del terror d'Estat per enfrontar-se al terrorisme, i que faci les gestions necessàries per aturar com més aviat millor l'espiral de violència i de venjança, per frenar els crims de guerra i per impedir una escalada bèl·lica més gran i el genocidi del poble palestí.

*Aquest editorial de ctxt.es, s'ha actualitzat amb les xifres de víctimes el 10 d'octubre a les 18.30 hores, segons el diari independent israelià Haaretz.

UTOPÍES 13.10.23

"... Les utopies apparaissent comme bien plus réalisables qu'on le croyait autrefois. Et nous nous trouvons actuellement devant une question bien autrement angoissante : Comment éviter leur réalisation définitive...? Les utopies sont réalisables. La vie marche vers les utopies. Et peut-être un nouveau siècle commence-t-il, un siècle où les intellectuels et la classe cultivée rêveront aux moyens d'éviter les utopies et retourner à une société non utopique, moins parfaite et moins libre..."

"...Les utopies semblen ser molt més realitzables del que alguna vegada vam creure. I actualment ens trobem davant d'una pregunta molt més angoixant: Com podem evitar la seva realització definitiva...? Les utopies són realitzables. La vida avança cap a les utopies I potser està començant un nou segle, un segle on els intel·lectuals i la classe alta somniaran amb maneres d'evitar les utopies i tornar a una societat no utòpica, menys perfecta i menys lliure..."

Nicolas Berdiaeff - pròleg de Brave New World, d'Aldous Huxley

Sembla que l'encert, la visió que va tenir Huxley del seu futur que és el nostre present, no va acompanyar a Berdiaeff. I és que "Les utopies d'ahir són les realitats d'avui i el desencis de demà"

DÉU ET GUARDI D'OPINAR SOBRE ISRAEL I PALESTINA 12.10.23

Si Àlex Tort va decidir quedar-se a Twitter/X és per ple convenciment que s'aprèn més dels bojos que dels savis. I més encara, dels que embogeixen fent-se els savis. En aquesta xarxa es multiplica per mil el que ha dit el filòsof George Berkeley al segle XVIII: pocs pensen, però tothom té opinions.

El scroll infinit de Twitter és una mina de parers. Un gaudi llegir-los, sense interactuar i estant més atent per com es raona que pel que es raona. Hi ha dies que convé no opinar a X. Opció Genaro: evitar discutir amb ningú, com ell, per conservar-se jove.

–Home, per això no serà – posava en dubte Eugenio.

– Bé, doncs no serà per això.

L'instant en què ha ressorgit el conflicte entre Israel i Hamàs ha estat propici per desaparèixer i quedar-se darrere de la tanca. Si hi pots ajudar, ja ho faràs d'una altra manera. No hi ha qüestió que polaritzi més la comunitat que posicionar-se a favor dels uns o dels altres. “Què, ja heu solucionat el conflicte Israel-Palestina o torno més tard?”, diu fatigat l'il·lustrador @OriolMalet.

Tothom té la seva opinió, per més que desconegui la situació, però abans que semblar ignorant el millor és aparentar mutisme selectiu. Els experts, també, que caminen amb ull: un silenci a una rèplica, per més que abandonin el mòbil temporalment per cuinar unes llenties, serà interpretat com un “no sap com sortir de l'atzucac”.

X es va crear per a la baralla sense pausa. T'esforces per ser comprensiu davant dels intolerants, o més dur si el “rival” és càndid. Indulgent amb els alterats. Però a l'hora de la veritat, el que és intel·ligent és romandre expectant, tenint present que la bona discussió és cara a cara. Que la bona paraula amenitza la taula i no la xarxa.

“Tampoc és tan difícil no ficar-se en embolics a Twitter. Només cal no parlar de política, ni de futbol, ni de pel·lícules, ni de religió, ni d'homes, ni de dones, ni de joves, ni de vells, ni de gats, ni de gossos, ni de paelles, ni de truita amb ceba o sense ceba”. Ho escriu @DSotoOrtiz. S'ha deixat el sexe. “Això què és?”, respon.

En tot cas, això no és Twitter sinó una columna. Llibertat! Per tant, compartim opinió: "És possible i no contradictori estar en contra de l'ocupació de Palestina i dels terroristes de Hamàs, i estar en contra de la matança d'israelians i del seu govern de piròmans fonamentalistes". Ho expressa bé l'exdirector d'El Mundo David Jiménez. No és equidistància. És tenir ben clar, com diu @kittlab, que “els dolents són els que maten”.

12-O, EL JORN DELS MISERABLES 12.10.23

Hi ha gent que es pregunta si podran desfilar la cabra de la Legió i el gos de la Policia en la desfilada d'avui en la celebració del 12 d'octubre després de la Llei de Benestar Animal. 

Francament no entenc el sentit d'aquesta pregunta, són animals professionals encara que no cobrin un salari.  Més aviat, la gent s'hauria de preguntar per què desfilen els legionaris, que, per cert, em sembla no els va crear Millan Astray, sinó Mickey Rourke.  

Dit això, aquesta festa que hauria de ser de concòrdia i unió de tots els espanyols encara que el que se celebra ja no se sap exactament què és, ha acabat en contra de la concòrdia, gràcies als seguidors de la dreta que, sistemàticament es dediquen a esbroncar i insultar el president del Govern quan aquest no és del PP, i aquest any a sobre, aquests miserables l'han insultat amb el 'que te vote Chapote'. Potser, i a la vista de lamentable espectacle, el 12-O es podria o hauria de dir el jorn dels miserables.

L'escriptor Benito Pérez Galdós ens va enviar una recomanació als espanyols del futur. El trobareu a L'equipatge del rei Josep, la primera novel·la de la segona sèrie d'aquest gran fris narratiu que són els Episodis Nacionals. Galdós escriu: “Escolteu, per favor, el missatge que manen els morts: reconeixement, reconstrucció i perdó”. 

TRETS CONTRA LA VERITAT 12.10.23

Hi ha una frase emprada sovint que defineix molt bé el contingut d'aquest escrit.En una guerra, la primera víctima sempre és la veritat. Ben Smith és un periodista que durant anys ha estat columnista de comunicació de The New York Times i que acaba de publicar un llibre sobre periodisme viral (Traffic) . Màrius Carol a la vanguardia. En una entrevista a El País, explicava que les celebritats i les empreses han abandonat Twitter (X) i “només queden periodistes i polítics fotudament depravats escridassant-se els uns als altres”. Potser havia d’afegir que també hi quedaven intoxicadors al servei de múltiples interessos. Un exemple: seguir la crisi de l’Orient Mitjà a través de la xarxa d’Elon Musk té un alt risc, perquè s’ha convertit en un camp de batalla de la propaganda, on es dispara contra la veritat. Musk va eliminar el sistema de verificació que s’atorgava a periodistes i figures públiques, mentre posava a la venda la marca blava que donava veracitat als perfils. Des d’aleshores els missatges d’odi s’han multiplicat, amb la perversió que suposa que la viralització permet que es monetitzin.

En la guerra entre Israel i Hamàs, el tsunami de desinformació està batent tots els rècords. Vídeos, fotos i relats falsos t’assalten a cada racó de la pantalla. El web de verificació Maldita.es, explica com fins i tot circula un vídeo d’un suposat atac aeri de Hamàs a Israel del 8 d’octubre que és una simulació militar creada amb el videojoc Arma 3. Però les falòrnies fan cua. És fals que Israel hagi bombardejat l’església de Sant Porfiri a Gaza, la tercera més antiga del món, cosa que ha estat desmentida per la mateixa institució. El vídeo que suposadament mostra l’arrest de generals d’Israel capturats per Hamàs correspon en realitat a la detenció de líders separatistes a Karabakh. La filmació de Cristiano Ronaldo amb una bandera palestina és falsa: es tracta del futbolista marroquí Jawad el Yamiq. Un altre vídeo viralitzat ha estat el de cinc nens tancats en gàbies, que presumptament van ser capturats per Hamàs. En aquest cas, es va difondre a TikTok, però era un muntatge gravat en un altre país àrab. TikTok ha tingut la decència de retirar-lo.

La desinformació no s’atura, mentre­ Musk es frega les mans. Sempre ens quedarà el periodisme de qualitat, encara que cada vegada més malvats disparen contra la seva trinxera.