Raül Agné


Comentava Quim Monzó a la seva columna d'avui a la Vanguardia el cas de l'entrenador del Girona Raül Agné en la seva roda de premsa al camp de l'Osca (Huesca). Qui més qui menys haurà vist el vídeo, però per si de cas extracto a continuació la disputa del Sr. Agné amb la premsa d'Osca (Huesca)


"Després del partit entre la SD Osca i el Girona, els entrenadors van passar per la sala de premsa. Quan li va arribar el torn, Agné es va asseure després dels micròfons i va començar a contestar als periodistes. Va anar responent en castellà als que li preguntaven en castellà i, quan un li va fer una pregunta en català, va començar a contestar en català:
- Avui hem sigut justos guanyadors i és cert que el gol ha sigut ...
Del fons de la sala arribar llavors les veus de protesta d'alguns periodistes locals:
- A veure, si us plau, en castellà! -va dir un per sobre de les queixes dels altres. Agné els va respondre:
- Contesto una en català i després a vostès en castellà; cap problema.
Però els periodistes locals van seguir amb el seu no. Els preguntà Agné:
- Si fos anglès, podria parlar en anglès o. ..?
Li van dir que no és el mateix. Agné estava bocabadat., un contesta en la llengua en la qual li formulen la pregunta ... Va explicar:
- És que no ho entenc, això ...
Van insistir que parlés en castellà perquè a ell tan li feia parlar en català com en castellà. Llavors Agné es va afartar definitivament:
- No És igual, no. És igual, no. ¡..., amb el rotllo! No hi ha roda de premsa."


Voldria explicar un parell d'anècdotes, una personal i l'altra que li va succeïr a Carles Francino a la SER que demostren la ignorància palesa vers el català a Espanya:


"1.- Fa anys en una Empresa on treballava, tenien un representant o delegat a Madrid, era aquest una bellíssima persona, educat, correcte i molt agradable. Alguna tarda em convidava a prendre cafè a casa seva i hi pujava també Fernando Vizcaino Casas (ja desaparegut), preníem cafè i jugàvem al dominó, o a les cartes. De vegades amb Vizcaino Casas perquè no ens entengués fèiem algun comentari sobre el joc en català/valencià, i aixó al Laureano que així es deia l’home el mosquejava.
Un dia, no va poder més i va saltar: “és que vosotros hablais en catalán solo para que no se os entienda, por eso lo habeis inventado, seguro que con vuestra familia y amigos en la intimidad no lo hablais”.
Varem haver de posar-nos seriosos, i haig de dir que Vizcaino Casas va col·laborar en aquest sentit, per fer-li entendre una cosa tan simple com que parlàvem català o valencià amb la família, amics i coneguts perquè aquest era el nostre idioma natural, així de simple i senzill. I que des de petits ja ens acostumàvem a parlar la nostra llengua i més endavant també parlavem en castellà, per educació, respecte i perquè els idiomes no fan mai nosa.
Diria que el bonàs d’en Laureano malgrat escoltar els nostres arguments carregats de lógica, no va quedar convençut del tot. I és que la ignorància, quan és “supina” és molta ignorància."


"2.- Va trucar indignada una senyora al programa de Francino queixant-se que la casa Danone etiquetava els seus productes en català, a banda de castellà i algun altre, i manifestava que no pensaba comprar més productes d'aquesta marca mentre estessin etiquetats en català. Li va contestar Francino que no era català l'idioma que apompanyava a altres en l'etiquetatge del producte, sinó portugués, i aleshores la senyora va exclamar. ¡Ah bueno! si es portugues vale."


Ja ho deia la iaia de Cioràn, No hi ha res a fer, no hi ha res fer, ni val la pedagogia en la que tant havia insistit el mateix Jordi Pujol, que ha acabat llençat la tovallola. Si volem solucionar aquest i altres problemes que tenim, només ens queda estripar les cartes i acabar d'una vegada amb la partida.
Només ens queda com diu Monzó, Mohamed Jordi que ja ha obert una adreça a Twitter per començar el camí. Mohamed_Jordi, em sembla és l'adreça que he escoltat aquest migdía, ho trobareu a la web de Rac1/la competència. Que Alà hi faci més que nosaltres.