L’any 1922 Franz Kafka va publicar “el Castell” i al 1925 “el Procés”. Aldous Huxley “el món feliç” al 1932 i 1984 de Eric Arthur Blair (George Orwell) veié la llum l’any 1949.


El nexe en comú entre els autors i les obres citades, rau en com es varen avançar en el seu temps a explicar-nos com seria el nostre, i malgrat en aquells moments se’ls va acusar d’exagerats i visionaris en el sentit pejoratiu de la paraula, el temps els ha acabat donat la raó tot i que potser es varen quedar una mica curts, fins i tot. Vivim plenament dins de “1984”, en un “món feliç” i som agrimensors que no podem arribar a conèixer l’amo del nostre castell, mentre els processos son realment en molts dels casos "kafkians" llevat del cas del Sr. Millet que és una altra història encara per escriure. Malgrat totes les premonicions dels autors, s’ha de dir que com animals supervivents nats que som els homínids, ens hem més o menys adaptat a la situació per ells avançada amb molta i bona visió d’anticipació en els tres casos i anem sobrevisquent. Aquest és el seu gran mèrit, encertar de ple el que s’esdevindria al cap de 80 anys en el cas de Kafka i menys els altres dos; i si m’hagués de quedar amb algun dels tres, ho faria amb Huxley i el seu “món feliç”, perquè tot i que aparentment no és tan terrible en la narrativa com els altres dos, l’impacte de la novel·la, encara avui en dia és molt més gran que no pas quaranta anys enrere quan la vaig llegir per primera vegada. Curiosament cap dels tres en varen parlar del futur ni altres escriptors de ciència ficció que hom sàpiga, varen preveure el telèfons mòbils; aquesta premonició només la va tenir a l’any 1918 i a Austràlia un tiet del periodista de Cat.Radio Xavier Grasset que en una novel·la sembla que no massa reeixida en parlava. Hi ha més gent com Assimov i les seves lleis de la robótica, Bradbury, Philip K.Dick i d'altres, pero son ja posteriors en el temps. No ens ha doncs d'espantar el futur per més negre que ens el pintin alguns autors que com aquests varen ser capaços de preveure'l amb un encomiable i a vegades inquietant encert, sobreviurem!, és la nostra maledicció com a espécie.


SBD - 17.10.11