Gràcias a l'amic Josep Maria Valls que m'ho ha escanejat, us puc oferir aquests poemes d'en Macari Cagané, del seu discurs pronunciat a la càtedra cagatoria de la Universitat d'Ensumalanca. Discurs editat per la reconeguda editorial Diarrea. Si us agrada, podeu retallar-ho i fer-vos un llibret. Hi ha qui li agrada endur-se'n quelcom per llegir quan va a arrugar la cara, i que millor que endur-se'n uns poemes que parlen de les virtuts del cagar.
Francesc, gràcies, en faré bon us
ResponEliminacullons ¡¡¡ 3 hores cagant ¡¡¡¡ jajajaja quina barbaritat ¡¡¡
ResponEliminaPos....salut
Un text 'clàssic', quan no ens deixaven parlar de sexe els catalans teniem molta afició a aquests temes. Recordo un senyor de la meva parròquia que se sabia de memòria aquest text i un altre que es deia 'Oda a la merda' i els recitava amb molta grapa i t'hi feies un tip de riure.
ResponEliminaPer animar el tema, recordo una cançó sobre aquesta temàtica:
En Baldiri puja al terrat/amb un pot de merda al cap/ai si fossin més claretes/ en podríem fer pastetes/ bon cagar, bon cagar/ mal de ventre fa passar...
Hi ha quatre pobles especialment afeccionats a l'humor i les jugesques escatològiques, Italia, Alemania, Japó i Catalunya, tots quatre són fabricants de motos i als tres primers, a més a més, van ser gresol i cau de feixismes.
ResponEliminaNo sé si tot això te cap relació, però invito a pensar-hi.
Salut
Francesc Cornadó