ÚLTIMS ESCRITS:
latest
BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - ÚLTIMS ESCRITS...

29.1.12

J.V. FOIX

Ens recorda l'home que estima les paraules, que avui es compleixen 25 anys de la mort del poeta de Sarrià J.V.Foix. No sóc amant de homenatges ni de recordar ningú, però si ho diu en Pàmies és una ordre que s'ha d'acatar. En Lluís es va quedar descansat fa uns dies parlant d'en Foix pastisser de qui ja m'havien arribat algunes històries que no ajudaven massa a acceptar-lo com a persona, o personatge, potser perqué era bastant distant i esquerp, o més homenet que homenot, però era pastisser i poeta, que gairebé és el mateix i ambdues coses les feia molt bé. ¿O és que un tortell de pasta fullada, entatxonat de nata amb pinyons i sucre llustre per sobre no és pura poesia visual i degustativa?. 
Avui, és al poeta, no a la persona a qui se li ret homenatge. Poques vides exemplars trobariem al món de la poesia, i no cal remetren's a Rimbaud. Qui tingui una vida exemplar que llenci el primer poema.

A Anoarra he publicat un poema d'ell dedicat a Joan Vinyoli.
« PREV
NEXT »

10 comentaris

  1. M'agradaria que algun dia es pogués parlar de totes les nostres patums de forma desacomplexada i lliure, com en el cas de Foix, fins i tot d'Espriu, el mateix dels polítics, Macià, Companys i la resta; m'agradaria poder parlar també de les seves vides sexuals, sóc així de tafanera, semblen sovint eteris esperits poètics al marge de tot i, com diu una amiga 'sembla que ni pixessin'. De tota manera, hi he participat, el que tu dius, 's'ha de fer'.

    Al capdavall, agradi o no, vida i literatura estan molt relacionades.

    ResponElimina
  2. Interessant exposició la que ha fet Julia. Molt interessant. Ens portaríem sorpreses ..salut

    ResponElimina
  3. aquí hi ha intocables Júlia, Companys n'ès l'exemple més clar.

    ResponElimina
  4. Molt bé.
    M’ha agradat la reflexió que fas sobre el Foix poeta i pastisser, un bon poeta i un bon pastisser, que més volem?
    De personatges exemplars em sembla que només n’hi ha en la ficció, d’entrada no sé si ens posaríem d’acord en definir una persona exemplar, ni els sants que les religions posen d’exemple, ni les persones que el temps i la història ha magnificat, jo no crec que ho fossin per a tothom de tant exemplars, segur que en tots els hi podríem descobrir aspectes foscos i retreure moltes coses.
    Jo no comparteixo aquesta dèria de furgar en la vida privada de ningú, qui ho vulgui fer que es miri les teleporqueries, i parlar d’aspectes foscos sense explicar bé el context de les coses, quedant-se només amb el que pot fer mal, fent-ho parcialment i sense objectivitat com fa el Lluís tampoc ho trobo massa correcte. Però bé, cadascú és cadascú.

    ResponElimina
  5. F.Mas, entenc s'ha de diferenciar el personatge de la persona, Rimbaud era un poeta extraordinari i en canvi la persona no era - diguessim - d'una vida molt exemplar, o Verlaine, o Baudelaire i tants altres.

    ResponElimina
  6. No hem de mirar tant el personatge i més l'obra. Què importa avui que Dant fos güelf o gibelí, la "Commedia" és una obra perfecta amb independència de la ideologia del seu autor. Ens hem de deixar de judicar l'artista amb ulls d'avui unes actituts que són d'un altre temps, Rubens seria avui un proscrit, les seves dones obeses no passarien la moral de la caquèxia que avui s'imposa i Joan Turmeda o Jordi de Sant Jordi no passarien els esquemes morals actuals, com tampoc els trovadors. És de mires curtes analitzar l'art amb l'òptica de la petitesa de les ideologies.
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponElimina
  7. Francesc, ens agradi o no tota la estètica està impregnada d'ideologia, els nostres gustos personals, també. I del discurs oficial, evidentment.

    ResponElimina
  8. Ja vares deixar un comentari al seu dia aquí sobre Foix, Júlia. Aquests són els escrits més vistos, no els últims.

    ResponElimina
  9. així ho entenc jo Francesc, cal diferenciar la persona del personatge

    ResponElimina

* * *
BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
.