La Patrocinio Herrero Zarzoso va nèixer l'any 1900 a OLBA (Teruel) i de joveneta amb les seves tres germanes va venir a viure a Sabadell, on va morir als 94 anys d'edat. La Patro (com li deiem) era l'avia de la meva dona, i feia la millor olla barrejada del món. Sempre que arribàven aquestes dates es queixava que ella els pels reis mai havia tingut una nina. Quan tenia 90 anys se'm va ocòrrer que els reis ni portessin una, i els hi vaig demanar per a ella la nina més maca que vaig trobar. Era de roba, amb un vestit molt bonic, i valia 8.000 pessetes d'aquells temps. Quan li vaig donar el dia de reis al matí, es va posar com un fera i me la va llençar pel cap tot dient-me que me m'havia volgut riure d'ella. És curiós, però no ho va entendre. La nina es va quedar a casa i posteriorment es va perdre com els llençols que es perdren en la bugada d'algún trasllat. L'any següent un senyor de 90 anys pero molt actiu, amb qui tenia relacions comercials, es queixava que ell mai havia tingut un patinet per reis. Aquell any se'l va trobar a la porta de casa seva i es va emocionar i ho va agraïr tant, que va compensar amb escreix el disgust que havia tingut els reis anteriors. I és que com deia el pare de Mafalda per boca de Quino, la nit de reis els adults ens sentim terroristes de la felicitat, tot i que no sempre la cosa funcioni com un havia pensat.