El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va afirmar, dijous al vespre, que les llengües "hi són per crear àmbits de convivència, comunicació i intercanvi cada cop més grans" i ha assenyalat que l'espanyol és "la llengua de ciutadans que van decidir sumar esforços i no subratllar diferències". En un discurs que ha pronunciat a la reunió anual del Patronat de l'Instituto Cervantes, presidit pels reis d'Espanya, ha assegurat que el Cervantes és "fonamental" per "projectar la nostra realitat a l'exterior com a país modern i avançat que som". Rajoy ha afirmat que Barcelona és una de les "capitals imprescindibles de la cultura en espanyol". 
Només cal veure com se'l mira el Borbó davant les vaguetats i els rancis topics que deixa anar el President del Govern. Afirma sense enrojolir que l'espanyol és la llengua dels ciutadans que van decidir sumar esforços i no subratllar diferències, i és queda tan ample, tot i no saber que ha dit, ni que volia dir ni que signifiquen les seves paraules, ell, llegeix el que li posen els negres de torn de la FAES com el paio que té al costat, i se li enfot tot. El paio del seu costat, el Bourbon, és aquell a qui li varen fer llegir fa un temps "No ha sido nunca el español lengua de imposición" i també es va quedar tan ample.
Diu Rajoy que Barcelona és una de les capitals imprecindibles de la cultura en Espanyol, que és com no dir res, a banda de no ser cert. Sense enrojolir, tambè afirma conveçut que - el país mes ranci d'Europa, Espanya - ha de "projectar la seva realitat a l'exterior com a país modern i avançat que és". Premi per l'indigent mental, si senyor, tan modern com l'Esglèsia Catòlica i igual d'avançat. 
No se qui els escriu aquest discursos tan al Mariano com al paio del seu costat, però es mereixerien un Nobel a la vaguetat obvia i a la indigència mental. Topic rere topic, dins una grandeur inexistent, neguen la major, la menor i la derivada, entestats en dibuixar una realitat que voldrien fos així però que no existeix. Se'ls està ensorrant el país sencer i no se n'adonen i ni tan sols són capaços de tocar dignament fins l'ùltim moment com l'orquestra del Titànic; no van mes enllà del pasodoble que no és la música més adequada en cas d'ensorrar-se tot un país amb els fonaments.