Jacinto Benavente tenia dues obres cabdals plenament vigents en aquest país de 'pícaros' i 'mamandurrieros' 'Los Intereses Creados' i la seva continuació 'la Ciudad alegre y confiada', vol dir atès l'argument i situacions de les dues obres, que el país no ha canviat massa des que don Jacinto va escriure aquests peces teatrals, els anys 1907 i 1916. Tampoc ha canviat la mala bava del personal via homofòbia:
(Quan, l'any 1908, va estrenar 'Señora ama', cito textualment en castellà: ("el vulgo pronto coreó el lacerante epigrama que le endilgó un maledicente ingenio de la Corte: "El insigne Benavente / ha estrenado una Señora, / y a coro grita la gente: / -¡Ya era hora, ya era hora!").
Dic aixó, perquè hi ha que veure que ara resultarà que els únics que varen contractar als de Método 3 i ho han reconegut han estat els de la CUP. 'filius tuus fuerit'. Tots els altres ho han negat, desmentit o mig desmentit que alguna cosa hi deu haver, però ells, els de la CUP son realment els culpables de tot l'enrenou que s'ha organitzat.
Si es que jo ja no entenc res i duc al damunt una empanada mental més que transitòria. Es veu que als paradisos fiscals, hi ha uns 26 bilions d'euros de vacances intemporals que dic jo no tots deuen ser del senyor Bárcenas. I tampoc sé com es pot saber, si aixó es caler B i secret.
Com resava una novel·la de Neil Postman que fa temps va recomanar Júlia Costa, divertim-no's fins a morir i 'als carlins que el matí déu', que tampoc se que vol dir però el meu pare ho deia sovint, i no és l'ùnic, el sogre de la Montse tambè ho deia.
Res, que aqui regna el desconcert i en això estem. Ah! el títol en llatí no se si està bé, però fa fe fi i tambè patxoca.
Com resava una novel·la de Neil Postman que fa temps va recomanar Júlia Costa, divertim-no's fins a morir i 'als carlins que el matí déu', que tampoc se que vol dir però el meu pare ho deia sovint, i no és l'ùnic, el sogre de la Montse tambè ho deia.
Res, que aqui regna el desconcert i en això estem. Ah! el títol en llatí no se si està bé, però fa fe fi i tambè patxoca.
que gran verdad...
ResponEliminaTot plegat és una gran farsa que manté al públic entretingut. I mentrestant, els de sempre a viure la vida amb l'esquena dreta que ja pagaran els altres.
ResponEliminaEntre cacos anda la cosa...
ResponEliminaJOAN, els altres som nosaltres, aixó és el que em fot.
ResponEliminaDE POC SERVEIX DIR LES VERITATS MIQUEL, el personal passa olímpicament i a més a més com Bárcenas se'n fot del mort i de qui el vetlla.
ResponEliminademasiado caco hay Temujin, demasiado.
ResponElimina