L'ACTE DE PENSAR


No ens preguntem des de sempre en què consisteix l'acte de pensar, qui és el que pensa? Qualsevol que no accepti les coses tal com són. El primer pensador va ser sens dubte el primer maniàtic del per què. En el fons, hi ha molt pocs homes que pateixin aquesta mania. De fet, jo els he trobat en un nombre molt restringit. Anar al fons de les coses, voler arribar més aviat, patir per no aconseguir-ho, exigeix ​​un tipus d'esperit més estrany del que es creu. 
En tot cas, el per què és una malaltia insòlita, i per tant gens contagiosa.

Penso en els meus "errors" passats i no puc lamentar-los. Seria com trepitjar la meva joventut, el que no desitjo a cap preu. Els meus entusiasmes d'antany emanaven de la meva vitalitat, del meu desig d'escàndol i de provocació, d'una voluntat de pragmatisme deteriorat pel meu nihilisme d'aleshores ... El mínim que podem fer és acceptar el nostre passat, o bé deixar de pensar en ell, i considerar-lo quelcom mort i ben mort. - E.M.CIORAN

Publica un comentari a l'entrada

3 Comentaris

  1. Me gustaría dejar claro lo que es la palabra " nihilisme "

    No todos la saben, y algún que otro profesor joven de la Facultad de Filosofía tampoco la tiene en cuenta.
    No es estado de desesperación, sino estado de desesperanza.
    Es estar desesperanzado.
    La palabra viene de los campesinos rusos en 1905, cuando la primera guerra zarista, y es importante porque desde ese momento se aplica a la Filosofía como término particular.
    Estado de desesperanza...ese es su significado exacto.
    Salut

    ResponElimina
  2. Volia afegir un comentari al comentari del Miquel sobre el nihilisme. És una frase que m'agrada molt:
    "Quan vaig perdre l'esperança vaig començar a ser lliure".

    ResponElimina
  3. Pues yo mi pasado lo acepto, es parte de mi y parte de mi actual pensamiento...

    ResponElimina