 |
Antonio Ibáñez Freire era un militar falangista nascut a Vitòria, Creu de Ferro per la seva actuació a les files de la División Azul. Durant la dictadura va ser governador civil a Santander i Biscaia, fins que el general el va destinar a Barcelona el 1963. A la capital catalana no es va tallar. La seva duresa i contundència contra un incipient moviment format per obrers, progres i catalanistes hauria d'ensenyar-se a les escoles com a mostra del que va ser allò del que ningú encara no ha demanat perdó.... més a nacio.cot
Todo me empieza a dar miedo..
ResponEliminaes preocupant comença a haver-hi indicis de sang vessada, anirà la cosa a més i realment es preocupant. Cal enllestir el projecte ja o deixar-ho còrrer, car l'impasse serà problematic.
ResponEliminaFrancesc, per quin motiu el PP i C's són tan reticents a deixar clar que no volen aquests tipus que elogien a Hitler i en Franco? i a més parlen de "caçar catalans", els altres, clar.
ResponEliminaPerquè són dels seus Josep, encara que no ho vulguin reconèixer, son com ells i pensen com ells.
ResponEliminaEs curioso como los políticos catalanes en la transición, muchos de los que ahora enseñan "el camino" hicieron oídos sordos a estos temas, ¿a que más cosas harán oídos sordos si se les da el poder que ansían?...
ResponEliminahabía miedo Temujin, recuerda que en la transición sonaban a menudo los sables, y a parte de eso, es que además de sordos suelen ser olvidadizos. No olvides que aquí hubo mucha connivencia civil con el franquismo, lo que sucede es que a la que murió Franco desaparecieron con él todos los franquistas.
ResponElimina