Un matí d’estiu de 1925, el repartidor de correus entregà una carta a casa de tots els savis d’Alemanya i d’Austria. La carta era un ultimátum:
"Es precis escollir entre estar amb nosaltres o contra nosaltres. De la mateixa manera que Hitler netejarà, Hans Horbiger escombrarà les falses ciencies. La doctrina del gel etern será el símbol de la regeneración del poble alemany. ¡Aneu en compte! ¡Formeu al nostre costat abans no sia massa tard.” 

Aquesta carta d'Hans Horbiger és citada a El Retorno de los Brujos d'en Louis Pawels i Jacques Bergier. Arran d’una conversa sobre la lluna que mantenia un dia amb una persona, vaig recordar el llibre llegit fa una munió d’anys, però que en el seu moment em va impressionar profundament, potser perquè en certa manera era la novel·la fundacional d’un gènere que els seus autors n’anomenaven “realisme fantàstic” i no deixava de ser una intel·ligent especulació pseudo científica sobre fenòmens paranormals o parapsicologics, una manera d’entrar dins el pensament lateral, intuïtiu, oblidant-se de tot alló que pugues ser el pensament racional i immobilista.
Em refereixo a “Le matin des magiciens” que en castellà es titulà “el retorno de los brujos” d’en Louis Pawels i Jacques Bergier, publicat al 1960 i que va aconseguir el prestigiós premi Goncourt.
El llibre que es molt amè, complert i complex puig toca moltes tecles, vindria a ser una espècie de iniciació als fenòmens estranys i esotèrics de tot tipus que tan de moda es posaria més endavant en programes de pseudo divulgació científica. Cer és que en aquella época la credulitat era alta i qualsevol teoria inversemblant era acceptada per molts, o simplement ens preníen el pel com "Lobsang Rampa" el budista del tercer ull que no habia sortir mai de Londres i s'ho va inventar tot.
-
Però tornant a la lluna, em va venir al cap una de les teories de Hans Horbiger. Horbiger autor del manifest que encapçala aquest comentari, era un pseudocientífic obscur, un visionari sense massa fonaments, tot i que al llibre el presenten com a un intel·lectual. Desmesurat en tot quan feia, formava part dels set homes de Spandau, una colla de savis que investigaven a les ordres del Führer Adolf Hitler, sobre l’Univers, el foc, el gel, els superhomes i totes les qüestions paranormals, que al Führer tant l’hi interessaven. Ell, avalava aquesta colla que investigava sobre el futur, el passat i el que fes falta, desenvolupant en moments determinats teories tan surrealistes (Hans Horbiger) com que la terra era una esfera buida i nosaltres vivíem a la part inferior del perímetre i al centre hi havia el sol.
D’aquestes i altres teories n’hi ha per un comentari llarg. Malgrat tot, Hans Horbiger va desenvolupar també una de les poques teories que tenien cara i ulls: la de les quatre llunes(*). Segons Hans Horbiger, la lluna provenia de la Terra i com la força d’expulsió era inferior a la de atracció, la lluna acabava caient cada ics milers d’anys esmicolada i esmicolant-se sobre la terra, reiniciant-se el procés que manera que aquesta que tenim ara seria la quarta lluna i la tercera la que hauria acabat amb els dinosaures. Segons ell mica en mica la lluna s’aniria acostant a la Terra, de manera que alteraria la força de la gravetat, les aigües dels oceans pujarien i els animals en sentir-se alliberats del seu propi pes creixerien, així com els raigs còsmics que produirien mutacions, i noves races d’animals, plantes i homes gegantescos. En parlava més extensament el passat més de gener. No deixa de ser una teoria, però comparada amb les altres tan esbojarrades de Horbiger, aquesta té un punt de credibilitat. No deia tampoc Horbiger quan cauria la actual. 

Hi ha moltes més histories certes com les d'Edgar Cayce, Ramanujan, Boscovich, i uns quans contes de ficció molt interesants. No sé com haurà envellit "El Retorno de los Brujos" després de gairebé cinquanta anys, o dit d'una altra manera, com es llegirà i s'interpretarà a dia d'avui. Aquesta entrada de l'any 2010 ha estat de les mes llegides, sobretot la teoria de les quatre llunes. Ho he recordat, atès avui que vaig a un dinar a Granollers, allí em trobaré a la primera persona que em va parlar d'Horbiger, abans fins i tot de llegir el retorn dels bruixots, de la mateixa manera que un enterramorts em va parlar de Pat Metheny.