ÚLTIMS ESCRITS :

¿PER QUÈ SÓC TAN ENSOPIT?


Quan et trobes amb un escrit com aquest que comparteixes fil per randa, el millor que pots fer és publicar-lo per donar fe de la complicitat amb el seu autor.

"Com acostumo a fer, vaig passar el dia de Sant Jordi tancat a casa i, com diria Aznar, bordant el meu rancor per les cantonades. ¿Sóc l'únic a qui aquesta festa no li sembla la meravella que tothom, sense excepció, diu que és? ¿No hi ha més deixebles del senyor Scrooge que observin les masses per la Rambla i sentenciïn: «Bajanades, bajanades»?

Sóc conscient que en un país on la meitat dels seus habitants no llegeixen un llibre ni que els matin, s'ha de fer de la necessitat virtut, treure el material al carrer i aconseguir que el passejant s'emporti alguna cosa, encara que sigui l'últim de Sala i Martín -per cert, mentre els productors catalans no arriben a final de mes, com han fet constar recentment, a l'Economista Fosforescent, també conegut com El Pallasso de Micolor, ja li han donat un programa per a la temporada que ve, Economia en colors-, però d'això a deduir que els catalans estimen la literatura com l'aire que respiren n'hi ha un bon tros entapissat d'optimisme.

Ja em poden dir ensopit, però que s'hagi de dedicar un dia concret als llibres ja resulta sospitós. Hi ha una tendència generalitzada a tot el món a dedicar jornades a allò que, en general, ens importa un rave, com a forma de netejar la nostra mala consciència. ¿Oi que no existeix el dia del futbol? I tant que no, perquè el futbol és una cosa realment important que ens té ocupats tot l'any. Però els llibres -com la sida, la dona treballadora i altres foteses-, amb un dia van que xuten. Una altra cosa és que, com a poble gregari que som, ens llancem al carrer i, obedients, complim amb l'obligació de comprar un llibre i regalar-li una rosa a la parenta.

¿Sóc l'únic a qui Sant Jordi, amb tots aquests figurants que van per la ciutat amb un llibre en una mà i una rosa a l'altra, li fa creure que el rodatge de The walking dead s'ha traslladat a Barcelona? ¿Sóc l'únic a qui tot això li sembla un rendible acte d'hipocresia i un mirall que ens treu més guapos, més alts i més llestos? ¿Sóc l'únic esgarriacries que queda en aquesta ciutat de gent bona, alegre i positiva? Déu meu senyor, quin fàstic que em faig."

RAMÓN DE ESPAÑA - Periodista - ELPERIODICO.CAT

3 comentaris:

  1. Nunca me gustaron los "días de" y las celebraciones absurdas. El otro dia hablando con un cliente sobre "la palabra en los tratos", le dije que desconfió mucho de quienes me aseguran que son gente de palabra, porque normalmente son los que más la incumplen. Yo cumplo mis compromisos por convicción y eso es lo normal, no es ningún merito, es algo que debiera ser considerado normal, con los "dias de" me pasa algo parecido, solo que con algunas "celebraciones" me entran ganas de vomitar. Un saludo

    ResponElimina
  2. Sant Jordi no es absurdo, lo del libro y la rosa está bien, o estaba antes de que se comercializara hasta el absurdo para goce de escritores mediáticos y rosas de importacion.

    ResponElimina