ÚLTIMS ESCRITS :

UN ALTRE SANT JORDI ÉS POSSIBLE



Hi ha coses que potser no s'haurien d'explicar i menys encara immortalitzar en una fotografia. Aquest matí he baixat al pare fins a la plaça Marcet amb la cadira de rodes amb la que ens movem ambdós (com peix a l'aigua), haviem quedat allí amb la Mercé i sa filla la Pilar, i el pare a les dues els hi ha regalat la rosa. No ha estat tot el bonic que podia haver estat perquè no sé del tot si uns i altres ho han entès tal i com jo ho he percebut, han estat junts 14 anys fins que per l'edat s'han hagut de separar. No he volgut fer cap foto, he preferit quedarme amb l'instant.

Per la tarda si he donat un tomb amb la bici per veure l'ambient, m'ha sorprès la quantitat de paons peparats amb l'altre ploma per signar en aquella solitud incòmode dels qui hem anat alguna vegada a signar llibres sense ser mediàtics. N'hi havia molts, així com una desfilada de models amateurs que no se que hi tenia a veure amb la diada.
Tot el que explico era a la plaça del Mercat, com les paradetes dels partits polítcs que no se que hi feien allí, per cert: els de IU ecologistes de debo izquierda unida i podemos i alguna cosa més, m'han regalat una bossa amb un punt de llibre i una ceba per plantar, que m'ha fotut pel cap la Nuri només arribar a casa, però un, que en el fons té (ningú no és perfecte) esperit ecologista, li ha col·locat la ceba a la Meritxell, la meva filla gran.
Observareu que a les fotos hi faltan dues coses, fotos de llibres, potser per què avui no s'en venen, en el sentit de llibres de literatura i les fotos de les gitanes venent roses, les que veieu són d'unes alumnes de cinquè del Taulí (somtaulí), que per insòlit m'han sorprès, perquè els gitanos, els primers emprenedors d'aquest país, fins i tot abans que en Marc Vidal, tenen el patrimoni de la venda de roses per sant Jordi, Palmons, per la Palma o flors post-mortem per tot Sants, He dit els gitanos? no! les gitanes, que són les que penquen.

Impressions d'un Sant Jordi que no acabo de sentir com a meu, potser per què ha perdut gran part de l'esperit inicial i ha mort o és a punt de fer-ho, d'èxit. Un altre Sant Jordi és possible, menys mediàtic i més literari, però em temo que ja hem arribat tard.

.
.
carrer de sant Quirze
DESFILADA DE MODELS
.
paons amb la ploma a punt per signar
.
.

4 comentaris:

  1. La primera part del teu escrit, molt tendre i emotiva.
    La segona... doncs tens raó, una mica barrejat tot no?, models?, aquesta sí és nova!

    ResponElimina
  2. Amb JOANA...
    Per cert, me he fet amb dos llibres de José Florencio Martinez, un escriptor recóndito.
    Teseo no saldrá del laberinto y Piras de Libros.
    Creo que es un gran desconocido y uno de los mejores poetas que hay en esta tierra hoy en día
    salut

    ResponElimina
  3. Francament Joana, no entenc que hi tenien a veure les models ni els partits polítics amb el dia de Sant Jordi.

    ResponElimina
  4. No he llegit res d'ell Miquel, ho buscaré. Fixa't els qui més varen vendre _: Xavier Bosch i Maria Dueñas, del primer de la seva novelEla se sabrà tot, vaig suportar les cinc primeres pàgines, allò era il·legible per vulgar, barroer i mal escrit. I de Maria Dueñas, fins i tot la Nuri que s'ho emnpassa tot, em va dir que no l'hi havia agradat gens el tiempo entre costuras.

    ResponElimina