Feia dos diumenges que faltava, i com cada vegada som menys, ja em temia que passessin llista i em trobessin a faltar. Em vinc a referir a la meva clàssica visita dominical als encants i altri de la plaça del Mercat a Sabadell. Sembla que no és del tot diumenge si no hi vaig, i com ja he explicat alguna vegada dono un tomb pausat per allí tafanejant-ho tot mentre deixo que els llibres vells em trobin. Ahir va estar un bon dia, em varen trobar dos llibres, un: El Castell, de Kafka, que per variar havia deixat no recordava a qui i no el tenia, l'altre, ha estat una agradable sorpresa: Nit d'encens, un recull de poemes d'Amadeu Vidal i Bonafont, un recull ja antic que va guanyar el Vila de Martorell del 1992. Aquest senyor que és enginyer tècnic forestal, és un tros de poeta, o així m'ho sembla a mi. I per a mostra, un poema i dos inèdits:


SUBURBI

Corren vells cotxes de segona mà
pels nostres carrers de penombra.
Hi ha una escletxa que dalla els àmbits sòrdids
dels nostres carrers miserables.
No ens miren perquè ens trobaríem
arrugues sobre les parpelles tristes.
Hi ha nens que criden amb la cara bruta.
Juguen a escombrar l'aire brut.
Nosaltres caminem amb el repic
d'una campana que plora el futur,
mentre, a poc a poc, cauen persianes
en un amor sense sortida.

.......................*

.... i un parell d'inèdits (fa temps):

TARDOR

Ens vam conèixer en una festa d’ocres,
amb cascades de fulles i l’oratge
d’un silenci fantasiós.
Eren tardes amb gust de mandarina,
de cossos inexperts
dins la tendresa dels abrics.
Vivíem lluny del bosc. Però, en mirar-nos,
sentíem cruixir les primeres neus
a les branques dels pins, l’escorça dels bedolls
amb què el vent es llençava al riu,
el vol poruc d’ocells desconeguts,
el trèmol alè de la lluna
mentre, per primer cop, ens abraçàvem.

ORTOGRAFIA

Encara que soni cursi, forçat, grandiloqüent,
l’Amor s’escriu sempre amb majúscula.
Recorda-ho de cara als dictats a l’escola.
Si algun mestre t’ho encercla amb vermell
i et descompta mig punt, no pateixis:
no parleu del mateix.