Acabat de casar, fa una temporada, vaig anar a treballar a una empresa tèxtil de Ripollet. L'amo - perquè abans a la feina hi havia l'amo - deia, i se'n vantava, que els administratius eren com la fulana, que tot amo l'havia de tenir, però que no servia per a res, només que a la fulana se la podia tirar i als administratius - de fet ell els deia escrivents - no! i a més a més els havia de pagar. El que ell no sabia que de la fulana se n'havia de dir una amistançada, i dels escrivents, departament de comptabilitat creativa. Però això era abans, quan tothom tenia més clars els conceptes, sovintejaven menys els eufemismes, i cadascú estava al seu lloc. I tot anava més bé. I ara no recordo a sant de què anava aquesta entrada, però dit queda, encara que soni a pàgines viscudes; de fet, ho són... i si, si que recordo on volia anar a parar, però ja en parlaré un altre dia, que la questió més que amb Ripollet, té a veure amb Aeteixo, o sia Zara, o el que era abans Zara Goasam.S.L.
SBD - 29.3.16
Molts amos sempre han viscut amb aquesta idea. Fins i tot, en alguns casos, han aconseguit "tirar-se-la".
ResponEliminajo tenia un 'jefe' que al despatx hi tenia, la 'exnovia', la 'exdona'. i la novia actual, les tres treballant juntes, taula per taula.
ResponEliminajejejej...era el jefe...del cotarro ¡
ResponElimina