30/8/16

PURPLE WASHING


'Purple washing' o recordar-se del feminisme quan interessa, és l'article de barbijaputa a el diario.es, i s'ha de reconèixer que hi toca, i posa el dit a la nafra sobre els mascles defensors temporals o ocasionals del feminisme, com ha passat últimament a ran de la polémica del burquini a les platges de França, aquest estiu.

"Quan llegeixin a un articulista utilitzar l'excusa del feminisme per justificar opinions xenòfobes, racistes, masclistes o, en general, menyspreables, facin una ràpida recerca d'en quin altre moment de les seves carreres periodístiques han fet servir la paraula feminisme.  Durant les últimes setmanes, arran del debat que s'ha produït a França sobre la prohibició del burquini, ha passat una cosa impensable; no s'ho creuran, però sí: un munt d'homes s'han posat a pensar sobre què han de vestir les dones. Qui ho havia de dir. I encara sort, perquè tant les dones d'Occident com les d'Orient ho necessitàvem. Por em dóna imaginar què seria de nosaltres, avui dia, si no haguéssim tingut sempre a homes des de tots els púlpits dient-nos què fer, dir, opinar i vestir. Sincerament, crec que hi ha moltes probabilitats que caminéssim menjant dàtils enganxades a les branques dels arbres.
Aquests que carreguen contra el vel o el burquini són els mateixos que mai han escrit abans una sola línia (ni escriuran en el futur) del que suposa la depilació a Occident, com tampoc ho faran mai en favor de qualsevol tema que impliqui l'alliberament de les dones.
L'últim cas el tenim en un article de El Mundo anomenat La mora i la pijaflauta, signat per un senyor anomenat Jorge Bustos. Ja es poden imaginar el nivell del text només llegint el títol, però els copio la meva part preferida: "Flaco favor les hace la empanada mental y la desvergüenza ética con que aquí la misma pijaflauta que atribuye por la mañana al heteropatriarcado cristiano la paliza de un infecto machista a su ex, niega por la tarde la condición estructural del machismo coránico, que al parecer no rige para la morita que baja a la playa tapada como si tuviera la lepra. Ocurre que la feminista de progreso ha encontrado en el burkini la penúltima excusa para liberar su histeria penitencial por pertenecer al hemisferio de las libres y prósperas, al que desearían pertenecer tantas hijas del Profeta". 
En un només paràgraf, l'autor, demostra que:
1. No sap què és ni què diu el feminisme. 2. No sap que un feminisme que no sigui "progressista" no és un feminisme que lluiti per l'alliberament de totes les dones. 3. No sap que el terme "histèria" per referir-se a actituds femenines no el fa servir ningú que no hagi nascut abans de 1930. 4. No sap que referir-se com "infecte masclista" a un maltractador no despistarà a ningú del seu propi masclisme. 5. No sap que fer servir "moreta" és masclista, pel diminutiu, i islamòfob pel "mora". 6. No sap que no hi ha ni un sol país, molt menys tot un hemisferi, on les dones siguin lliures.
Vostès diran el que vulguin, però escriure tot un article per demostrar tot el que un ignora per complet, em sembla una proesa digna d'elogi. Encara que s'hagi fet involuntàriament.
De tota manera, no ha inventat res de nou aquest senyor en usar la lluita de les dones per justificar la seva islamofòbia. Els anglòfons, a aquesta pràctica que consisteix bàsicament en defensar mesures o polítiques xenòfobes i racistes amb l'excusa que és necessària per a l'alliberament de les dones en diuen "purple washing", per ser el morat el color relacionat amb el feminisme.
De casos d'purple washing al nostre país anem sobrats. Cada vegada que l'islam és motiu de debat, els mitjans s'omplen d'homes que se'n recorden que el feminisme existeix i que hi ha dones oprimides al món. Per descomptat, les dones dels seus països occidentals no ho estan, és clar... de fet, sempre que poden, carreguen contra elles, intentant ridiculitzar-les i convertint-se en un veritable obstacle de la lluita, ja que aprofiten els seus espais en els mitjans per als seus fins, mitjans amb milions de lectors.
Jo no em canso de fer aquesta prova -i us animo a que vosaltres la feu- perquè mai falla: quan llegeixin a un articulista utilitzar l'excusa del feminisme per justificar opinions xenòfobes, racistes, masclistes o, en general, menyspreables, facin una ràpida recerca de en quin altre moment de les seves carreres periodístiques han fet servir la paraula feminisme (test vàlid per a qualsevol usuari d'internet rastrejable a Google). Jo ho he fet amb el nostre protagonista d'avui i Google ha donat un resultat d'un total de tres articles en els quals, sorpresa !, es limita a criticar el moviment i a riure's d'ell.
No només parlem de columnistes, és clar, el purple washing ho veiem cada dia en les nostres xarxes socials. En els dies que van seguir a les violacions de Colònia, la dreta espanyola (mitjans i lectors) va inundar les seves portades, els seus murs de Facebook i timelines de Twitter, de crits de guerra contra el feminisme (com l'hi explico) per no destacar que els agressors, pel que sembla, no eren occidentals i cenyir-nos només en que eren homes. Purple washing de primer de xenofòbia: voler que denostem, només, un tipus de violència contra les dones: la que exerceixen homes d'altres nacionalitats, sense analitzar la de l'arrel el problema i invisibilitzant el seu denominador comú: els homes.


SHARE THIS

1 comentari:

About Me