11/9/16

REFLEXIONS D'UN ONZE DE SETEMBRE


1.- Davant els grans desastres històrics, els qui en pateixen les conseqüencies aspiren a adjudicar-ne tota la responsabilitat a uns pocs homes, potser perquè resulta més còmode imaginar-se l'error d'uns quants que comprendre el complicat mecanisme dels fets històrics i les reaccions col·lectives. 

2.- Potser el més repulsiu de l'acció dels pobles dominadors sigui el fet d'imposar als pobles dominats l'espectacle de la seva mediocritat insoluble. El cas de Roma no n'ès l'únic.

3.- No desertes - rebel·la't - si pots, és clar.

4.- La trivialització de la senyera - Sóc partidari d'una utopía política sense banderes, sense himnes i sense visques: partidari d'una política sense ingredients irracionals.

5.- A tot arreu hi hauria la possibilitat de constituir un partit polític que tingués com a sol programa l'oposició a la bestiesa dels altres partits.

6.- Les febleses dels nostres veïns tenen almenys un avantatge: el de donar-nos ocasió de sentir-nos puritans, ni que siga per un moment.

7.- Això que anomenem 'Espanya' necessita uns detergents ideològics, precisament perquè és, bàsicament, una ideologia. Però és també l'estat..., i si en aquest món hi ha alguna cosa intrínsecament dolenta és, sens dubte, l'Estat

- Joan Fuster

SHARE THIS

11 comentaris:

  1. Comparto la entrada.
    De hecho he cortado y pegado el punto 4 para ponerlo en Tot, por lo de la utopía, se entiende
    Salut i bon día.

    ResponElimina
    Respostes
    1. les utopies d'ahir són la realitat d'avui i el desencís de demà

      Elimina
  2. Suscribo todos los puntos. Necesitamos un nuevo marco político sin toda la papanateria que tenemos ahora, tanto la de aquí, con sus senyeras e himnos, como la del estado español, que necesita "enemigos" como aglutinante de intereses oscuros e inconfesables.

    Rebelión, mas que deserción.

    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. no hi ha res a fer Rodericus, on no n'hi ha no en pot rajar

      Elimina
  3. FOC NOU,ENDAVANT....AMB QUI?

    ResponElimina
  4. Aquí el problema es que somos pasivos, nos han educado para ello, esperamos de los estados cosas que son imposibles. Para mi el estado debe ser la union para el servicio comun, nada más, toda esta panoplia de "sentimientos" solo esconden a sinvergüenzas en todo los sitios, es tan viejo como el "mear de pie"...

    Un saludo

    ResponElimina
  5. Un text molt bonic, bona literatura, però inútil políticament, no serveix per a res, és innocu, com diuen els castellans sirve igual para un barrido que para un fregado, és a dir, no sirve para nada porque no se puede barrer con el mocho ni fregar con la escoba.

    Salut.

    ResponElimina
    Respostes
    1. li ho diré a Joan Fuster quan el vegi. Dit aixó, discrepe, hi toca en el que diu i poc té d'innocu, són veritats senzilles pero clares i diáfanes i tenen la utilitat que poden tenir com a reflexions, depén de qui les usi, com qualsevol reflexió sobre qualsevol tema.

      Elimina
    2. Gràcies, Francesc, de passada li dones records de part meva, segur que sap de què parlo, igual que tu.

      Les reflexions serveixen, naturalment, totes, també la meditació transcendental, que consisteix en no reflexionar sobre res, també és útil. Jo em referia a la política, a la cosa aquesta que consisteix en governar el dia a dia, a fer pactes i tractes amb els teus oponents que et cauen malament, a arribar a acords amb gent diferent a tu, fins i tot amb rivals manifestos, a aconseguir sumar voluntats i unificar interessos legítims però dispars, a copsar els moviments tel·lúrics de la societat, adonar-se quan el centre de gravetat ha canviat, quan hi ha canvis generacionals, quan el món es transforma. Aconseguir que la gent et segueixi, a ser valent, a no governar amb enquestes, a ser fidel, lleial, a no mentir (el més difícil). això, i moltes mes coses, és la bona política. el que és inútil políticament, com les utopies, és dolent políticament. El Joan Fuster sabia tot això, el que passa és que també era un sentimental, com ho sóc jo i estic segur que tu.

      Elimina
  6. i una mica teòric de la feina tambè, de fet tu et deus referir a la política de campanari tan nostrada, no en saben fer cap altra...

    ResponElimina