CANVIS QUE NO ARRIBEN


Quan es parla de si hi haurà canvis a Cuba amb motiu de la mort del 'Comandante', es parla sense conèixer la idisioncràcia de l'illa i el Govern dictatorial dels Castro. A l'any 2009 amb Fidel ja retirat tambè es parlava de canvis, però el pais segueix igual set anys més tard, amb Fidel o sense ell. Un país amb 3 monedes: dòlars, pesos convertibles i pesos a seques que són els del poble, dòlars per els de l'aparell, pesos convertibles pels relacionats amb el turisme i afins amb els que es poden comprar coses, i els pesos amb els que a penes es pot comprar res. 
En l'escrit que ve a continuació de fa set anys, ja s'albirava que els canvis eren purament estètics no étics, i així ha estat i seguirà igual, almenys fins al 2018.

8 de març de 2009 - Vist des de la distància sembla hem assistit a un cop d'estat des del propi poder a Cuba, amb el cessament del ministre d'Exteriors, Felipe Pérez Roque, i el d'Economia, José Luis Rodríguez, així com ha estat rellevat del seu càrrec el vicepresident Carlos Lage, que serà substituït pel general José Amado Ricardo Guerra com a cap de Gabinet. Raúl Castro ha guanyat de moment la partida als dofins del seu germà Fidel. S'espera de Raúl Castro una progressiva laxitud repressiva així com una lenta però sòlida obertura cap a una definitiva democratització de l'illa. No hi ha una altra solució per sortir de l'aclaparament econòmic, i el canvi en la Presidència dels Estats Units sembla indicar que la resposta seria favorable per part del seu principal enemic. Però també cal tenir en compte en cas de produir-se aquest acostament, la reacció de Chavez i la resta de Governs sud-americans. Al cap i a la fi Chavez és qui està realment donant un cop de mà i més a la precària economia de l'illa cubana, només cal fer una passejada pel malecón per veure els vaixells de càrrega curulls de tot que arriben al port de l'Havana, així com els petroliers. Complicat ho té Raúl Castro que haurà de fer molts equilibris per aconseguir una sortida digna al desastre que han estat aquests cinquanta anys de socialisme o mort, que han acabat sent una patètica paròdia de si mateixos. No hi ha cap altra sortida, democràcia, llibertat, Estats Units, o mort .... de fam, d'inanició o d'avorriment, i aquest esforç, al sofert poble cubà se li deu i s'ho mereix.

14 Comentaris

  1. Tot Barcelona

    Mira, amic meu, llevo cuidado de no manifestar ciertas cosas por estos medios porque me hago enemigios sin necesidad, y no lo digo por ti, sino por lectores que después se aferran a una "idea" y se llenan de pre-juicios sobre mi opinión.

    Pero lo que si puedo poner es la percepción, lo que he visto (no lo que me han contado). Vi la peli de Oliver Stone, y vi como el Sr Fidel iba en Mercedes blindado, con guardia delante y detrás, en Mercedes blindados.
    Vi la entrevista del Jordi Évole a José Mugica, presidente del Uruguay en funciones, en la que decía y estaba comprobado que él se desplazaba en su "escarabajo" de toda la vida y que vivía en la "chacra" (su casita de campo) de toda la vida y que no quería ni quiso utilizar nunca la casa presidencial porque aquello era un gasto suntuoso.
    Vi como se desplazaba Mandela, y como vivió hasta el resto de sus días, siendo su guardaespaldas el mismo vigilante que lo vigilaba en prisión durante décadas.
    Ni el uno, ni el otro firmaron nunca sentencias de muerte. NUNCA.Fidel, sin embargo firmó muchas, muchas, la última en el 89.
    Y ahora tengo que leer opiniones en muchos blocs de lo carismático y subyugador que era, y me pregunto cuál será la diferencia entre un dictador de Corea del Norte y uno centroamericano.
    Salut.

    Reply Delete 28 de novembre, 2016
  2. Francesc Puigcarbó

    es que Fidel es d'esquerres, i els dictadors d'esquerres són vistos d'una altra manera, amb condescendència per l'esquerra tradicional, o com diria Rumsfeld, Fidel Castro, era el nostre fill de puta.

    Reply Delete 28 de novembre, 2016
  3. Tot Barcelona

    Ahhhh, aunque firmara sentencias de muerte...Entonces habré de pensar que si cae simpático a una parte de la población, y que esa parte se declara de izquierdas, yo que me considero más de esta parte, pero que no comulgo en absoluto con ninguna pena de muerte, la dicte quien la dicte, se me ha de llamar...un contrarevolucionario, y por lo tanto un decadente reaccionario, o lo que es igual, un burgués de derechas.
    Interesantísimo el lavado de cerebro de la población.

    A veces, FRANCESC, leo a tanto gilipollas por los blocs, que me acojono. Yo no estoy en la posesión de la verdad absoluta, más faltaría, pero cuando me salen conque hay que buscar en las fosas comunes de la memoria histórica de Franco ( a la que me sumo), me jode que no hablen de las fosas de carretera (que las hay a montones) y de las checas que dejaron los de la CNT/FAI/AIT ( y en la que mi madre, ya ves, participó); y en las del POUM, de las que nadie habla, con Nin a la cabeza.

    Con esto pasa igual. El niño cae simpático, pero la gente no tiene nada que poner en la nevera, primero porque no hay nada y segundo porque la desconocen.

    Soy viejo y me se todos los cuentos, y sólo se vive una vez, y es bien triste que esa oportunidad que tienes te la hagan malvivir en nombre de no se que idea, que no es más que eso, una idea de la que sólo se benefician los que están medrado en el poder.
    Salut

    Reply Delete 28 de novembre, 2016
  4. Francesc Puigcarbó

    es que de las 'checas', de la CNT/FAI/AIT i el POUM, no s'en parla, es veu que no varen fer res de mal, tot era bo, els col·legis, l'ensenyament, etc etc, ve a ser la mateixa justificaciò que fan els partidaris del Castrisme.

    Reply Delete 28 de novembre, 2016
  5. Rodericus

    Totas las dictaduras, siguin del color que siguin, son iguals. S´imposa una idea absoluta sobre la resta, i el que vulgui cambiar encara que sigui només una coma, acaba a la presó, al "gulag" o devant d´un escamot d´execució una matinada.

    I el autentic drama, es que els mes capaços, inteligents i forts han marxat del país.

    Una abraçada

    Reply Delete 28 de novembre, 2016
    1. Oliva

      JO HI VAIG SER 2010,I LO PITJOR,ERA EL "APLATANAMENT" I LA POR DEL POBLE...ESPERAVAN QUE ELS HI DONGUESIN TOT FET...ELS QUE ELS HI QUDEDAVA UNA MIQUETA D'EMPENTA,VOLIAN FOTRE EL CAMP.

      Reply Delete 28 de novembre, 2016
      1. Francesc Puigcarbó

        Oliva, jo diria que ni tan sols por, més aviat resignació, desidia....

        Reply Delete 28 de novembre, 2016
    2. Francesc Puigcarbó

      Pero es tendeix a justificar les dictadures d'esquerres, potser per pura ideología.

      Reply Delete 28 de novembre, 2016
Més recent Anterior