Quan es parla de si hi haurà canvis a Cuba amb motiu de la mort del 'Comandante', es parla sense conèixer la idisioncràcia de l'illa i el Govern dictatorial dels Castro. A l'any 2009 amb Fidel ja retirat tambè es parlava de canvis, però el pais segueix igual set anys més tard, amb Fidel o sense ell. Un país amb 3 monedes: dòlars, pesos convertibles i pesos a seques que són els del poble, dòlars per els de l'aparell, pesos convertibles pels relacionats amb el turisme i afins amb els que es poden comprar coses, i els pesos amb els que a penes es pot comprar res. 
En l'escrit que ve a continuació de fa set anys, ja s'albirava que els canvis eren purament estètics no étics, i així ha estat i seguirà igual, almenys fins al 2018.

8 de març de 2009 - Vist des de la distància sembla hem assistit a un cop d'estat des del propi poder a Cuba, amb el cessament del ministre d'Exteriors, Felipe Pérez Roque, i el d'Economia, José Luis Rodríguez, així com ha estat rellevat del seu càrrec el vicepresident Carlos Lage, que serà substituït pel general José Amado Ricardo Guerra com a cap de Gabinet. Raúl Castro ha guanyat de moment la partida als dofins del seu germà Fidel. S'espera de Raúl Castro una progressiva laxitud repressiva així com una lenta però sòlida obertura cap a una definitiva democratització de l'illa. No hi ha una altra solució per sortir de l'aclaparament econòmic, i el canvi en la Presidència dels Estats Units sembla indicar que la resposta seria favorable per part del seu principal enemic. Però també cal tenir en compte en cas de produir-se aquest acostament, la reacció de Chavez i la resta de Governs sud-americans. Al cap i a la fi Chavez és qui està realment donant un cop de mà i més a la precària economia de l'illa cubana, només cal fer una passejada pel malecón per veure els vaixells de càrrega curulls de tot que arriben al port de l'Havana, així com els petroliers. Complicat ho té Raúl Castro que haurà de fer molts equilibris per aconseguir una sortida digna al desastre que han estat aquests cinquanta anys de socialisme o mort, que han acabat sent una patètica paròdia de si mateixos. No hi ha cap altra sortida, democràcia, llibertat, Estats Units, o mort .... de fam, d'inanició o d'avorriment, i aquest esforç, al sofert poble cubà se li deu i s'ho mereix.