Fa molts anys, quan encara viviem en blanc i negre, hi havia un pont sobre el riu Ripoll on n'hi faltava un tros del mur de protecció de pedra, la gent clamava perquè l'arreglessin - algú hi prendrà mal algun dia - deien, però la protecció no s'arreglava, fins que un dia el fill de l'alcalde amb un biscuter va caure al riu precisament pel tros on faltaba la protecció i es va matar. Segurament s'hauria estavellat igualment, però la questiò és que al cap d'una setmana dels fets, la protecció del pont estaba reparada. Com succeeix sovint, cal una desgracia que tingui fort ressó mediàtic perque s'obri el debat als mitjans.
Ho dic pel cas de la senyora de Reus que va morir cremada en l'incendi d'un matalàs a casa seva, degut a que li havien tallat la llum. Cert és que els ajuntaments conjuntament amb l'administració fa ja temps que està treballant en evitar aquests talls de llum per la pobresa energética. L'Ajuntament de Sabadell és dels que més ha treballat en aquest sentit (243 expedients overts des de l'estiu). Però tambè és cert que els mitjans informatius se n'han fet ressó i s'hi han posat a fons des del moment en que es va tenir coneixement de la mort d'aquesta senyora, no abans. I com passa últimament, fins i tot s'hi han posat amb excés, que en aquest cas no és dolent, però cal remarcar-ho.
Recordar tambè que gràcies a Josep Piquè quan era ministre d'Industria i energía, que es va inventar el déficit tarifari, paguem un 40% més en el rebut de la llum que a la resta d'Europa, entre altres coses per les fallides accions de fracking del Florentino, amb motiu del tancament de la planta Castor.