Ahir vaig assistir a l'enterrament d'un amic meu. Em vaig divertir poc, ja que el panegirista va estar molt maldestre. Fins i tot semblava emocionat. És inquietant el rumb que porta l'oratòria fúnebre. En els nostres dies s'amaneix un panegíric amb llocs comuns sobre la mort i cosa increïble i absurda! amb lloances per al difunt. L'orador és gairebé sempre el millor amic del mort, és a dir, un subjecte compungit i tremolós que ens mou a riure amb les seves expressions sinceres i els seus afectes incomprensibles. El menys important en un funeral és el pobre home que va en el taüt. I mentre la gent no accepti aquestes idees, continuarem anant als enterraments amb tan poques probabilitats de divertir-nos com a un teatre. 

De Funerals - Julio Torri
un conte de: ciudadseva.com