Prohibir als rics, la idea d'un filòsof alemany per acabar amb el problema moral del capitalisme. El filòsof Christian Neuhauser planteja enfrontar amb aquesta prohibició i "autèntica solidaritat" les injustícies del sistema econòmic.
"Quan hi ha riquesa immerescuda és l'Estat qui, a través dels impostos, ha de reduir-la", assegura "
Heus aquí una idea que espantarà als que més tenen: prohibir la riquesa o, millor, dit prohibir l'existència de rics. Recaptar i redistribuir el 100% del que té aquest 1% de la població global que acumula el 82% de la riquesa del planeta, segons dades de l'ONG caritativa britànica Oxfam, és just el que planteja el filòsof i professor de la Universitat Tècnica de Dortmund (oest germànic) Christian Neuhauser.
Seu és un llibre de filosofia que, lluny d'haver passat desapercebut com sol passar amb altres volums d'aquesta disciplina, ha captat l'atenció dels grans mitjans de comunicació generalistes a Alemanya. Es titula 'Reichtum Als moralisches Problem' o La riquesa com a problema moral (Ed. Suhrkamp, 2018). El seu autor confia que les idees del seu volum tinguin un impacte en la classe política del seu país, necessitada com està, de "solidaritat", segons els seus termes.
Pot ser que la filosofia sigui la disciplina que es plantegi els grans perquès de l'existència. Aquests perquès, però, no són els que ocupen a Neuhauser. Aquest home de 41 anys, tot i treballar amb les idees, vol mantenir-se amb els peus a terra. "A mi em el que m'interessa és la riquesa com a problema en el conjunt de la vida en societat", diu a Neuhauser eldiario.es.
La riquesa comporta un problema, i és que, en societats com la nostra, implica l'existència de pobresa. Per Neuhauser, a més, el problema està en que el ric "té molt més diners dels que necessita per viure dignament". Concretament, el problema està en "disposar d'un 300% més del que percep la mitjana del país en què viu el ric o comptar amb un milió d'euros", segons es fa ressò Neuhauser de les definicions més comunes de la persona rica. El ric, en suma, acusa no poder viure dignament perquè no pot mirar a la resta d'integrants de la societat d'igual a igual. "El ric no pot compartir el seu somni de riquesa", comenta Neuhauser. Ell posa l'exemple del ric que seu en un restaurant i algú ve i li demana una almoina. "Això li arruïna el sopar al ric, perquè si creiem que tots som iguals, aquí un dels dos està demanant un ajut d'un euro", explica el filòsof.
La solidaritat implica frenar la desigualtat
En aquesta lògica, prohibir la condició de ric i la riquesa acumulada que impedeix viure dignament és fer-li un favor a l'1% i la resta de la societat en general. "Hem perdut solidaritat, a Alemanya i també a Europa. És important mirar qui són els pobres i ajudar-los. Però això no és veritable solidaritat", diu Neuhauser. "Veritable solidaritat seria evitar que la desigualtat no augmenti, però perquè això passi hem de mirar cap als pobres i cap als rics, i actualment només mirem cap als pobres quan parlem de solidaritat", afegeix.
Aquesta situació afecta a tot el continent europeu, segons l'autor de "La riquesa com a problema moral". "El problema no és que Espanya sigui pobra i pugui necessitar ajuda, sinó que Alemanya sigui massa rica. Amb una Alemanya massa rica és difícil per a Espanya desenvolupar-se econòmicament. Una veritable solidaritat d'Alemanya implicaria que Alemanya ajudés més a Espanya, i que fes el mateix amb Itàlia i amb Grècia ", abunda Neuhauser.
Parla el professor de la Universitat Tècnica de Dortmund de la necessitat de construir una autèntica economia social de mercat per a Europa. No obstant això, ell planteja, sobretot, receptes a aplicar dins de les fronteres dels països de la UE. "Hem de pujar impostos perquè hi hagi més igualtat. Necessitem més impostos a les rendes altes perquè la gent tingui la sensació de nou que la feina val la pena. I també necessitem uns impostos més alts al patrimoni ia les successions per evitar que els rics tinguin massa capacitat d'influència en la política ", diu Neuhauser.
Entre les mesures concretes que planteja el filòsof figura un impost del 100% sobre els ingressos als que més tenen. A qui seves mesures fiscals semblin dràstiques, ell respon que s'ha "perdut l'equilibri". "Quan hi ha riquesa immerescuda, és l'Estat qui, a través dels impostos, ha de reduir-la", sosté Neuhauser.
"Quan hi ha riquesa immerescuda és l'Estat qui, a través dels impostos, ha de reduir-la", assegura "
Heus aquí una idea que espantarà als que més tenen: prohibir la riquesa o, millor, dit prohibir l'existència de rics. Recaptar i redistribuir el 100% del que té aquest 1% de la població global que acumula el 82% de la riquesa del planeta, segons dades de l'ONG caritativa britànica Oxfam, és just el que planteja el filòsof i professor de la Universitat Tècnica de Dortmund (oest germànic) Christian Neuhauser.
Seu és un llibre de filosofia que, lluny d'haver passat desapercebut com sol passar amb altres volums d'aquesta disciplina, ha captat l'atenció dels grans mitjans de comunicació generalistes a Alemanya. Es titula 'Reichtum Als moralisches Problem' o La riquesa com a problema moral (Ed. Suhrkamp, 2018). El seu autor confia que les idees del seu volum tinguin un impacte en la classe política del seu país, necessitada com està, de "solidaritat", segons els seus termes.
Pot ser que la filosofia sigui la disciplina que es plantegi els grans perquès de l'existència. Aquests perquès, però, no són els que ocupen a Neuhauser. Aquest home de 41 anys, tot i treballar amb les idees, vol mantenir-se amb els peus a terra. "A mi em el que m'interessa és la riquesa com a problema en el conjunt de la vida en societat", diu a Neuhauser eldiario.es.
Christian Neuhauser |
La solidaritat implica frenar la desigualtat
En aquesta lògica, prohibir la condició de ric i la riquesa acumulada que impedeix viure dignament és fer-li un favor a l'1% i la resta de la societat en general. "Hem perdut solidaritat, a Alemanya i també a Europa. És important mirar qui són els pobres i ajudar-los. Però això no és veritable solidaritat", diu Neuhauser. "Veritable solidaritat seria evitar que la desigualtat no augmenti, però perquè això passi hem de mirar cap als pobres i cap als rics, i actualment només mirem cap als pobres quan parlem de solidaritat", afegeix.
Aquesta situació afecta a tot el continent europeu, segons l'autor de "La riquesa com a problema moral". "El problema no és que Espanya sigui pobra i pugui necessitar ajuda, sinó que Alemanya sigui massa rica. Amb una Alemanya massa rica és difícil per a Espanya desenvolupar-se econòmicament. Una veritable solidaritat d'Alemanya implicaria que Alemanya ajudés més a Espanya, i que fes el mateix amb Itàlia i amb Grècia ", abunda Neuhauser.
Parla el professor de la Universitat Tècnica de Dortmund de la necessitat de construir una autèntica economia social de mercat per a Europa. No obstant això, ell planteja, sobretot, receptes a aplicar dins de les fronteres dels països de la UE. "Hem de pujar impostos perquè hi hagi més igualtat. Necessitem més impostos a les rendes altes perquè la gent tingui la sensació de nou que la feina val la pena. I també necessitem uns impostos més alts al patrimoni ia les successions per evitar que els rics tinguin massa capacitat d'influència en la política ", diu Neuhauser.
Entre les mesures concretes que planteja el filòsof figura un impost del 100% sobre els ingressos als que més tenen. A qui seves mesures fiscals semblin dràstiques, ell respon que s'ha "perdut l'equilibri". "Quan hi ha riquesa immerescuda, és l'Estat qui, a través dels impostos, ha de reduir-la", sosté Neuhauser.
Els rics es fan més rics només per ser rics
La seva reflexió inclou les constatacions que fes no fa tant l'economista francès Thomas Piketty a El capital al segle XXI (Ed. Fons Econòmic de Cultura Econòmica, 2014). "Piketty ha mostrat que els rics sempre seran més rics sense necessitat de treballar. Van a ser simplement més rics perquè el seu capital creix", resumeix Neuhauser. Això passa a costa del treball i del valor que a aquest se li dóna. "Vivim en una societat on no se'ns jutja per la nostra feina, sinó per l'èxit, i si es té èxit o no. I l'èxit és un joc d'atzar. Per això es tendeix a pensar que la feina no té valor. I tot això porta a no ser solidari amb els altres ", apunta el filòsof.
Hi ha qui ha titllat a Neuhauser de "anticapitalista" al debat generat pel seu llibre, el contingut ha recollit l'atenció de les principals publicacions del país, inclòs el diari conservador Frankfurter Allgemeine Zeitung i el setmanari d'inspiració liberal Die Zeit. No obstant això, aquest filòsof es considera "més reformista que revolucionari". És més, cita els cancellers cristianodemòcrates Konrad Adenauer i Ludwig Erhard com a exemples de polítics a seguir. "Ells van ser més socialdemòcrates que la majoria dels socialdemòcrates d'avui", sosté Neuhauser, que apel·la al projecte europeu dels primers dies. "A Europa trobem un somni després de la Segona Guerra Mundial que ha estat compartit per molts i segons el qual tots a Europa podem viure dignament", afirma. I avisa: "Viure dignament vol dir que tots ens puguem mirar als ulls com a iguals, però quan la riquesa es fa massa gran en alguns, això es perd". - eldiario.es
Aquesta idea de prohibir la riquesa o, millor, dit prohibir l'existència de rics. Recaptar i redistribuir el 100% del que té aquest 1% de la població global que acumula el 82% de la riquesa del planeta, em sembla dit curt i ras una bestiesa utòpica, imposible de dur a terme. No sé vosaltres, pero diria que si es fes el que proposa Neuhauser seria el caos, desapareixeria la inversió, ¿qui vol crear una empresa o qualsevol negoci si sap que li prendrán tots els beneficis?, a banda si es repartissin els diners equitativament entre tots els ciutadans, al cap de quatre dies tornaria a haver-hi rics i pobres, menys rics i menys pobres pero amb diferencies de nou. Com diria Gonzalo Boyé: Yo ahi lo dejo...
La seva reflexió inclou les constatacions que fes no fa tant l'economista francès Thomas Piketty a El capital al segle XXI (Ed. Fons Econòmic de Cultura Econòmica, 2014). "Piketty ha mostrat que els rics sempre seran més rics sense necessitat de treballar. Van a ser simplement més rics perquè el seu capital creix", resumeix Neuhauser. Això passa a costa del treball i del valor que a aquest se li dóna. "Vivim en una societat on no se'ns jutja per la nostra feina, sinó per l'èxit, i si es té èxit o no. I l'èxit és un joc d'atzar. Per això es tendeix a pensar que la feina no té valor. I tot això porta a no ser solidari amb els altres ", apunta el filòsof.
Hi ha qui ha titllat a Neuhauser de "anticapitalista" al debat generat pel seu llibre, el contingut ha recollit l'atenció de les principals publicacions del país, inclòs el diari conservador Frankfurter Allgemeine Zeitung i el setmanari d'inspiració liberal Die Zeit. No obstant això, aquest filòsof es considera "més reformista que revolucionari". És més, cita els cancellers cristianodemòcrates Konrad Adenauer i Ludwig Erhard com a exemples de polítics a seguir. "Ells van ser més socialdemòcrates que la majoria dels socialdemòcrates d'avui", sosté Neuhauser, que apel·la al projecte europeu dels primers dies. "A Europa trobem un somni després de la Segona Guerra Mundial que ha estat compartit per molts i segons el qual tots a Europa podem viure dignament", afirma. I avisa: "Viure dignament vol dir que tots ens puguem mirar als ulls com a iguals, però quan la riquesa es fa massa gran en alguns, això es perd". - eldiario.es
Aquesta idea de prohibir la riquesa o, millor, dit prohibir l'existència de rics. Recaptar i redistribuir el 100% del que té aquest 1% de la població global que acumula el 82% de la riquesa del planeta, em sembla dit curt i ras una bestiesa utòpica, imposible de dur a terme. No sé vosaltres, pero diria que si es fes el que proposa Neuhauser seria el caos, desapareixeria la inversió, ¿qui vol crear una empresa o qualsevol negoci si sap que li prendrán tots els beneficis?, a banda si es repartissin els diners equitativament entre tots els ciutadans, al cap de quatre dies tornaria a haver-hi rics i pobres, menys rics i menys pobres pero amb diferencies de nou. Com diria Gonzalo Boyé: Yo ahi lo dejo...
Todo esto está muy bien, es muy ideológico e edificante.
ResponEliminaSi nuestro joven filósofo llega a vender tantas copias de ejemplares como Cervantes con su Quijote, veremos a la hora de hacerse rico con los derechos de autor que parte está dispuesta a distribuir.
Quiero ejemplos...no consejos ¡¡¡
No deixa de ser una fantasmada per cridar l'atenció.
EliminaSap que el que diu és impossible de fer.
Impossible, un ric té unes despeses assumides al seu ritme de vida, parlem de mils d,euros en despeses que tenen per poguer incrementar o mantindre els beneficis, hi ha gent que és molt més rica en patrimoni que en diners i d,altres que tenen més diners que patrimoni, el nombre de rics i la riquesa més les despeses que ajuden a produir aquesta riquesa, dividides, no donen per cobrir tota la misèria que hi ha al món, la desigualtat crec que no es pot combatre actualment però si penso que es podria equilibrar, com? Doncs invertint els diners sense pressa en països pobres generant feina, serveis, negocis en països pobres que han de créixer, amb aixo a la llarga en treurien benefici, resumint, potser no és tracta d,erradicar el capitalisme sinó d,ampliar-lo allà on encara no hi és.
ResponEliminaO de fer una distribució més racional de la riquesa, com que els rics paguin més impostos en comptes de fer-ho a traves de les SICAV, - per exemple -
ResponElimina,Las SICAV,ya pagan impuestos al patrimonio,por sus acciones,si obtienen dividendos de sus acciones,también pagan.Si obtienen plusvalías de sus acciones que la forman,pagan impuestos.Si como empresa reparte dividendo a pagar más impuestos.Ya pagan demasiados impuestos,deberían quitarle impuestos,para atraer capital.Por ahí no va el asunto.En el capitalismo no hay solución,el dinero atrae más dinero y cada vez más pobres.Los pensionistas,no podemos permitir que nuestras pensiones no suban con el IPC,porque seríamos pobres.
Eliminaya somos pobres, pero menos. Y las SICAV son un privilegio se mire como se mire.
Eliminasi los ricos son más y más ricos y los pobres más y más pobres, algo falla a la hora de pagar impuestos.
EliminaJa paguen més impostos fins al 52 per cent de retenció i això va ser el que va motivar les SICAV i d,altres picaresques. Al ric no li pots treure la motivació de ser ric. I un 52 per cent és liquidar-li més de la meitat dels guanys, tot i així no incrementen els sous als seus treballadors, encara que alguns si que ho fan ja que així incrementen les despeses sabent que aquest gasto es una gran inversió no directament per a l,estat però si per la seva empresa. Hi ha moltes maneres de repartir la riquesa sense que tinguin la sensació plena que hi perden i més quant l,estat té unes despeses per mantindre polítics als càrrecs que ells entenen però que no volen contribuir hi.
ResponEliminaQuan sigui ric ja t'ho explicaré, pero vaja, els rics són necessaris, és més, imprescindibles pel desenvolupament de la societat, però si que podrien ser una mica menys rics en favor dels pobres.
Eliminahttp://lasicav.es/historia-de-las-sicav.html
ResponEliminaGracies per l'enllaç.
EliminaLa sicav no representan ninguna picaresca,es una necesidad propia de los mercados financieros,al igual que los bonos,fondos de inversión...
ResponEliminaSi quieres saber,la realidad y no lo que cuentan los partidos populistas,vas al Paseo de Gracia,al Servicio de Estudios de la Bolsa de Barcelona y allí los estudias a fondo.Cada año,cada Sicav tiene que informar con datos de quienes la constituyen,cual es su patrimonio(normalmente acciones,bonos...)En el mismo libro te dice las compras,ventas,plusvalías o minusvalías,al final resultados,IMPUESTOS Y DIVIDENDO A REPARTIR(SI LO HAY).
Después haces un ejercicio de subirle los impuestos un 10 o un 20 o un 100%.sumas todo y veras que eso no te soluciona NADA.
Claro,que el Estado en un decretazo estilo Pedro puede qquedarse.digamos directamente con la mitad del patrimonio,ni por esas soluciona NADA.
Ya te digo es otra forma de calentar al personal y de crear odios,hay tantas.
Si despropiaran todo directamente.igual,NADA.
Cuando sacan estos temas de la SICAV,es porque nos quieren subir a todos los españolitos,incluidos a los catalanes independentistas los impuestos y entonces si se nota el dinero,pero claro tenemos menos para gastar.
No estoy en contra de que nos suban impuestos,pero que expliquen porqué,sin tratarnos como a niños.Luego comprobantes si el dinero fue debidamente utilizado.Es fácil,tenemos internet.
No se, no lo tengo claro, aunque lo de las SICAV lo he sacado yo a colación en alguna de las respuestas a los comentarios.
Elimina