PROHIBIR ALS RICS 14.9.18

Prohibir als rics, la idea d'un filòsof alemany per acabar amb el problema moral del capitalisme. El filòsof Christian Neuhauser planteja enfrontar amb aquesta prohibició i "autèntica solidaritat" les injustícies del sistema econòmic. 
"Quan hi ha riquesa immerescuda és l'Estat qui, a través dels impostos, ha de reduir-la", assegura "

Heus aquí una idea que espantarà als que més tenen: prohibir la riquesa o, millor, dit prohibir l'existència de rics. Recaptar i redistribuir el 100% del que té aquest 1% de la població global que acumula el 82% de la riquesa del planeta, segons dades de l'ONG caritativa britànica Oxfam, és just el que planteja el filòsof i professor de la Universitat Tècnica de Dortmund (oest germànic) Christian Neuhauser.
Seu és un llibre de filosofia que, lluny d'haver passat desapercebut com sol passar amb altres volums d'aquesta disciplina, ha captat l'atenció dels grans mitjans de comunicació generalistes a Alemanya. Es titula 'Reichtum Als moralisches Problem' o La riquesa com a problema moral (Ed. Suhrkamp, ​​2018). El seu autor confia que les idees del seu volum tinguin un impacte en la classe política del seu país, necessitada com està, de "solidaritat", segons els seus termes.

Pot ser que la filosofia sigui la disciplina que es plantegi els grans perquès de l'existència. Aquests perquès, però, no són els que ocupen a Neuhauser. Aquest home de 41 anys, tot i treballar amb les idees, vol mantenir-se amb els peus a terra. "A mi em el que m'interessa és la riquesa com a problema en el conjunt de la vida en societat", diu a Neuhauser eldiario.es.

Christian Neuhauser

La riquesa comporta un problema, i és que, en societats com la nostra, implica l'existència de pobresa. Per Neuhauser, a més, el problema està en que el ric "té molt més diners dels que necessita per viure dignament". Concretament, el problema està en "disposar d'un 300% més del que percep la mitjana del país en què viu el ric o comptar amb un milió d'euros", segons es fa ressò Neuhauser de les definicions més comunes de la persona rica. El ric, en suma, acusa no poder viure dignament perquè no pot mirar a la resta d'integrants de la societat d'igual a igual. "El ric no pot compartir el seu somni de riquesa", comenta Neuhauser. Ell posa l'exemple del ric que seu en un restaurant i algú ve i li demana una almoina. "Això li arruïna el sopar al ric, perquè si creiem que tots som iguals, aquí un dels dos està demanant un ajut d'un euro", explica el filòsof.

La solidaritat implica frenar la desigualtat

En aquesta lògica, prohibir la condició de ric i la riquesa acumulada que impedeix viure dignament és fer-li un favor a l'1% i la resta de la societat en general. "Hem perdut solidaritat, a Alemanya i també a Europa. És important mirar qui són els pobres i ajudar-los. Però això no és veritable solidaritat", diu Neuhauser. "Veritable solidaritat seria evitar que la desigualtat no augmenti, però perquè això passi hem de mirar cap als pobres i cap als rics, i actualment només mirem cap als pobres quan parlem de solidaritat", afegeix.

Aquesta situació afecta a tot el continent europeu, segons l'autor de "La riquesa com a problema moral". "El problema no és que Espanya sigui pobra i pugui necessitar ajuda, sinó que Alemanya sigui massa rica. Amb una Alemanya massa rica és difícil per a Espanya desenvolupar-se econòmicament. Una veritable solidaritat d'Alemanya implicaria que Alemanya ajudés més a Espanya, i que fes el mateix amb Itàlia i amb Grècia ", abunda Neuhauser.
Parla el professor de la Universitat Tècnica de Dortmund de la necessitat de construir una autèntica economia social de mercat per a Europa. No obstant això, ell planteja, sobretot, receptes a aplicar dins de les fronteres dels països de la UE. "Hem de pujar impostos perquè hi hagi més igualtat. Necessitem més impostos a les rendes altes perquè la gent tingui la sensació de nou que la feina val la pena. I també necessitem uns impostos més alts al patrimoni ia les successions per evitar que els rics tinguin massa capacitat d'influència en la política ", diu Neuhauser.
Entre les mesures concretes que planteja el filòsof figura un impost del 100% sobre els ingressos als que més tenen. A qui seves mesures fiscals semblin dràstiques, ell respon que s'ha "perdut l'equilibri". "Quan hi ha riquesa immerescuda, és l'Estat qui, a través dels impostos, ha de reduir-la", sosté Neuhauser.

Els rics es fan més rics només per ser rics

La seva reflexió inclou les constatacions que fes no fa tant l'economista francès Thomas Piketty a El capital al segle XXI (Ed. Fons Econòmic de Cultura Econòmica, 2014). "Piketty ha mostrat que els rics sempre seran més rics sense necessitat de treballar. Van a ser simplement més rics perquè el seu capital creix", resumeix Neuhauser. Això passa a costa del treball i del valor que a aquest se li dóna. "Vivim en una societat on no se'ns jutja per la nostra feina, sinó per l'èxit, i si es té èxit o no. I l'èxit és un joc d'atzar. Per això es tendeix a pensar que la feina no té valor. I tot això porta a no ser solidari amb els altres ", apunta el filòsof.
Hi ha qui ha titllat a Neuhauser de "anticapitalista" al debat generat pel seu llibre, el contingut ha recollit l'atenció de les principals publicacions del país, inclòs el diari conservador Frankfurter Allgemeine Zeitung i el setmanari d'inspiració liberal Die Zeit. No obstant això, aquest filòsof es considera "més reformista que revolucionari". És més, cita els cancellers cristianodemòcrates Konrad Adenauer i Ludwig Erhard com a exemples de polítics a seguir. "Ells van ser més socialdemòcrates que la majoria dels socialdemòcrates d'avui", sosté Neuhauser, que apel·la al projecte europeu dels primers dies. "A Europa trobem un somni després de la Segona Guerra Mundial que ha estat compartit per molts i segons el qual tots a Europa podem viure dignament", afirma. I avisa: "Viure dignament vol dir que tots ens puguem mirar als ulls com a iguals, però quan la riquesa es fa massa gran en alguns, això es perd". - eldiario.es

Aquesta idea de prohibir la riquesa o, millor, dit prohibir l'existència de rics. Recaptar i redistribuir el 100% del que té aquest 1% de la població global que acumula el 82% de la riquesa del planeta, em sembla dit curt i ras una bestiesa utòpica, imposible de dur a terme. No sé vosaltres, pero diria que si es fes el que proposa Neuhauser seria el caos, desapareixeria la inversió, ¿qui vol crear una empresa o qualsevol negoci si sap que li prendrán tots els beneficis?, a banda si es repartissin els diners equitativament entre tots els ciutadans, al cap de quatre dies tornaria a haver-hi rics i pobres, menys rics i menys pobres pero amb diferencies de nou. Com diria Gonzalo Boyé: Yo ahi lo dejo...