Acabarem acostumant-nos a aquestes expressions d’aparença inofensiva amb les que ens adoctrinen dia si dia també, en diuen reajustament de plantilla dels acomiadaments, o mobilitat exterior als que es veuen obligats a emigrar, incursió aèria amb bombes intel·ligents, que és una forma per no dir bombardejos indiscriminats contra civils, o el colmo dels colmos, creixement negatiu, expressió que les nostres autoritats econòmiques van utilitzar àmpliament per comunicar-nos que en realitat l’economia espanyola estava en crisi, el clàssic responsable de recursos humans. Totes aquestes –i moltes més– són exemples d’eufemismes interessats, maneres de maquillar la realitat a través de manipulacions lingüístiques. Són un procediment deliberat de confondre la ciutadania utilitzant expressions que, en el fons, no volen dir el que se suposa que diuen.

Aquí compten amb la complicitat dels mitjans de comunicació que haurien d'advertir i denunciar l’ús per part del poder d’aquestes expressions. Però com els mitjans no estian prou a l’aguait de com el poder deforma el llenguatge a la seva conveniència, convé que també nosaltres els ciutadans, amb freqüència les víctimes d’aquests usos enganyosos del llenguatge, sapiguem identificar quan estem davant d’un d’aquests eufemismes sospitosos. Si els sabem reconèixer, potser no ens en colen tants.
També es pot dotar amb propietats humanes a objectes inanimats. Així, 'bombes intel·ligents’, 'cotxe autònom’ o 'algoritme personalitzat’ 'intel·ligència artificial' són denominacions que permeten insuflar ànima o sensibilitat a estris que interessa humanitzar. En comptes de reconeixer els desastre quan es va destapar l’estafa especulativa d’abast mundial, es va dir que había esclatat la bombolla económica. Amb aquest eufemisme es diluía la responsabilitat de la mala gestió dels professionals del món especulatiu, perquè presentava l’esclat del sistema financer com si fos el d’una tempesta, un fenomen natural aliè a la voluntat dels gestors económics. 
Aquestes operacions de manipulació comunicativa són només una reduïda mostra de com cert poder vol apropiar-se no només de l’economia, la justícia i els mitjans de comunicació, sinó també del llenguatge dels ciutadans, que és tant com dir que volen apropiar-se del nostre pensament, o possiblement ja ho han aconseguit i és tard per reaccionar.

Planeta ha publicat 'La manipulación del lenguaje', 'Breve diccionario de los engaños' de Nicolás Sartorius del que en podeu llegir aquí un tast.