La noticia la vaig publicar ahir a Collonades, i en ser d'aquelles que no saps exactament on ubicarla, vaig escriure un text ampliant el tema per comentar-lo en aquest bloc. Sort que no el vaig publicar ahir al vespre, s'assembla tant al de Monzó que teniu a continuació, que podria semblar un plagi descarat, i consti que no és la primera vegada que em passa. Us deixo doncs l'original.

NORMATIVA LABORAL

Els Testimonis de Jehovà publiquen una revista que du per títol Desperta’t! i que, segons expliquen, “mostra com fer front als problemes del nostre temps i infon confiança en la promesa del Creador d’establir un nou món pacífic i segur”. El 1974 explicava detalls interessants sobre les relacions adúlteres: “Les relacions sexuals il·lícites poden ser mortals para una persona amb problemes cardíacs. Segons la doctora Leonore R. Zohman, les relacions sexuals entre marit i muller no són pas més fa­tigants que pujar a peu dos pisos o baixar ràpidament al carrer. En canvi, les il·lícites provoquen una gran tensió al cor, a causa de l’emoció que resulta d’una consciència culpable i de la preocupació per mostrar-se a l’altura. Un estudi fet al Japó demostra que de cada deu morts sobtades durant les relacions sexuals, vuit s’esdevenen durant rela­cions il·lícites”.

Ara, tants anys després, un cop més es demostra que val la pena tenir en compte l’advertència dels Testimonis de Jehovà. Un tribunal francès acaba de donar el veredicte final d’un cas que es remunta al 2013. Un senyor de qui la premsa només ens en dona el nom de pila –Xavier– treballava com a enginyer per a l’empresa TSO, especialitzada en infraestructures ferroviàries. L’home, casat, era per qüestions de feina a la ciutat de Meung-sur-Loire, al centre de França, on, segons els llibres de Simenon, el comissari Maigret es va retirar. Un dia en Xavier va conèixer una dona i van acabar passant la nit plegats, en un hotel. L’endemà el van trobar mort. Havia tingut un atac de cor.
Fins aquí, res que se surti del que és habitual. El que converteix aquest fet en notícia és que el tribunal ha decidit que es tracta d’un accident laboral i que, per aquest motiu, l’empresa per a la qual treballava n’és financerament responsable i ha d’indemnitzar la seva família. TSO havia intentat demostrar que la mort del seu empleat no va tenir relació amb la feina que exercia durant aquell viatge. A més, en el moment de la mort, el tal Xavier no era a l’habitació d’hotel que l’empresa li havia reservat per a la seva estada, i que –atenció– la trobada sexual durant la qual va morir va ser de caràcter adúlter.

Segons la justícia francesa, “una trobada sexual és un acte de la vida normal, com dutxar-se o dinar”

Però la justícia no va acceptar aquests arguments. Considera laboral qualsevol accident que un empleat pateixi durant un viatge a càrrec de l’empresa, tret d’aquells ocorreguts com a part d’activitats intencionalment alienes a la feina. I doncs, ¿que no és una activitat intencionalment aliena a la feina anar-se’n a un hotel a follar amb algú? Doncs no. Segons els tribunals francesos, “una trobada sexual és un acte de la vida normal, com dutxar-se o dinar”. En conseqüència, la família del difunt rebrà compensacions de l’Estat i de l’empresa, que cada mes haurà de pagar als familiars del Xavier el 80% del salari, fins a la que hagués estat la seva edat de jubilació. En aquests moments, mentre llegeix la notícia, el comissari Maigret es prepara una pipa i se serveix una copa de calvados. El xampany no li ha agradat mai.

QUIM MONZÓ - lavanguardia/català