FACHOSPHÈRE



Si alguna novel·la és universal i coneguda arreu del món és sens dubte el Quixot de Cervantes. Al Quixot se succeeixen les aventures més variades i extravagants, però predomina la conversa, que és el nucli de la novel·la. De vegades els dos protagonistes es barallen, però sempre es respecten. Es aconsellen, es critiquen, es consolen. El materialisme rústic d'un contrasta amb l'idealisme cavalleresc de l'altre. Els deliris del lector de llibres fantasiosos troben contrapunt a la ceba, el formatge i els rosegons de pa del llaurador. Les seves mirades són oposades. Sovint discuteixen amb gran ardor. Però sempre s'escolten. 
Es diu que El Quixot és la quinta essència de la cultura espanyola, però la virtut d'escoltar i aprendre els uns dels altres no sembla representativa d'una tradició tan intransigent. No és Cervantes el pare de la cultura espanyola, sinó  Quevedo. No calen orelles a Espanya. ¿Conversa, diàleg? Impera l'insult i el monòleg. Només obrim la boca per caricaturitzar i degradar. Per ridiculitzar verbalment a aquell que no pensa, no viu o no sent com un.

Ara hem fet un pas més cap a la degradació de les nostres relacions, ho explica Sergi Pàmies en el seu article de la vanguardia: 
"Fidel a la tradició d'acceptar morralla com a animal informatiu de companyia, l'estiu de l'any 2020 no és una excepció. Després dels insults que va rebre durant les seves vacances, el vicepresident Pablo Iglesias va parlar d'això a la Ser. a l'arxiu de la cadena, l'entrevista es resumeix amb un titular que condensa la pruïja combativa d'Iglésias: "el seu odi no frenarà la nostra feina". I a continuació s'anuncia que el vicepresident "parla sobre els insults rebuts durant les seves vacances". Abans i després d'escoltar l'entrevista, intueixes que els practicants de l'odi espontani o organitzat han aconseguit el seu objectiu. Li han fotut les vacances i, a més, han assegut un precedent reconvertit en argument per als que equiparen l'incident amb els escraches, irresponsablement aplaudits pel partit d'Iglesias. Aquest odi transformat en gasolina mediàtica és com un animal mitològic: policèfal però sense massa cervell i amb una gran capacitat per a la inflamació destructiva. Alguns mitjans de comunicació francesos en diuen fachosphère, l'esfera massivament anònima que acompanya el filofeixisme expressat a través de xarxes socials i internet. És una etiqueta que, basada en fets reals, es refereix a la part professionalitzada de l'odi. Un odi instituït com a mètode per enverinar la potabilitat de les certeses i controlar la difamació.
Recentment s'ha anunciat un documental dirigit per David Smick, sobre l'epidèmia d'odi que ha influït en els grans esdeveniments - Trump inclò s- de país. Es titula Stars and Strife i s'estrenarà a la plataforma Starz el 21 de setembre. I de vegades l'odi es recicla i serveix per mesurar l'encert, la valentia o la necessitat de determinades actituds o reflexions. Ho deia Henry James: "Un periodista no pot aspirar a fer el bé sense atreure una bona dosi d'odi".

19 Comentaris

  1. Tot Barcelona

    Quevedianos haylos, pero el "culterano" se impuso (Góngora), por no decir Lope que también le hizo mella.
    La corriente ultranacionalista está brotando en todos lados y con fuerza. Llamar "fascistas" es banalizar el nombre y rebajarlo de categoría, y decirles "nazis" es herir a los que murieron en un campo de concentración.
    No hay más que la educación y el enseñar, sino la ignorancia hará estragos.
    Esto se pone muy feo, y las personas en caso de necesidad (que la está empezando a haber) piensan antes con el estómago que con el cerebro.
    Luego vendrá lo de siempre. El negro viene a quitarnos el pan. El moro viene quitarnos el trabajo y España nos roba, todo en el mismo saco. Y más nacionalismos hacia lo de afuera, porque cuando se pasa mal los culpables siempre son los otros.
    Todo nos pondrá a prueba.
    temo que suspenderemos, no sólo nosotros, sino toda Europa.
    salut

    Reply Delete 23 d’agost, 2020
    1. Francesc Puigcarbó

      y els Governs no reaccionen, més aviat a alguns aquest corren filofeixista ja els hi va bé.

      Reply Delete 23 d’agost, 2020
  2. Rodericus

    Ni siquiera son "fachas" como los que yo conocí en los años setenta. Al menos aquellos habían leído el ideario de Primo de Rivera, Ortega y Gasset y a Ramiro de Maeztu. Y aunque ahora pueda parecer sorprendente, yo polemizaba con ellos acerca de política de una manera distendida y respetando las posiciones opuestas. Y yo, ¡¡ era un trostkista convencido, un bolchevique !!.

    Esta chusma de galera, no se les puede calificar de fachas, tan solo de caricaturas, que repiten continuamente el mantra "Viva Ejpaña".

    Eso si, son mas peligrosos, estos de ahora son mas fáciles de manipular que sus ancestros, y todo ello a gloria de las jodidas redes sociales y los garrulos que los alimentan con estupideces.

    Se acercan tiempos interesantes, como diría Lao Tse. Agarraos que vienen curvas.

    Reply Delete 23 d’agost, 2020
    1. Francesc Puigcarbó

      son fatxes, pero no ho saben en la seva ignorància i es pensen que són patriotes, però els qui els atien si que ho són de fatxes, i ho saben.

      Reply Delete 23 d’agost, 2020
  3. Júlia

    Cada vegada crec menys en què la cultura millori la gent, he conegut gent amb pocs estudis molt assenyada i bona i gent amb molts títols i molta mala llet, molts nazis tenien una gran cultura. Vaig conèixer fa anys un director d'escola del temps de la república que n'havia passat de tots colors i em va dir això mateix, ell, de jove, era d'aquells que deien 'on s'obre una escola es tanca una presó', però les coses no van així. Admeto el que diu Rodericus, avui els fatxes no tenen ni un ideari, però em temo que l'esquerra, tampoc. També crec que els idearis no fan la gent millor però crec que no hi ha res pitjor que un malvat ignorant i que no sap que es ignorant.

    Reply Delete 23 d’agost, 2020
    1. Francesc Puigcarbó

      els idearis han desaparegut, en temps de tuitter no hi ha temps per els idearis, n'hi ha prou amb els eslogans populistes.

      Reply Delete 23 d’agost, 2020
  4. Júlia

    Tampoc no crec que sigui gaire saludable identificar fatxes amb nacionalistes, aqui hi pot haver molts matisos. Ara bé, estic d'acord en què l'internacionalisme comunista viu hores molt baixes, si és que mai ha tingut algun pes específic.

    Reply Delete 23 d’agost, 2020
  5. Chiloé

    Todos, sin excepción, estamos al alcance de los graznidos del prójimo. Al final la inteligencia va a ser como el criterio, el sentido común y la razón. Que todo el mundo piensa que la tiene.

    Reply Delete 23 d’agost, 2020
    1. Francesc Puigcarbó

      La razón y el sentido comñun, que todo el mundo piensa que la tiene y a nadie pertenece.

      Reply Delete 23 d’agost, 2020
Més recent Anterior