El món futurístic retratat per l'escriptor britànic Edward Morgan Forster en el seu conte de ciència ficció "La màquina s'atura" (1909) resulta inquietantment familiar. Les persones es comuniquen entre si a través de pantalles, les interaccions cara a cara s'han convertit en una cosa estranya, i el coneixement i les idees es comparteixen a través d'un sistema que vincula cada llar.
Però aquest món no va ser imaginat per un escriptor contemporani, sinó per un autor més ben conegut per les seves novel·les sobre classes socials i hipocresia, com "Una habitació amb vistes"(1908), "Howard's end"(1910) -també coneguda en espanyol com "Retorn a Howard's End" o "La mansió" - o "Passatge a l'Índia" (1924).
"La màquina s'atura" va ser l'única incursió de E.M.Forster en la ciència ficció. Encara que si l'hagués escrit avui dia potser ja no es tractaria de pura fantasia. La novel·la relata la història d'una mare i un fill -Vashti i Kuno- que viuen en un món postapocalíptic on la gent viu en càpsules individuals subterrànies, descrites com "cel·les d'abelles", i cobreixen les seves necessitats gràcies a una màquina que ho abasta tot. Es tracta d'un món en el qual viatjar no és molt habitual, els habitants es comuniquen a través de pantalles de vídeo i la gent s'ha tornat tan dependent a la Màquina que han començat a adorar-la com si es tractés d'un ésser vivent. - BBC.NEWS (PDF)