El món futurístic retratat per l'escriptor britànic Edward Morgan Forster en el seu conte de ciència ficció "La màquina s'atura" (1909) resulta inquietantment familiar. Les persones es comuniquen entre si a través de pantalles, les interaccions cara a cara s'han convertit en una cosa estranya, i el coneixement i les idees es comparteixen a través d'un sistema que vincula cada llar.
Però aquest món no va ser imaginat per un escriptor contemporani, sinó per un autor més ben conegut per les seves novel·les sobre classes socials i hipocresia, com "Una habitació amb vistes"(1908), "Howard's end"(1910) -també coneguda en espanyol com "Retorn a Howard's End" o "La mansió" - o "Passatge a l'Índia" (1924).
"La màquina s'atura" va ser l'única incursió de E.M.Forster en la ciència ficció. Encara que si l'hagués escrit avui dia potser ja no es tractaria de pura fantasia. La novel·la relata la història d'una mare i un fill -Vashti i Kuno- que viuen en un món postapocalíptic on la gent viu en càpsules individuals subterrànies, descrites com "cel·les d'abelles", i cobreixen les seves necessitats gràcies a una màquina que ho abasta tot. Es tracta d'un món en el qual viatjar no és molt habitual, els habitants es comuniquen a través de pantalles de vídeo i la gent s'ha tornat tan dependent a la Màquina que han començat a adorar-la com si es tractés d'un ésser vivent. - BBC.NEWS (PDF)
Però aquest món no va ser imaginat per un escriptor contemporani, sinó per un autor més ben conegut per les seves novel·les sobre classes socials i hipocresia, com "Una habitació amb vistes"(1908), "Howard's end"(1910) -també coneguda en espanyol com "Retorn a Howard's End" o "La mansió" - o "Passatge a l'Índia" (1924).
"La màquina s'atura" va ser l'única incursió de E.M.Forster en la ciència ficció. Encara que si l'hagués escrit avui dia potser ja no es tractaria de pura fantasia. La novel·la relata la història d'una mare i un fill -Vashti i Kuno- que viuen en un món postapocalíptic on la gent viu en càpsules individuals subterrànies, descrites com "cel·les d'abelles", i cobreixen les seves necessitats gràcies a una màquina que ho abasta tot. Es tracta d'un món en el qual viatjar no és molt habitual, els habitants es comuniquen a través de pantalles de vídeo i la gent s'ha tornat tan dependent a la Màquina que han començat a adorar-la com si es tractés d'un ésser vivent. - BBC.NEWS (PDF)
.png "English"){kind=small}
4 Comentaris
Visionarios, sin duda.
ResponEliminaPlanteemos una visión para el 2050.
¿Cómo se trabajará? ¿Cuáles serán las nuevas profesiones?
¿Harán falta abogados o los pleitos lo resolverán las máquinas bajo su Bioética?
¿Qué esperanza de vida tendrá un ser humano?
¿Cómo se definirán las empresas?
¿qué modelo de vida compartiremos?
¿Seguirán existiendo paises ricos y pobres o África habrá empezado a dar el salto cualitativo?
¿Dependeremos del petroleo?
¿Se habrán federado paises con una constitución común y una banderas unísonas?
...Y mira que no me he planteado habitar otros planetas, porque sólo pienso en este...
Lo que si se seguro es que las máquinas nos suplantarán en muchas tareas que hoy sólo están en manos de humanos, y que los humanoides solventarán y mandarán mucho más que ahora.
2050 dius. Si faig cas a aquests:https://www.que.es/curiosas/2050-no-vas-ver-tres-burro-decimos-por-que.html
ResponEliminajo, aixó ja no ho veuré, i sinó em sembla que tampoc, No crec canvii massa, de 30 anys enrere a dia d'avui tampoc ha canviat tant. Quan al comportament dels humans, gens
Gracias por ilustrarme con esta interesante novellete, señor Puigcarbó. Si no te importa, me la quedo.
ResponEliminaDe no ser por tu comentario no la habria encontrado, y eso que conozco al autor. pero no por esta novela.
ResponElimina