Amb motiu de la pandemia hi ha families que es plantegen no portar als seus fills a l'escola i educar-los a casa. Com no podia ser d'una altra manera, en un país relativament democràtic com el nostre, la fiscalia ja ha avisat que perseguirà a les families que no portin als seus fills a l'escola, aspecte que en altres països una mica més civilitzats es permet, i de fet, aqui, fins ara com eren pocs els casos, diguessim que l'administració feia la vista grossa. 

El filòsof i pedagog John Dewey advertia que la integració de tots dos aspectes havia de resultar alguna cosa positiva. D'una banda, l'educació familiar (o la que adquirim en les nostres relacions socials) pot ser més profunda i real (significativa) mentre que l'educació escolar podent resultar més abstracta i superficial és, al seu torn, més àmplia, complexa i segura. Aquesta relació que ha de tenir l'alumne amb l'exterior es va anar desenvolupant durant el segle XX: les idees sorgides de l'Escola Nova que buscaven la relació de l'alumne amb l'exterior i la naturalesa culminessin amb la creació de les Open Air Schools al Regne Unit, de les Plein Air a França o de les Escoles municipals a l'aire lliure a Barcelona.En els anys setanta, al calor del Maig del 68 i de les principals idees contraculturals, apareixen dues obres que no buscaran la relació entre l'educació dins i fora de l'escola si no que més aviat van ser un al·legat contra l'escola com a institució i el seu obligatorietat. A La societat desescolaritzada (1974) d'Ivan Illich i en L'escola ha mort (1973) d'Everett Reimer dels autors creien que l'escola estava desconnectada de la realitat i realitzaven algunes crítiques tal com estava plantejada.
La decisió d'educar a casa no només sorgeix per una crítica a el sistema educatiu, si no per motius religiosos o altres conviccions ètiques i personals, motius pedagògics, per la manca d'adaptació de l'infant a el sistema escolar o simplement per voler un altre tipus de vida familiar . En contra d'aquests desitjos, juga el buit legal que existeix a Espanya: segons la Constitució és legal, però segons la normativa d'educació és il·legal. Això fa que les entre 2.500 i 5.000 famílies (la forquilla és àmplia ja que no hi ha dades oficials) es trobin en una situació legal ambigua.
No és així en altres països on l'homeschooling és legal i hi ha una major conscienciació i divulgació com, per exemple, als Estats Units, a Finlàndia o al Regne Unit. Precisament, aquest buit legal fa que el model d'educació a casa no acabi de ser conegut i divulgat i s'associï aquesta pràctica amb estereotips (especialment, el de motivació religiosa i el antisistema). De fet, a Espanya, hi ha únicament dos estudis sobre aquest fenomen: el de Madalen Goiria, més enfocat en el jurídic, i la tesi doctoral de Carles Cap de la Universitat d'Oviedo més centrada en el pedagògic.
Òbviament, hi ha pros i contres d'aquest model. Les principals crítiques estan vinculades a la possible falta de socialització de l'infant, a la necessitat de conviure amb altres nens (més enllà dels seus germans) i de "sobreviure" sense adults que puguin intervenir sent necessàries alternatives per socialitzar. També, hi ha dificultats amb l'homologació de títols i fins i tot es pot qüestionar la idoneïtat dels materials o de la formació dels pares que exerceixen d'ensenyants.
En tot cas, algunes de les crítiques a l'escola, així com els mètodes i les experiències aplicades a l'homeschooling, no deixen de ser interessants pel que podem prendre nota d'elles. Com sempre, tenim associacions (l'Associació per la Lliure Educació), pàgines webs, escoles a distància que donen suport i llibres que ens poden ajudar a entendre aquest fenomen ja que qualsevol experiència educativa pot resultar-nos enriquidora. Esperem que així sigui, que ho compartiu i ens expliqueu les vostres impressions.
De fet, el que sembla clar, és que l'actual sistema educatiu és un fracàs, de fet, no se si es notaria molt si deixessin d'anar a l'escola els nens i nenes, aixó no vol dir que la solució sigui l'ensenyament a casa que té també les seves mancances com la manca de socialització dels infants, però el que si s'hauria de revisar és el model actual d'ensenyament i acceptar que implantar la ESO va ser un greu error que ningú s'ha molestat en corretgir o revisar. Potser si es comencés per aquí hi hauria menys gent que voldria educar als seus fills a casa.

¿Corrupció de menors? Probablement, fins que un menor 

no siga degudament corromput no esdevindrà adult - Joan Fuster