Sembla que la derrota del Barça amb el VARMadrid no ha alterat la capacitat d'escriure articles brillants amb aquell punt de desencís displicent que empra sovint Sergi Pàmies. El d'avui a la vanguardia el trobo de nota. Només li ha faltat citar a Estanislao Figueras i el seu mític: senyories, ja n'estic fins als collons de tots nosaltres.

Demà serà un altre dia i demà passat també - Sergi Pàmies.

Representants de la comunitat armènia es van manifestar tallant l’autopista AP-7 i van provocar un embús notable. Un amic, que es desplaçava en moto, va quedar atrapat per la protesta i va tenir l’oportunitat de discutir amb un manifestant. L’armeni va defensar el seu dret i va comparar la mobilització amb les d’octubre de l’any passat. El motorista li va discutir l’argument fins que, tip de donar explica­cions, l’armeni li va etzibar: “A més a més tu hauries de ser a casa teva i respectar les recomanacions de mínima mobilitat”.

Que un manifestant sermonegi el damnificat em va fer pensar en Marta Rovira sermonejant-nos des de Suïssa amb la vehemència ha­bitual. Més extravagàncies: que el president Pedro Sánchez, que ja va perdre dos dies participant en la moció de censura de Vox en comptes d’actuar com Aitor Patochada Esteban del PNB, hagi de ser renyat amb moderació pel papa Francesc. Durant la visita, ni el president ni el Pontífex duien mascareta, suposo que perquè tots dos deuen pensar que els protegeix una força superior. Això sí: Sánchez va comparèixer per anunciar l’estat d’alarma. Dos dies abans també va comparèixer per anunciar la imminència de la mesura.

George Orwell ja va diagnosticar el vici espanyol de posposar-ho tot

De la imminència per­pètua ja en parlava George Orwell a Homenatge a Ca­talunya quan, en plena Guerra Civil, no entenia el furor indígena per posposar-ho tot: “Hi ha una paraula ­espanyola que cap estranger no pot evitar d’aprendre: mañana . Sempre que és concebiblement possible, els afers d’avui són ajornats fins demà”. Dissabte a la nit, a Preguntes freqüents (TV3), Pere Aragonès, vicepresident-en-funcions-de-president-d’un-govern-en-fun­cions, també va anunciar mesures per a l’endemà. De passada, va alterar els circuits elèctrics del plató: feia un minut que parlava i es va apagar un focus i, en acabat, se’n van encendre dos, com si fos un il·luminat intermitent. Sabotatge o homenatge a El show de Truman ?

A la plaça d’Espanya, protesta no armènia contra l’estat d’alarma i la sospita que la radicalitat antisistema, tan arrelada a Barcelona, podria coincidir amb el credo ne­gacionista. Mentre es mul­tipliquen els portaveus ofi­cials que compliquen el ­missatge com si volguessin justificar la imminència d’un confinament asiàtic, Juanjo López Burniol, a la Ser, recupera Manuel Azaña per definir el present: “ Impotencia y barullo”. Si a la impotència i el rebombori hi afegim el mañana diagnosticat per Orwell, potser no solucionarem el drama, però podrem oferir l’espectacle d’un final apoteòsic de musical apocalíptic amb la nena d’Annie cantant allò de “Que te apuestas tú a que mañana sale el sol”. Jo no m’hi jugaria res.