Hem viscut una primera nit de "restricció de la mobilitat nocturna", que és com els polítics volen que es digui el toc de queda i no cobre foc que semblava més nostrat però que no ha acabat de quallar. Una pretensió que com és evident, no ha acabat de fer el pes a la ciutadania, llevat dels qui tenen gos, les accions dels quals tornen a pujar fort a la borsa de les adopcions.

Primera nit amb aquesta estranya sensació de tornar al claustre anterior del començament del confinament, i això que una gran part de la població, a aquestes hores, sol ser a casa. Almenys qui us escriu que a les 22 se'n va a dormir i a les 6 es lleva, o sia que afectar, el que es diu afectar-me, més aviat no ho fa. No obstant això, encara que la meva rutina sigui la del confinament a casa, encara que la nit sigui per a mi un territori aliè, fins i tot estrany, potser és quan sents la temptació de passejar pels carrers. La prohibició porta afegit l'afany de transgredir, encara que sàpigues que en aquest passeig nocturn la mort no et sotjarà, ni tindrà temps per jugar amb tu una partida d'escacs, d'ocupada que està precisament per culpa de la gent que ha transgredit i no ha respectat algunes de les normes recomanades i que la majoria de la població si ha repectat. Per tant, cal respectar aquesta restricció de la mobilitat nocturna, no ja per nosaltres sinó per tots els altres. Seria però d'agraïr, que les nostres autoritats s'expressesin amb claredat, sense contradiccions ni tantes propostes pendents damunt la taula i deixessin de tractar-nos com a nens petits, però, si us plau, ofereixin alguna cosa més que limitacions. Informin del que estan fent. Com quantes persones han incorporat a la plantilla de rastrejadors, o com pensen millorar l'assistència als CAPs, o com resoldre el problema en els transports públics perquè no estiguin plens en les hores punta. Donin arguments per defensar-los quan la insatisfacció i el nerviosisme es desbordin, per justificar-los quan siguin massa els que diguin que vostès, els responsables polítics, no han estat a l'altura. I ja ho sabem que no hi han estat, però voldríem pensar que han fet tot el que ha estat possible, lluny de partidismes interns. "Digue's que m'estimes encara que sigui mentida", deia Montserrat Roig, doncs aixó, i a veure si entre tots som capaços de que les properes nits no siguin les nits dels ignorants.