Sempre n'hi ha hagut, sembla que els humans tenim la necessitat de creure en coses que no es relacionen amb la raó, amb el sentit comú, són els qui asseguren  que Armstrong no va arribar mai a la lluna o que la Terra és plana, Són els conspiranoics, els negacionistes de l'evidència, inventors de la realitat alternativa, associada sovint amb l'extrema dreta. Un exemple particularment greu és QAnon, una espècie de culte que s'estén amb gran velocitat pels Estas Units i que ja ha arribat a Europa que segueix les modes nordamericanes. A Alemanya QAnon compta ja amb 200 mil seguidors, on ha arrelat amb especial força en l'extrema dreta radical.

QAnon és un acrònim. La Q es refereix a un  misterios individu que suposadament ocupa un lloc de màxim poder a Washington i que està disposat a revelar tota la porquería que amaga l'èlit governant dominant en inimaginables clavegueres. Ningú sap qui s'amaga darrere d'aquesta lletra Q, la segona part de l'acrònim 'Anon' són les quatre primeres lletres de a paraula anònim.

QAnon té moltíssims seguidors comunicats entre si per les xarxes socials i convençuts que hi ha una càbala misteriosa que regeix el destí de la humanitat, composta per una xarxa de 'pedòfils i caníbals' que no només trafiquen amb nens sinó que els sacrifiquen en orgies en les quals adoren a Satanàs, i que per apoderar-se del món se serveixen de falsedats com la de l'actual virus.

QAnon té un precedent amb Pizzagate que és el nom d'un altre grup que afirma que els demócrates trafiquen amb sexe des del soterrani d'una pizzeria a Washington. Aquesta historia de la Pizzeria va sorgir a l'anterior campanya presidencial que afectaba a Hillary Clinton.

PIZZAGATE, LA FALSA NOTICIA QUE VA ESTAR A PUNT D'ACABAR EN MASSACRE - 

La història és rocambolesca, però revela fins a quin punt estan calant les notícies falses i la influència tòxica que poden exercir sobre les ments més proclius a les teories conspiratòries, una espècie que abunda als Estats Units i que amb Donald Trump ocuparà posicions de lideratge a la Casa Blanca.
Diumenge passat, un pare de dos fills, bomber voluntari, va conduir des de Carolina del Nord fins a la capital del país per “investigar” personalment l'anomenat 'Pizzagate'. Armat amb un rifle d'assalt, va entrar a la pizzeria Comet Ping Pong d'un dels barris més acomodats de Washington i es va posar a buscar passadissos, cambres subterrànies i senyals satànics. Pensava que a dins hi havia nens segrestats i explotats sexualment, una xarxa de pederàstia dirigida pel cap de la campanya de Hillary Clinton....

Aquesta noticia la vaig publicar el novembre de 2016 a Collonades, potser no vaig saber veure en aquell moment, que més que una collonada era una noticia preocupant, l'inici de totes aquestes teories conspiranoiques de la realitat alternativa de la que se'n serveix Donald Trump per aconseguir els seus propòsits.
Els seguidors de QAnon veuen en Trump un Superman salvador, i aquest es nega a condemnar-los. Un dels membres selectes de QAnon entrarà a la Cambra de Representants, Marjory Taylor Green per Georgia, el que donarà un poderós altaveu a les seves excentricitats veleitoses. Son coses que causen perplexitat però que no s'han de prendre a la lleugera, perquè són falses, estenen la violència i l'odi, creen desconfiança en les institucions i promouen la desunió social quan més units hem d'estar per combatre la pandèmia. Aviat als de QAnon els tindrem a Espanya, si no hi són ja sota el nom de VOXAnon.


Nota: Aquest article en la seva gran part és de Jorge Dezcallar a el periódico, però l'he hagut de picar atès només es pot llegir en l'edició de paper, car en la digital no hi és, - per variar -, ja que es veu que els diaris encara no han entès com s'ha de presentar un digital amb cara i ulls, i és degut a que els confeccionen amb mentalidad analògica i no són capaços de publicarlos com cal, perqué no tenen la mentalitat de nadius digitals de com ha de ser un diari digital al segle XXI. Ho han entès més bé a la Vanguardia, en la seva edició digital en castellà, per això és la més llegida de tota Espanya. llàstima que la versió en català segueix descuidada.