Sempre n'hi ha hagut, sembla que els humans tenim la necessitat de creure en coses que no es relacionen amb la raó, amb el sentit comú, són els qui asseguren que Armstrong no va arribar mai a la lluna o que la Terra és plana, Són els conspiranoics, els negacionistes de l'evidència, inventors de la realitat alternativa, associada sovint amb l'extrema dreta. Un exemple particularment greu és QAnon, una espècie de culte que s'estén amb gran velocitat pels Estas Units i que ja ha arribat a Europa que segueix les modes nordamericanes. A Alemanya QAnon compta ja amb 200 mil seguidors, on ha arrelat amb especial força en l'extrema dreta radical.
QAnon és un acrònim. La Q es refereix a un misterios individu que suposadament ocupa un lloc de màxim poder a Washington i que està disposat a revelar tota la porquería que amaga l'èlit governant dominant en inimaginables clavegueres. Ningú sap qui s'amaga darrere d'aquesta lletra Q, la segona part de l'acrònim 'Anon' són les quatre primeres lletres de a paraula anònim.
QAnon té moltíssims seguidors comunicats entre si per les xarxes socials i convençuts que hi ha una càbala misteriosa que regeix el destí de la humanitat, composta per una xarxa de 'pedòfils i caníbals' que no només trafiquen amb nens sinó que els sacrifiquen en orgies en les quals adoren a Satanàs, i que per apoderar-se del món se serveixen de falsedats com la de l'actual virus.
QAnon té un precedent amb Pizzagate que és el nom d'un altre grup que afirma que els demócrates trafiquen amb sexe des del soterrani d'una pizzeria a Washington. Aquesta historia de la Pizzeria va sorgir a l'anterior campanya presidencial que afectaba a Hillary Clinton.
La història és rocambolesca, però revela fins a quin punt estan calant les notícies falses i la influència tòxica que poden exercir sobre les ments més proclius a les teories conspiratòries, una espècie que abunda als Estats Units i que amb Donald Trump ocuparà posicions de lideratge a la Casa Blanca.
Diumenge passat, un pare de dos fills, bomber voluntari, va conduir des de Carolina del Nord fins a la capital del país per “investigar” personalment l'anomenat 'Pizzagate'. Armat amb un rifle d'assalt, va entrar a la pizzeria Comet Ping Pong d'un dels barris més acomodats de Washington i es va posar a buscar passadissos, cambres subterrànies i senyals satànics. Pensava que a dins hi havia nens segrestats i explotats sexualment, una xarxa de pederàstia dirigida pel cap de la campanya de Hillary Clinton....
Aquesta noticia la vaig publicar el novembre de 2016 a Collonades, potser no vaig saber veure en aquell moment, que més que una collonada era una noticia preocupant, l'inici de totes aquestes teories conspiranoiques de la realitat alternativa de la que se'n serveix Donald Trump per aconseguir els seus propòsits.
Els seguidors de QAnon veuen en Trump un Superman salvador, i aquest es nega a condemnar-los. Un dels membres selectes de QAnon entrarà a la Cambra de Representants, Marjory Taylor Green per Georgia, el que donarà un poderós altaveu a les seves excentricitats veleitoses. Son coses que causen perplexitat però que no s'han de prendre a la lleugera, perquè són falses, estenen la violència i l'odi, creen desconfiança en les institucions i promouen la desunió social quan més units hem d'estar per combatre la pandèmia. Aviat als de QAnon els tindrem a Espanya, si no hi són ja sota el nom de VOXAnon.
Nota: Aquest article en la seva gran part és de Jorge Dezcallar a el periódico, però l'he hagut de picar atès només es pot llegir en l'edició de paper, car en la digital no hi és, - per variar -, ja que es veu que els diaris encara no han entès com s'ha de presentar un digital amb cara i ulls, i és degut a que els confeccionen amb mentalidad analògica i no són capaços de publicarlos com cal, perqué no tenen la mentalitat de nadius digitals de com ha de ser un diari digital al segle XXI. Ho han entès més bé a la Vanguardia, en la seva edició digital en castellà, per això és la més llegida de tota Espanya. llàstima que la versió en català segueix descuidada.
La noia perduda a l'àrtic
-
De vegades, les pors de la vida ens persegueixen i ens arraconen. Però és
precisament en aquests moments de sofriment i de caiguda que, a través del ...
«Patria mía», de Ibrahim Tuqan
-
Versión de Juan Carlos VillavicencioPatria míaPatria míaGloria y
bellezaExcelencia y hermosuraEn tus colinasLa vida y la salvaciónBajo tu
cieloEl placer y ...
¿Quién me despeja la duda?
-
*He mirado Raymond Carr, España 1808/1939; Pierre Vilard, Historia de
España y Hugh Thomas, en La Guerra Civil Española, sobre este acto en
particular, p...
GIL JOURDAN SUSPIRA
-
Gil Jourdan es un detective serio y delgado, más bien antipático y
arrogante. Su ayudante, Libélula, un dipsomaníaco torpe, antiguo
delincuente de poca m...
no sólo llenar
-
*Colmo*: Porción de materia pastosa o árida, o de cosas de poco volumen,
que sobresale por encima de los bordes del vaso, jarra o cualquier
recipiente que ...
Miquel Giménez (Cómo Sánchez destruye España)
-
España atraviesa una crisis inédita bajo el sanchismo. La mentira se ha
convertido en norma, la división en estrategia y, el futuro nacional es
rehén de ...
Unos minimalismos musicales
-
*Sin título. (2011) Marco Moreira*
*E*l minimalismo ocupa un lugar destacado dentro del panorama de la música
contemporánea. Se presenta como una reacci...
Los punto y coma que propone el escribiente
-
El escribiente, desde su perplejidad vital, pues dice seguir asombrándose
de cuanto le roza y le toca, aun pasando por él tanta abundancia de días,
m...
La sombra de Mohamed IV
-
Joan Santacana repasa los conflictos históricos entre España y Marruecos y
se pregunta si al actual monarca puede apetecerle emular a su ancestro
buscando ...
Robe
-
[image: Concierto de Robe]
------------------------------
Antes de aquella noche tenía una vaga idea de quién era. Después…
Fueron horas lluviosas, más pr...
Els misteris d'en Mac – Cas 035
-
035 - EL CAS DELS SOSPITOSOS GENS SOSPITOSOS Passaven pocs minuts de dos
quarts d’una quan el director de l’arxiu històric de la ciutat ha entrat al
meu de...
Espejos
-
El escritor está sentado frente a su mesa, como cada mañana, con una taza
de café y una hoja inmaculadamente blanca en el centro. No es una blancura
cual...
EL NOVIAZGO DE LOS RESUCITADOS
-
Foto: J. X.
Cuentan los del lugar
que un invierno
fueron visitados
por una pareja
de viejos artistas
que, en plena calle,
representaban la escena...
Eternity: la vida más allá de la vida
-
* Eternity* dirigida por David Freyne (cineasta de Dating Amber) se ha
estrenado en cines españoles el día *5 de diciembre de 2025*. La cinta es
una com...
Para distraerme
-
Antes de abrir los ojos ya sentía mi cabeza latir como si hubiera vuelto a
quedarme dormido en la playa a mitad de la noche y el sol del amanecer me
despe...
Conversación con el alcalde Balmón
-
Hace unas semanas instauraron en Cornellà el sistema de apertura de
contenedores de basura con tarjeta. Nos la distribuyeron en el domicilio.
Parece que ...
De passeig per Leicester
-
Des de Ràdio Marina em van proposar participar en aquest project que es diu
Del poble al món, on els mitjans locals envien un creador de continguts a
par...
Aviso
-
A partir de hoy 5 de noviembre 2025, este blog ya no actualiza contenidos. Queda
así en una especie de hibernación o coma inducido (como prefieras). *Okan...
Huevos fritos
-
Un chico de Gamonal que quería aprender cosas se metió en la red hace ya
muchos años y aprendió muchas cosas.
Ese chico ya no es tan chico y entiende...
DESERTS ESTIVALS I D'ALTRES FACÈCIES
-
En general, i des de fa anys, els estius son una mena de deserts
informatius, fins i tot quan passen coses greus. Faré una excepció, lligada
a la meva ex...
Caer del pedestal (poema recitado por Auroratris)
-
Laura · Caer del pedestal (recitado por Auroratris)
No sé cómo agradecer tanto cariño sin sonar repetitiva y no encuentro las
palabras precisas para ...
Musa, Arte y Moda
-
Eugenia Silva, icono de belleza y estilo, ha sido la elegida para abrir
esta exposición que permanecerá abierta en el Thyssen hasta el 22 de
septiembre...
BARCELONA A CAU D'ORELLA (Ed. COMANEGRA)
-
Presentació el proper 12 de desembre a les 19'30 al CCCB, amb la presència
de Consuelo Bautista, Manuel Delgado i Xavier Theros. Us hi esperem!
vaya historia ¡¡
ResponEliminaSi, pero una historia que va quallant en la gent.
ResponEliminaEstoy asistiendo a una visión.... Una humanidad casi vacía porque los idiotas han emigrado a la Luna...
ResponEliminaUn saludo
no caben todos, Daniel.
ResponEliminaYa estamos otra vez.
ResponElimina¿ Os suena de algo el libelo "Los Protocolos de los Sabios de Sión"
Si no, os dejo el enlace https://es.wikipedia.org/wiki/Los_protocolos_de_los_sabios_de_Sion
Pues en esta "mierda" basaron su política antisemita tanto Stalin como Hitler.
Nada nuevo bajo el sol, miente, que algo queda siempre en la memoria colectiva
No hi ha res de nou, només que abans procuraven engiponar informacions falses més ben elaborades que ara, que són francament barroeres.
ResponElimina