No ets tu qui assumeix riscos si tens comportaments capritxosos, sinó que obligues als teus majors a assumir-los i, amb freqüència, ocultant-los una informació vital. Així que si vas de festa, que tot el teu entorn ho sàpiga - Juan Soto Ivars
Una campanya canària mostra una festa d’adolescents en un terrat. Una telefonada aixeca del sofà un dels nois i passem a sentir la conversa amb la seva mare, que li diu que l’àvia està gravíssima i que no passa d’aquella nit. «Té Covid». La mare no entén com l’ha agafat amb la cura que ha tingut tota la família. El noi al principi tampoc ho entén. Diu que va visitar l’àvia fa dos dies i estava bé. «¿Tu no estaràs anant de festa?», pregunta la mare, i el xaval se n’adona. «No», menteix. Què ha de dir. La campanya finalitza amb un «+1» que transmuta l’àvia en xifra.
El dilema de fons s’ha donat en milions de famílies espanyoles, en totes: les visites dels nets donen la vida als avis i alhora existeix el risc que els hi treguin. ¿Quants avis han mort per una visita, amb o sense festa? ¿Quants es moren de pena perquè ningú els va a veure? La Covid ens posa en un dilema impossible. És una malaltia i alhora una maledicció. Invisible i asimptomàtic en la majoria dels joves, la seva subtilesa els transforma en bales invisibles disparades contra els pulmons dels seus avis.
La campanya canària podrà sonar pesada a hores d’ara, però tristament no ho és. Encara hi ha gent que no entén com funciona això, quin és el pacte que la Covid ens obliga a fer amb el diable. Jo mateix ho veig al meu voltant cada vegada que els meus amics m’envien fotos de festes en pisos i em diuen que em troben a faltar. Em pregunto si també les envien als seus pares, per informar-los.
Per a mi aquesta és la clau de volta. Em pregunto quantes vides ha costat ser vergonyós a l’hora d’explicar als altres que hem assumit un risc. Perquè cal recalcar això mil vegades: no ets tu qui assumeix riscos si tens comportaments capriciosos, sinó que obligues a la teva gent gran a assumir-los i, amb freqüència, per a súmmum, ocultant-los una informació vital. Així que si vas de festa, que tot el teu entorn ho sàpiga. Ocultar les teves festes a la teva família és avui un acte criminal.
No se que decir. La gente que va de fiesta, por muy nenes que sean. ya son mayores de edad.
ResponEliminaA cada acto , su consecuencia, Aristóteles.
Al final todos siguen actuando similarmente a como actuaban antes. Los bares han cerrado...cap problema, ahora se bebe de pie. Lo veo continuamente, sin mascarilla y fumando, pero es que es un continuo, y no son jóvenes.
¿qué decir?. Yo sólo me he empreñado con el vecino, de 72 años, que no usa jabón para nada, creo que lo desconoce, y que no lleva mascarilla, tal como suena. Le he dicho que no coja el ascensor sino se pone la dichosa máscara porque no quiero coger la rabia. Eso ha sido hoy mismo.
Salut
raro el vecino, debe ser seguidor de Trump. Però tornant al net del video, la Maria la meva neta va de botelló en botelló, i sovint ens ve a veure, i per una banda agraeixes que vingui, però per l'altra tens aquella prevenció de que saps que et pot contaminar.
ResponEliminaEs cosa que tomes las precauciones, que no se cansan de repetir: mascarilla, distancia, hidro alcohol ; añadiría nada de abrazos y el menor tiempo posible en la visita. Es lo que yo hago. Solo dejo que entren dos, como máximo, a la vez desde el principio. Cuando marchan aireo. Rutina ,pura rutina. Todos lo aceptan, incluido los pequeños.
EliminaMe sumo a lo de CAR RES. Ostras nos quieren, si, pero a su manera.
EliminaEl joves han de sortir, vet-ho aquí, i si ens encomanem a certa edat, al capdavall, tampoc tenim ja un gran nombre d'expectatives, culpabilitar fins aquest extrem la joventut em sembla, fins i tot, feixista, que voleu que us digui.
ResponEliminaes la realitat Júlia, ens agradi o no, i aquest vídeo més que culpabil·litzar el que pretèn és conscienciar al jovent.
EliminaAra resulta que als Estats Units, amb tant gresca trumpera, els tants per cents d'afectats no son més grans que aquí, tot i que es donen xifres absolutes i altament enganyoses.
ResponEliminaJúlia, als Estat Units no tenen ni idea dels morts o infectats que tenen, allí no hi ha la cobertura social com aqui, i molts morts no els tenen controlats ni massa interés en fer-ho. Van quasi per 230 mil.
EliminaDudo que la hipotética desidia y relajación de María en los botellones supere a la de muchos "respetables" adultos. Teniendo en cuenta que hay ocho millones de estudiantes en España, ¿no será que detrás del intento de estigmatización de los jóvenes se esconden determinados problemas logísticos como son la falta de conocimientos científicos (impericia), y la falta de planes de prevención y actuación a tiempo (inoperancia)?
ResponEliminaUn poco de todo hay, pero lo cierto es que desde el toque de queda hemos bajado del índice de transmisión de 1,7 a 0'97 y és más efecto del cierre de bares y sobre todo terrazas que del toque de queda, los efectos de este no se notaran hasta dentro de una semana. No es un problema de impericia o inoperancia que le hay, es que los jóvenes y menos jóvenes no se comportan, como si no fuera con ellos, de eso va el video.
Elimina