ANALFABETS POLÍTICS

💭El pitjor analfabet és l'analfabet polític. No escolta, no parla, ni participa en els esdeveniments polítics. No sap que el cost de la vida, el preu del pa, del peix, de la farina, del lloguer, de les sabates o les medicines depenen de les decisions polítiques. L'analfabet polític és tan ruc, que s'enorgulleix i infla el pit dient que odia la política. No sap, l'imbècil, que de la seva ignorància política neix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor dels bandits que és el polític trapella, brètol, corrupte i servil de les empreses nacionals i multinacionals. - Bertold Bretch 

💬Arturo Martín Jauretche va ser un pensador, escriptor i polític argentí. Va popularitzar en la literatura política les paraules zoncera, cipayo, vende patria y oligarca, i com es pot llegir a continuació, no tenia massa bona opinió del periodisme i els periodistes argentins, tot i que la mateixa vara de mesurar es podria aplicar als periodistes espanyols, francesos, italians, portuguesos, etc.

"Ser un empleat d'un mitjà per explicar la veritat de l'amo en lloc de la teva, és una cosa terrible. Perquè aquests diaris tan gelosos de la censura oficial s'autocensuren quan es tracta de l'avisador; el columnista no ha de xocar amb l'administració. Les doctrines, els fets, els homes, es discriminen en funció de l'avís; així hi ha tabús tàcits i se sap que no s'ha d'esmentar, que camí no cal aconsellar, que són coses inconvenients.

Si el periodisme és encara una força cega, la culpa és del periodista. No hi ha cap sacerdoci més alt que el del periodista; però, pel mateix, no hi ha sacerdoci que imposi més deures, i pel mateix, no hi ha sacerdoci més exposat a ser pitjor exercit. D'aquí principalment la immoralitat del periodisme.

L'essència del periodisme és dramàtica. El periodista autèntic amaga lo seu i revela l'aliè; reuneix en si les vibracions disperses i les transmet; semblant al còmic, desapareix sota la realitat que ens transfereix.

Per què li vaig a donar una entrevista a un tipus poderós i se la vaig a negar a un petit reporter de províncies? Per què vaig a anar a una emissora líder cada vegada que em truqui i en canvi mai a una petita ràdio de l'interior? Quin és el criteri per fer una cosa així? ¿El meu propi interès? Això és avantatgisme."

No existeix la llibertat de premsa, tan sols és una màscara de la llibertat d'empresa.