💭No es pot ser, deia el trilema soviètic, comunista, honest i llest; perquè si ets comunista i honest, no ets llest; si ets comunista i llest, no ets honest; i si ets honest i llest, no ets comunista. El trilema de Rodrick planteja una paradoxa similar: no es pot ser nacionalista, demòcrata i globalitzador; perquè si ets demòcrata i globalitzador, no pots ser nacionalista; si ets nacionalista i demòcrata, no pots ser globalitzador; i si ets nacionalista i globalitzador, com la Xina, no pots ser demòcrata.
La democràcia continua sent el menys dolent dels sistemes, d'acord, és el menys dolent dels sistemes, però perfectament empitjorable com s'està demostrant en la gestió de la pandèmia per la majoria de governs, encara que cert és també un dels efectes de la pandèmia és que en certa mesura s'està frenant la globalització, tornant més a el consum intern de proximitat, res de nou que ja es feia abans de la globalització que semblava seria la gran panacea de la humanitat i ha estat un niu de problemes encara que també de oportunitats.
La solució com diu el professor de Georgetown Luis Colomer resideix en aconseguir democratitzar la globalització per gaudir de la prosperitat que genera la fi de les fronteres sense renunciar al control democràtic de les institucions, des de les locals a les globals, que gestionen el nostre benestar. 

La humanitat és capaç de produir aliments per a 6 vegades més habitants que els que existien en temps de Malthus, i ha reduït substancialment els nivells de pobresa absoluta en el món almenys de la meitat de la que existia fa 30 anys. Actualment, a causa de l'última crisi econòmica i financera global provocada per la pandèmia, les esquerres es preocupen menys de la llunyana i decreixent pobresa absoluta, encara que segueixi sent un problema enorme a la recerca de solucions, i més de la pobresa relativa pròxima i de la creixent desigualtat de rendes en els països capitalistes desenvolupats, no tant perquè disminueixin les rendes de la majoria social com per la capacitat de les rendes de capital i una part relativament petita de les rendes de la feina d'apropiar-se el valor afegit que genera el creixement. I perquè forces polítiques xenòfobes han encertat en la recerca d'un boc expiatori o enemic fàcil de batre, la immigració, a la qual presenten com a font de tots els mals i, per tant, com la clau mestra que permetria, gràcies al seu contenció, solucionar tots els problemes. S'equivoquen greument en l'anàlisi i proposen solucions errònies i immorals que cobreixen d'indignitat als seus promotors i a les persones i institucions que els donen el seu suport i els seus vots.
Estem davant d'un repte global, d'una tasca molt difícil però que sembla ser l'única solució viable per a una globalització equitativa i solidària.