La primera ministra socialdemòcrata danesa, admet que el seu objectiu és que el país tingui "zero demandants d'asil". Dinamarca ha deixa't de ser l'exemple de comunitat lliure, respectuosa amb els refugiats, per comportarse com qualsevol país governat per l'extrema dreta o els Populistes. Aquesta és la història D'Aya Abo Daher i 850 sirians més que están en perill de ser deportats del país Nòrdic a Siria.

El 2015, Aya Abo Daher va fugir de Síria amb els seus pares i germans buscant refugi a Europa. Van acabar a Dinamarca, on se'ls va concedir un permís de residència temporal. Ara, pocs mesos abans de la seva festa de graduació de batxillerat, ha rebut un avís que aquest permís ha estat revocat i que ha de tornar a Síria. Aya, de 19 anys, i la seva família són originaris de Damasc, una zona que les autoritats daneses consideren prou segura perquè els refugiats puguin tornar.

Segons l'oenagé Refugees Welcome, a Dinamarca viuen uns 35.000 sirians, més de la meitat dels quals van arribar el 2015. Les autoritats daneses estan revisant els casos d'uns 500 refugiats, als quals recentment s'ha sumat un grup d'uns 350 més a causa de que l'àrea considerada segura s'ha ampliat a tota la regió de Damasc. Aquesta política es basa en un informe elaborat per la Junta de Refugiats, l'organisme que dictamina sobre els casos d'asil, que apunta a una reducció dels combats i a un nombre significativament menor de llocs de control.

La història d'Aya es va fer viral després que ella i el director de l'institut de Nyborg en el qual estudia critiquessin al Facebook aquesta decisió, i el debat es va encendre després de la seva aparició a la televisió. "Per què? Què he fet de dolent?", Es preguntava una vegada i una altra, insistint que" no és segur "tornar a Síria. Segons el seu testimoni, la seva família està en perill perquè els seus dos germans van rebutjar unir-se a l'exèrcit de el règim de Baixar al-Assad. Ells són els únics de la família a qui no els ha retirat la protecció, ja que el Govern danès només permet quedar-als refugiats que tinguin un motiu individual per sol·licitar asil. És a dir, ha d'existir una amenaça directa de persecució política o arrest, però les condicions generals de la zona ja no es consideren una raó de pes.

La primera ministra socialdemòcrata admet que el seu objectiu és que el país tingui "zero demandants d'asil". Des que va prendre el poder al juny de 2019, l'Executiu socialdemòcrata de Mette Frederiksen ha deixat clar que no afluixa el pols a la política migratòria. La mateixa primera ministra va assegurar en un debat parlamentari a principis d'any que l'ambició és aconseguir que Dinamarca tingui "zero demandants d'asil", argüint als desafiaments de cohesió social. Malgrat unes xifres de refugiats ínfimes en comparació amb les veïnes Suècia i Alemanya, la qüestió porta anys acaparant el debat polític, cosa que ha portat els socialdemòcrates a abraçar una línia dura més pròpia de la dreta o l'extrema dreta en altres països, el que li ha reportat un traspàs de vots de l'populista Partit Popular Danès (DF), que va arribar a ser decisiu i ara està en mínims històrics. Ho explica Núria Vila a la vanguardia.

Pel que es veu, no cal ser d'un partit Populista o d'extrema dreta per deportar els refugiats polítics, els socialdemòcrates danesos no tenen cap escúpulo a desfer-se'n, i a sobre tenen la barra de dir que Síria és segura, com pot ser segura mentre hi hagi el el règim de Baixar al-Assad?. Quant cinisme és necessari per justificar una decisió com aquesta, en un país considerat un dels capdavanters de la llibertat i acollida. Això és Europa, i Dinamarca és també de la Unió Europea, forma part d'aquesta Unió Europea contradictòria, insolidària, apàtica, negligent, inoperant, una Unió Europea amb la qual poc hi ha per compartir. Potser el Brexit no hagi estat una decisiòn tan dolenta. No val la pena formar part d'una comunitat inoperant i decadent com aquesta. Tant debó es complís el somni de Saramago i la Península Ibérica es desprengués d'Europa i surés Atlàntic avall, a retrobar-se amb els que en el fons són els seus...