'Palabras para el fin de un mundo' és un documental dirigit per Manuel Menchón, en el qual basant-se «en dades i declaracions contrastades i en documents oficials» es desvetllen una sèrie de suposades irregularitats comeses arran de la mort de l'escriptor i filòsof Miguel de Unamuno la tarda d'al 31 de desembre de 1936 que qüestionen la versió oficial de la seva mort comunament admesa fins ara. Ahir el varen emetre a las 2 de TVE

El documental recrea els esdeveniments succeïts des de les hores prèvies a la visita de Bartolomé Aragón (tingut fins a la data per «alumne i amic» [per als hispanistes Colette i Jean-Claude Rabaté es tractaria d'un sanguinari que va participar en la repressió de Riu Negre i un adepte de Goebbels, el que el va portar a organitzar cremes esgarrifoses de llibres»] i únic testimoni de la mort d'Unamuno) fins al  precipitat enterrament de l'autor del matí de l'1 de gener de 1937 sense esperar les vint hores que havien de transcórrer com a mínim, segons la legislació vigent, ni practicar-li l'autòpsia quan ja en aquells llavors les morts produïdes a conseqüència d'una hemorràgia bulbar (un tipus d'hemorràgia intracranial) es consideraven «sospitoses de criminalitat» ja que aquelles podien provocar «amb escassa o cap senyal extern».

Però el documental és molt més, és un relat que no deixa indiferent, que et fereix fins al fons de l'ànima, és el retrat, un fresc històric d'aquesta Espanya que a uns i als altres trenca el cor una vegada i una altra. L'Espanya tràgica que no aprèn, l'Espanya que tant defensen PP i VOX, a aquests als qui no els va servir de res l'indult del 78, i segueixen reincidint en les seves misèries, en els seus errors, encenent l'odi en comptes de clamar per la compassió. Aquesta Espanya que tant fascinava a Cioran, encara no sé per què, però és la que tenim, entestada una i altra vegada en cometre els mateixos errors.

Diuen que la història no es repeteix, pero si assembla molt una i altra vegada en cada una de les seves versions, diguessim que es copia a ella mateixa, sense aprendre res de la versió anterior. España..., tots la invoquen, tots es posen obscenament a la boca el ceit de 'Viva España', mentre, maten, maten i la traeixen. La España 'Roja i rota alhora'.

Yo que he acusado de locos a mis compatriotas, siento que me veo envuelto en su locura, que se me está criando mala sangre - Unamuno.

El documental d'una hora i 36 minuts el podeu veure aqui fins al 8 de Juliol.