Catalunya està al capdavant en nombre de contagis amb la cepa Delta desencadenada, un 16% del total d'Europa. Aquest virus ens ha ensenyat a ser humils, i ho ha fet amb les pitjors armes: el dol, la por i la carestia. Lluny queden els dies en què vam subestimar la seva letalitat. També la lleugeresa amb què alguns es van llançar a la seva utilització política. Recordo quan sortien a la palestra Alba Vergés i el conseller d'interior Miquel Buch, reclamant el control de la pandèmia al  'Gobierno d'España". Aquelles setmanes en què, en plena expansió pandèmica, mentre les morts es disparaven, aquí esfeia gala d'una superioritat nacionalista insuportable, culpabilitzant o ridiculitzant en comptes de mostrar solidaritat a el Govern d'Espanya. Si ens deixessin el control a nosaltres, això ho arreglàverm en una setmana - insinuaven subliminalment - bellugant-se en la més patètica política gallinàcia en plena pandèmia mundial. Crispant un ambient ja prou electritzat per tot plegat.

Més tard van els varen cedir el control de la pandèmia i no és que milloressin molt en la seva gestió tan reclamada, i avui ni tan sols estan ja en el càrrec de consellers cap dels dos. Mentrestant, el Dr. Argimón, tampoc és que de conseller hagi estat molt encertat, vist el que s'ha vist i com estem de malament, i el pitjor és que ara no se li pot donar la culpa al 'Gobierno de España', però ningú la hi dóna - de moment - al 'Govern de Catalunya', i potser ja seria hora de demanar responsabilitats. El desastre és d'una enorme magnitud i ningú es responsabilitza, com a molt es limiten a culpar als joves, el que sent cert, no és de rebut, la culpa abarca a més gent, però el primer i últim responsable, és el Govern de Catalunya, no el d'Espanya. 

Potser hauria estat bo, que la premsa en comptes d'ensenyar-nos constantment imatges com la que obre l'escrit, i la Tele de punxades que ja ens tenen farts, ensenyessin més imatges de gent intubada al llit d'un hospital.