Per què veieu que la cosa de la botellada no és nova, que ve de lluny, he trobat aquesta carta d'una mare orgullosa adreçada a l'aleshores alcalde Joan Clos i la consellera Tura, una carta de l'any 2006, en què ja s'albirava un panorama de comportament inconscient juvenil i no tant juvenil, que aquesta és una altra. No tots el de la botellada son canalla, hi ha molt ganàpia també, i tenim el precedent de 'La Ruta del bakalao',- esta sí, esta no -. 

És possible que la pandèmia i el tancament de l'oci nocturn hagi augmentat la cel·lebració de botellots, i el fet d'emborratxar-se com a objectiu que es solia donar a les discoteques, ha fet el salt a carrers i places, diguessim que els adolescentes i els qui no ho són tant han sortit de l'armari. No es nou doncs el moviment, i caldria que la policia hi posés fre abans no s'acabi d'impossar la recuperada moda. Pel bé dels veïns i dels mateixos botelloners, no sigui que acabim com els de Coria del Río fent ous ferrats amb Fairy, que una droga porta a l'altra, només és questió de temps.

«Estoy orgullosa de que mi hijo vaya al botellón»

Benvolgut senyor alcalde Joan Clos i estimadíssima consellera d'Interior senyoreta Montserrat Tura. Vaig néixer i visc a Barcelona, i el passat dia 17 de Març el meu fill i jo vam sortir a la nit a participar del «macrobotellón» convocat espontàniament a tot Espanya, aquest que, com vostès bé saben, no va poder celebrar-se en aquesta ciutat..... més

Afegitó: No se si s'ha de dir botellada o botellot com escriu Bernat Dedéu.