Més que mai, Barcelona és un estat d’ànim. Com un trencadís de Gaudí, han confluït a la ciutat els fragments de diverses i profundes decepcions, que formen un mosaic nostàlgic i ensopit. Aquí hi ha les restes del naufragi del procés. Un desengany que són molts. Per als que no van practicar la fe en Ítaca, la frustració va arribar ben aviat. De sobte, se sentien forasters als seus carrers. La multitud que va creure en el miratge independentista, que va participar en les moltes i impactants celebracions, ara es debat entre el neguit, l’escepticisme i la melancòlica indiferència. En altres peces s’amaguen els ressons d’aquell ‘rum-rum’ d’Ada Colau, d’un projecte nascut del 15-M i que va despertar en molts l’esperança d’una altra manera de fer política. Però la il·lusió aviat es va poblar de trampes. Algunes de pròpies, moltes d’altres dels que es resisteixen a perdre les regnes. Encara n’hi ha més, la pandèmia ha afegit altres peces, tristes i enganxoses. Davant aquell Madrid que amb prou feines es va aturar, la vida va quedar en suspens a Barcelona. I la ciutat es va posar lletja. I les crítiques udolen. Però per sota dels laments, una Barcelona tossuda i resilient continua bategant. Falta donar brillantor a les seves peces.
.png "English"){kind=small}
30 años en el motor del indie español: en busca de los herederos
-
Marcos, Hugo e Igor son tres chavales madrileños de 18 y 19 años cuya
primera cita amistosa-musical fue en un concierto de La Plata . También son
fans de D...
10 Comentaris
Una vieja dama con mas de dos mil años de historia, tiene por fuerza un alma inmortal que sobrevive siempre al maltrato y al caos.
ResponEliminaPero a los que no somos inmortales, nos molesta la suciedad, el caos de inseguridad callejera, el turismo salvaje y descontrolado, y la desaparición de la clase media barcelonesa, que había sido el nervio central de la ciudad.
Desaparecen los comercios tradicionales, substituidos por franquicias de moda y restauración que nada tienen que ver con nuestro estilo de vida.
Y para remate, tenemos una autoridad municipal autista y desnortada que intenta imponer su modelo ideal de ciudad, inspirado en novelas de ciencia ficción, y asesorados por paniaguados nombrados por ellos.
De la Barcelona que yo conocí en los setenta y ochenta, motor cultural, económico y vanguardista ya no quedan ni las cenizas.
Si a eso le añadimos el independentismo de campanario y barricada ardiente, que ha causado desconfianza e incerteza jurídica en la economía, ya tenemos una ensaladilla rusa de difícil digestión.
Y no hay nada en el porvenir que infunda optimismo o esperanza.
El último que salga de Barcelona, que apague la luz. Total, a los "guiris" que practican el botellón en cualquier espacio, no les importa la oscuridad.
Anem per parts. De bruta, insegura i caótica BCN com qualsevol gran urbs ho ha estat senpre, i més antes que ara. Mira només el Barri Chino.
ResponEliminaEls comerços tradicionals desapareixen arreu del món per ser substituits per uns que més endavant seran tradicionals, i que el seu dia varen substituit a uns altres que també eren tradicionals, només que ara tot va més de pressa.
L'autoritat municipal no es autista, es revisionista i està en la línia correcta de humanització de la ciutat amb errors i encerts, però en la línia correcta.
L'ndependentisme no té res a veure amb el desenvoluppament de BCN, que segueix creixent i més del que et penses. Creix en start ups i altres uniconrs.
La cultura del 70 al 80 está molt sobrevalorada, ara n'hi ha molta més, com passa amb el cinema, el teatre, els musicals o la música. I a més és molt més autoctona, lliure de la cultura sudamericana.
Ja ho veus, tot està bé, tot és al seu lloc, esperança, tota, en una Barcelona millor, més humana i menys contaminada. Barcelona té dons llum, per molta estona, a ningú li farà falta apagarla.
Un dia podriem parlar de l'Ajuntament de Barcelona com era abans quan gobernaven Pasquis o el pianista i el d'ara, hi ha molt a dir de l'ajuntament d'antes i no gaire de bo.
ResponElimina
Publica u
Francesc, me recuerdas a la orquesta del Titánic.
EliminaCap problema, se nadar i fins i tot anar a la deriva, però saps, m'hi fixo, per aixó no xoco amb cap iceberg com el Titanic.
EliminaBarcelona es guapa, con Colau o sin ella, Madrid es pura historia, museo con Ayuso o sin ella.
ResponEliminaHay una manía de hacer comparaciones, por personajes, cuando de aquí a pocos años ni nos acordaremos de ellos. No hacen ciudades, si no sus gentes, sus sentimientos.
Justa la fusta. Pero Madrid tiene dos cosas que Barcelona no tiene.
ResponElimina1.- Es la capital del País y se nota a la hora de invertir en ella.
2.- La prensa, los medios en general están si o si siempre a favor de quien gestiona la ciudad, a pesar de quien la gestiona últimamente, acuérdate de la penosa gestión de Ruiz Gallardón o Ana Botella.
Lo mejor es aceptar ambas ciudades tal y como son, con sus ventajas y sus defectos. De eso va el amor duradero.
Claro,Madrid me gusta y voy a verla, pero, pero.... No tiene playa. Córdoba es Patrimonio de la Humanidad, pero no tiene playa. Es que es muy fuerte, Barcelona lo tiene todo.
ResponEliminaBarcelona tiene hasta a Dembélé, aunque lo de Bale, ya le vale al Madrid.
ResponEliminaHay que veee
ResponEliminaCon Dembélé
Y ya vale
con el Vale
..
Y Hazard?, y ojo con otro timo: Ferran Torres. Al tiempo.
Elimina