Què és allò que sura al bell mig de l'oceà Atlàntic? No s'espanten, és la península Ibèrica, que, a causa d'una esquerda als Pirineus, s'ha separat d'Europa i navega cap al sud d'Amèrica, apropant-se també a l'Àfrica. És, com alguns deuen haver reconegut, l'argument de 'La balsa de piedra (1986)', la novel·la de José Saramago (1922-2010) que dóna peu que Barcelona aculli, des d'ahir i fins demà, a la Biblioteca Jaume Fuster, una cimera internacional d'experts al Nobel portuguès (oberta al públic), les jornades Saramago i el transiberisme, organitzades per la càtedra Saramago de la UAB i emmarcades al centenari de l'escriptor.

“L'iberisme de Josep no era el dels Estats –apunta la seva vídua, Pilar del Río, presidenta de la Fundació Saramago– sinó cultural, i inclou Amèrica Llatina i Àfrica sense neocolonialismes. Per què no creem la nova Mediterrània, una conca cultural a l'Atlàntic sud que irradiï el món? En els seus darrers temps no podia entendre per què no passava, per què no estàvem junts amb l'Amèrica Llatina. Ell creia que el problema era que faltaven líders, als quals anaven en aquesta línia (Lula, Zapatero, Soares, Cárdenas, Kirchner...) els anaven carregant”.

Les jornades barcelonines s'emmarquen dins de les que celebren, successivament i coordinadament, les nou càtedres Saramago que hi ha a tot el món i la culminació de les quals serà una trobada a Lisboa al mes de juny. Més de 180 activitats a 59 països conformen el descentralitzat programa del centenari, en tots els àmbits culturals, de les arts plàstiques a la música passant pel teatre o la televisió.

La commemoració ha enllumenat nombroses publicacions. La més cridanera és Saramago. Els noms. Un àlbum biogràfic (Alfaguara), fotobiografia que es posarà a la venda el 17 de març. Una altra, el Pessoa & Saramago de Miguel Real, que ja ha entregat una monumental biografia de 800 pàgines que espera que amaini la crisi de paper per sortir en portuguès. O l'Assaig sobre José Saramago Entre les venidores, els esperats records de Pilar de Rio sobre el Nobel, La intuïció de l'illa, que La Umbría i la Solana publicarà a l'abril.

Una darrera anècdota que va explicar la seva vídua: “Aquell dia del 1998, va tenir dos pensaments: 'M'han donat el Nobel, i què?'. I l'altre va ser: “Què estarà fent Camões?” (el seu gos). Potser en honor a aquesta anècdota, el president de Portugal es va marcar la sorpresa, en la inauguració del centenari el novembre passat, d'anunciar la creació d'una nova condecoració, l'Ordre Luis de Camões el primer beneficiari del qual va ser, a títol pòstum, Saramago . “Ens va fer molta il·lusió perquè normalment les condecoracions porten noms de reis i militars”. - lavanguardia.com