El feminisme ha aconseguit importants conquestes socials en els darrers anys però n'hi ha una que es resisteix als avenços i no s'aprecien canvis o bé aquests són mínims. Qui segueix encarregant-se majoritàriament de les cures dels nens, els pares, els malalts, de totes aquelles persones que requereixen una atenció especial d'afecte, dedicació i temps? Les dones. Les cures, aquesta tasca tan invisibilitzada i en canvi tan necessària per a la societat, no reben el reconeixement social o econòmic ni els ajuts públics que mereixerien tot i ser treballs quotidians sense els quals la vida no podria existir. Aquesta minusvaloració dificulta el repartiment, la seva dignificació en alguns casos com a feina i l'atenció a les condicions de vida dels qui la duen a terme. La desigualtat en les cures diàries dels fills i les persones dependents continua sent una realitat en aquest país.
Un exemple personal sobre aquesta discriminació: Li comento a la Nuri: no veig la nostra néta Maria (22 anys) preparada per portar una casa, cuinar i tot això. Resposta de manual de la meva dona: I ell, està preparat? Subconscientment, els homes seguim col·locant les dones en un rol determinat dins l'àmbit familiar, i això, en el millor dels casos.