Aquest article l'he recuperat del 2017, té a veure amb twitter i l'ùs que se'n fa actualment. De fet sobre twitter s'han escrit moltes coses, fins i tot hi havia qui avisaba de la seva propera desaparició, i qui com en aquest article que teniu a continuació s'adonaba 11 anys més tard, de la primigenia finalitat de twitter, dit "microblogging" en els seus inicis, un microblogging al que dels 140 caracters, encara n'hi sobraven.
De fet, la perversio de twitter s'ha d'anotar a l'haber de l'home, no a la idea, car si com ens diu Cioran, les idees són totes neutres en si mateixes, no donem la culpa a les idees dels disbarats dels homes, en aplicar-les aquests per a la seva pròpia conveniència, criminalitzem-los doncs a ells, pel seu us maldestre en que les duen a terme, i intentem preservar l’essència i la puresa d’aquestes idees (no importa quines siguin) puig és possible que alguna vegada, si arribem a ser essers civilitzats, ens facin falta. Les idees, com la vida, haurien de dur incorporat un manual d’instruccions de us i gaudi, ben explicat, per no donar lloc a confusions ni malentesos.

Microblogging, una nova forma d'escriure - 28.10.2017

A la Vanguardia algun iluminat tardà han descobert la sopa d'all. 'El microblogging, una nova forma d'escriure'. El terme microblogging fa referència a la combinació entre escriure un bloc (blogging) i la missatgeria instantània. El microblogging permet als usuaris publicar actualitzacions o missatges concisos per compartir-los posteriorment com informacions breus amb una audiència específica. Tot i que el format de blog segueix sent popular, el seu successor ofereix continguts molt més simplificats.
En els anys 90, amb el desenvolupament d'Internet, els blocs es van convertir en un mitjà popular per compartir experiències, notícies i informació amb el món sencer. Amb el pas del temps, molts bloggers es van establir com una part fonamental de l'escena en línia. Encara que és comú que els blocaires de viatges i de moda tinguin milions de seguidors, aquells que s'ocupen de temes científics o polítics tampoc es queden enrere.
A diferència dels blocs tradicionals, el microblogging es caracteritza per la condensació i la difusió d'informació en format reduït. La xarxa social Twitter s'ha convertit en una popular plataforma per a aquesta nova forma de blocs (*). Tot i que no sempre és fàcil simplificar continguts o limitar temes complexos a 144 caràcters (Twitter), els beneficis són evidents: aquest nou tipus d'intercanvi, breu i precís, facilita la comunicació sincronitzada amb una gran quantitat de persones. Per als usuaris de mòbils resulta molt més senzill informar-se mitjançant aquest tipus de missatges curts que haver de desplaçar-se per les pàgines web a la pantalla tàctil.
Els missatges curts (com els tuits més populars) es poden publicar i difondre en una gran varietat de formats. Això no només es limita als formats estàndard de text i imatge, sinó que s'estén també a vídeos, missatges d'àudio i hipervincles. La tendència del microblogging sorgir a la fi de l'era del web 2.0 amb la fusió de les xarxes socials amb els blocs tradicionals. L'esperit de l'època demandava una forma de blogging més directa. En el fons el microblogging evoca els missatges curts que, en un passat proper, es difonien principalment com SMS, però que avui en dia s'utilitzen per a la comunicació de masses. D'aquesta manera s'ha fet possible comunicar-se fàcilment i de manera més immediata amb els seguidors per informar-los online sobre les últimes notícies.

(*)Tot això que expliquen està molt bé, i és molt bonic i raonat, si no fos que,  microblogging, és el nom i la idea origina de twitter, que va nèixer el 2006 amb la finalitat d'escriure amb els 140 caràcters, pensaments, aforismes, frases, cites, en resum...., cultura, i vegeu en que ha acabat 11 anys més tard, segons la Vanguardia en una nova forma d'escriure. Marededéu, Marededéu. Qui ha redactat aquest escrit ni sap els caràcters de twitter, ha escrit 144. Res, que no hi ha res a fer, ignorància al poder.